Envia per correu aquest article 
Amaga
Mostra-ho tot
El judici de taula. El procediment del sindacato en el marc del dret públic català, segles XIII-XVIII
Resum
Aquest treball analitza el mecanisme de rendició de comptes dels oficials reials a la Catalunya de l’antic règim coneguda com a judici de taula. Per fer-ho, s’estudia amb profunditat documentació primària de diversa índole, com és ara la legislació aprovada per les Corts Catalanes baixmedievals i modernes referent al judici de taula, testimonis de coetanis i, molt especialment, els fons documentals preservats a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic sobre aquesta institució, fins ara inèdits. Tot plegat permet obtenir una visió més acurada al voltant del judici de taula, que evidencia les diferències entre allò disposat per la llei i la pràctica processal quotidiana.
Paraules clau
Cites
Beauchamp, Alexandra. (2010). Contra injurias, violencias, corrumpciones sordidas, fraudes enormes, extrosiones illicitas...: enquêtes générales et contrôle des officiers royaux dans la Couronne d’Aragon des anées 1340. Dins Thierry Pécout (ed.), Quand gouverner c’est enquêter. Les pratiques politiques de l’enquête princière (Occident, XIIIe-XIVe siècles). Actes du colloque international d’Aix-en-Provence et Marseille, 19-21 mars 2009 (p. 55-76). De Boccard.
Beauchamp, Alexandra. (2021). Purga de taula and other procedures of royal officers’ accountability in the medieval crown of Aragon (Fourteenth Century). Dins María Ángeles Martín Romera, Hannes Ziegler (ed.), The Officer and the People. Accountability and Authority in Pre-Modern Europe (p. 133-152). Oxford University Press.
Berart, Gabriel. (1627). Speculum Visitationis secularis omnium magistratum, iudicum, decurionum aliorumque Reipublicae Administratorum. Sebastià Mathevat.
Capdeferro i Pla, Josep. (2007). El vigor de les institucions de la terra a la vigília dels Segadors. Dins Joaquim Albareda (ed.), Una relació difícil. Catalunya i l’Espanya Moderna (segles XVII-XIX) (p. 47-83). Editorial Base.
Capdeferro i Pla, Josep, Serra i Puig, Eva. (2015). El Tribunal de Contrafaccions de Catalunya i la seva activitat (1702-1713). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia.
Ferro i Pomà, Víctor. (1987). El Dret Públic Català. Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta. Eumo Editorial.
CYADC. (1704). Constitutions y Altres Drets de Cathalunya, compilats en virtut del Capítol de Cort LXXXII de las Corts per la S.C. y R. Majestat del rey don Philip IV nostre senyor celebradas en la ciutat de Barcelona, any MDCII. Joan Pau Martí i Joseph Llopis.
Heredia López, Alfonso Jesús. (2022a). La visita como mecanismo de control de los servidores públicos en Castilla y Aragón durante el Antiguo Régimen. Revista de Historia Moderna, 40, 121-153. https://doi.org/10.14198/RHM2022.40.04
Heredia López, Alfonso Jesús. (2022b). El juicio de residencia en Castilla e Indias en el Antiguo Régimen: un estado de la cuestión. Revista de Historiografía, 37, 413-435. https://doi.org/10.20318/revhisto.2022.6245
Kroeze, Ronald, Vitória, André, Geltner, Guy (ed.). (2017). Anticorruption in History. From Antiquity to the Modern Era. Oxford University Press.
Lalinde, Jesús. (1965). La “Purga de Taula”. Dins Homenaje a Jaime Vicens Vives (tomo I, p. 499-523). Universitat de Barcelona.
Llucià i Sabarich, Isidre. (2017). Purgar taula: el present d’una institució històrica. Revista de Dret Històric Català, 16, 151-175. https://doi.org/10.2436/20.3004.01.107
Macri, Geltrude. (2008). Visitas generales e sistemi di controllo regio nel sistema imperiale spagnolo. Un bilancio storiografico. Mediterranea Ricerche Storiche, 13, 385-400.
Martín Romera, María Ángeles. (2020). Accountable to the community? Medieval officials in Castile: the perspective from below. Journal of Medieval History, 46(5), 552-571. https://doi.org/10.1080/03044181.2020.1829686
Martín Romera, María Ángeles. (2022). Popolo and sindacato in the city of Siena. Rethinking popular agency in medieval Italy. Journal of Social History, 56(2), 265-293. https://doi.org/10.1093/jsh/shac029
Martínez Rodríguez, Miquel Àngel. (2006). Els magistrats de la Reial Audiència de Catalunya a la segona meitat del segle XVII. Fundació Noguera.
Mucciarelli, Roberta. (2018). La lingua di Nacarino. Su delazioni nell’Italia comunale (Siena, XIII-XIV secolo). Dins Jaques Chiffoleau, Etienne Hubert, Roberta Mucciarelli (ed.), La necessità del segreto. Indagini sullo spazio politico nell’Italia medievale ed oltre (185-237). Viella.
Peytavin, Mireille. (2003). Visite et gouvernement dans le royaume de Naples (XVIè-XVIIè siècles). Casa de Velázquez.
Reglà, Joan. (1956). Els virreis de Catalunya. Teide.
Sánchez-Lauro, Sixto. (2012). Aproximación a la visita como instrumento de control público. Su aplicación a los oficiales reales en Cataluña. Dins José Antonio Escudero López, Homenaje al profesor José Antonio Escudero (p. 1057-1085). Universidad Complutense de Madrid.
Serra i Puig, Eva. (2011). Territori i inspecció fiscal: la Visita del General del 1600. Dins Jaume Dantí (coord.), Les xarxes urbanes a la Catalunya dels segles XVI i XVII (p. 165-284). Rafael Dalmau Editor.
Serrano Daura, Josep. (1996). Senyoriu i municipi a la Catalunya nova: Batllia de Miravet; Comandes d’Horta, d’Ascó i de Vilalba; i Baronies de Flix i d’Entença [tesi doctoral]. Universitat Pompeu Fabra.
Simon i Tarrés, Antoni. (1991). Cavallers i ciutadans a la Catalunya del cinc-cents. Curial.
Tello, Enric. (1990). Visca el rei i les calces d’estopa! Reialistes i botiflers a la Cervera set-centista. Crítica.
Torra-Prat, Ricard. (2019). De la teoría a la práctica: la Visita de los oficiales reales en Cataluña, 1635-1711. Memoria y Civilización, 22, 263-287. https://doi.org/10.15581/001.22.018
DOI: http://dx.doi.org/10.58992/rcdp.i67.2023.4035
