La custòdia d'embrions en la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. El cas Evans contra el Regne Unit

Resum

En aquest treball, s'analitza, per la seva naturalesa conflictiva i paradigmàtica, la sentència Evans vs. Regne Unit del Tribunal Europeu de Drets Humans de 7 de març de 2006, després confirmada per la gran sala del TEDH en sentència de 10 d'abril de 2007.

La seva importància arrela en que es tracta d'una sentència molt recent i que és el primer cas resolt pel TEDH en el qual es planteja el destí dels embrions sobrants.

A més, la resolució d’aquesta sentència també és important perquè, si s’hagués plantejat la situació a Espanya, després de la reforma de 2006 de la Llei sobre tècniques de reproducció humana assistida (LTRA), la resposta ––pel raonament que va efectuar el tribunal i els fonaments que va oferir–– hagués estat pràcticament idèntica.

La lectura i l’anàlisi d'aquest cas generen nombrosos interrogants i reflexions.  Es tracta, sense dubte, d'una situació especialment conflictiva per la importància dels drets en joc i la rellevància dels interessos oposats, en el que la decisió adoptada no era, estrictament, l'única possible, per la qual cosa, en aquest treball procuraré analitzar i explicar les conseqüències de:

1-         La impossibilitat de revocar el consentiment amb posterioritat a la fecundació. Solució adoptada per la Llei italiana.

2-         La possibilitat de permetre la implantació tenint en compte la situació especial de la Sra. Evans, atès que aquesta representa la seva última oportunitat de tenir un fill genètic.

3-         La possibilitat de permetre la implantació, establint una paternitat sense conseqüències jurídiques.

4-         La impossibilitat de permetre la implantació sobre la base del que preveu la llei aplicable. La solució adoptada pel tribunal.