A l'article s'examina, en primer lloc, la relació íntima entre democràcia i representació que hi ha hagut durant el constitucionalisme (llevat d'excepcions molt comptades i efímeres), així com les raons que hi han conduït. En aquest sentit, es consideren també els problemes pràctics i, sobretot, teòrics, que planteja la democràcia directa i que explica la seva preterició a favor de la democràcia representativa. En segon lloc, es parteix de la identificació entre democràcia representativa i democràcia parlamentària i, tot seguit, es tracta sobre com es desplega aquesta democràcia "a través" del parlament i "en" el parlament, en relació, sobretot, a les dues grans funcions que aquest duu a terme: la legislativa i la de control. Després d'un examen breu del significat actual que podem atribuir al control parlamentari, s'aborden, finalment, algunes de les qüestions de més interès que planteja la relació entre el mandat representatiu i la democràcia parlamentària, atès el paper que avui tenen els partits en el parlament. Així, es passa revista, tot i que breument, a una diversitat de temes, entre els quals hi ha els relatius a la proporcionalitat del sistema electoral i a la prohibició del mandat imperatiu, però, també, als problemes que pot plantejar el transfuguisme polític, cosa que obliga a reflexionar sobre la disciplina de vot i la llibertat en l'exercici de la representació, i, finalment, s'al·ludeix a la relació entre representació i pluralisme, amb una menció especial a les mesures que tendeixen a assegurar l'equilibri de sexes en les candidatures electorals.