Garantia de la dignitat humana en la pràctica de la biomedicina

Christian Starck

Resum


La fecundació in vitro basada en la transferència d'embrions està pensada per vèncer certes dificultats dels qui volen engendrar. Tanmateix, de forma paral·lela aquesta tècnica ha provocat que tant la procreació, com el fruit que en sorgeix, que és l'embrió, siguin objecte d'un control. El diagnòstic previ a la transferència embrionària i l'obtenció de cèl·lules mare a partir d'embrions inviables són avui una realitat. Així mateix, la clonació és una pràctica a través de la qual es realitzen investigacions per a fins terapèutics.

En diferents països, i en especial a Alemanya i Suïssa, els legisladors i els qui elaboren la constitució, respectivament, han reaccionat davant de les noves possibilitats biomèdiques. De la mateixa manera, han promulgat lleis per a la protecció dels embrions.

La garantia de la dignitat humana, que es considera un fonament d'ordre polític a moltes constitucions de països europeus, exigeix respecte i protecció per part de l'Estat davant de possibles atacs.

El concepte de dignitat de l'individu té el seu origen en la imatge cristiana de l'home i ha estat elaborat i assegurat legalment en el marc de la filosofia en un complicat procés de secularització. Totes les persones són dignes i totes elles tenen el dret a ser protegides. Però també ho és la vida humana des del mateix inici, en el moment en què es produeix la fusió dels nuclis de les cèl·lules progenitores.

L'embrió humà mai no ha de considerar-se un objecte, sinó que des del moment en què comença la seva vida ha de considerar-se una persona. El seu programa genètic conté la potencialitat de desenvolupar-se per arribar a ser una persona i, si res no posa fi a la seva vida, aquest desenvolupament podrà completar-se. La identitat de l'embrió, igual com la del nen que ja ha nascut, és genètica. Atès que l'òvul fecundat té vida humana pròpia, la Constitució ha d'emparar de forma legal i completa la protecció de la dignitat i de la vida.

La selecció d'embrions mitjançant el diagnòstic previ a la implantació i la pràctica en investigació utilitzant embrions no fan més que reduir-los a la mera categoria d'objectes, fent al mateix temps que d'altres se’n beneficiïn. L’anomenada ètica de la curació prové de la doctrina basada en l'utilitarisme de Bentham, i es basa en l’obtenció del màxim profit a costa del sacrifici d'alguns per beneficiar un gran nombre de persones. La investigació biomèdica, així com la pràctica mèdica, compten amb dues estratègies: investigar amb cèl·lules mare embrionàries adultes, de procedència humana, o investigar amb cèl·lules mare embrionàries de procedència animal.

Ambdues estratègies tracten d'endinsar-se en la investigació bàsica i en la investigació de les possibilitats terapèutiques, que encara amaguen molts misteris.

 


Paraules clau


Embrió; fecundació in vitro; clonació; protecció de la vida; dignitat humana; diagnòstic previ a la transferència embrionària; llibertat científica.





 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.


  
Indexació