Envia per correu aquest article 
Amaga
Mostra-ho tot
Mecanismes de col·laboració publicoprivada per a la provisió i l’explotació econòmica d’habitatge assequible: un joc de suma positiva (CA-ES)
Resum
La col·laboració publicoprivada en la promoció i la construcció d’habitatge sotmès a algun règim de protecció pública resulta ser una fórmula idònia per assolir els reptes derivats de la persistència crònica de manca d’habitatge per cobrir la demanda existent, especialment pel que fa als grups socials més vulnerables. La necessitat d’incrementar l’oferta, molt especialment en règim de lloguer assequible, ha fet que les administracions públiques implementessin diverses estratègies amb aquesta finalitat, com ara la mobilització d’habitatges buits, els programes de cessions de grans tenidors, l’exercici dels drets de tanteig i retracte, etc. Tanmateix, i malgrat l’èxit d’aquestes iniciatives, la mesura estrella ha de ser necessàriament la promoció d’habitatge –nou o rehabilitat– per garantir un increment accelerat i mantingut del parc residencial protegit. Però les administracions no ho poden fer soles. Aquesta col·laboració, que s’integra dins del patró de la governança col·laborativa, constitueix una fórmula win-win a través de la qual les parts implicades uneixen esforços en benefici comú amb la finalitat última d’assolir la satisfacció de l’interès general. Les manifestacions d’aquesta col·laboració són diverses, i les més rellevants (configuració d’una estructura institucionalitzada, constitució d’un dret de superfície o d’una concessió demanial, contractació pública, etc.) són objecte d’anàlisi en aquest treball.
Paraules clau
Cites
Aguilar Villanueva, Luis F. (2020). Democracia, gobernabilidad y gobernanza. Instituto Nacional Electoral, 25.
Alemany Garcias, Juan. (2019a). El contracte de concessió de serveis. Un estudi jurídic. Iustel.
– (2019b). Los encargos a sociedades mixtas en la actual Ley de Contratos del Sector Público”, Revista de Estudios de la Administración Local, 12, 111-125.
Aguirre Font, Josep Maria. (2019). La reserva d’habitatge de protecció pública en sòl urbà consolidat: el cas de Barcelona. Revista jurídica de Catalunya, 1, 101-122.
Alsina Brugués, Victoria i González de Molina, Eduardo. (2019). La colaboración público-privada como vector de innovación: casos de éxito en España. Revista Vasca de Gestión de Personas y Organizaciones Públicas, 3, 122-139.
Associació de Promotors Constructors d’Edificis de Barcelona i Foment del Treball Nacional. (2022). L’habitatge i la seva importància econòmica i social. Barcelona.
Banc Mundial. (2020). Public-private partnerships for investment and delivery of affordable housing in emerging market economies.
Barandian, Xabier. (2021). Gobernanza Colaborativa para la Innovación Pública y Social: El caso de Gipuzkoa, País Vasco. European Public &Social Innovation Review, 6(2), 78-96.
Bernal Blay, Miguel Ángel. (2010). La colaboración público-privada institucional. Revista Aragonesa de Administración Pública, 37, 93-138.
Brunete de la Llave, María Teresa. (2010a). El nuevo contrato de colaboración entre el sector público y el sector privado (I). Configuración y actuaciones preparatorias del contrato de CPP. Contratación Administrativa Práctica, 96, 32-51.
Brunete de la Llave, María Teresa. (2010b). El nuevo contrato de colaboración entre el sector público y el sector privado (II). Selección del socio privado y condiciones del contrato. Contratación Administrativa Práctica, 97, 39-57.
Carlón Ruiz, Matilde. (2008). El nuevo contrato de colaboración entre el sector público y el sector privado. Revista Española de Derecho Administrativo, 140, 653-684.
Cerrillo i Martínez, Agustí. (2019). Reptes i oportunitats de l’ús de la intel·ligència artificial a les administracions públiques. Oikonomics. Revista d’economia, empresa i societat, 12. https://raco.cat/index.php/oikonomics/article/view/400443.
Comissió Europea. (2014). Libro Verde sobre la colaboración público-privada y el derecho comunitario en materia de contratación pública y concesiones. Documents COM, ISSN 0257-9545, 327, 1-24.
Conde, Begoña i Bengoa, Rafael. (2015). El Estado relacional. De la teoría a la práctica. Nueva Revista de política, cultura y arte, 155, 128-143.
Cottam, Hillary. (2019). Radical help: How we can remake the relationships between us and revolutionise the welfare state. Virago.
Gifreu Font, Judith. (2012a). Els reptes dels governs locals i la política local d’habitatge. Perspectives de futur dels patrimonis municipals de sòl i habitatge. Dins Governs locals i polítiques d’habitatge. Balanç i reptes (juny 2012) (p. 1-8). Observatori Local d’Habitatge, Diputació de Barcelona.
Gifreu i Font, Judith. (2012b). L’ordenació urbanística a Catalunya. Marcial Pons.
Gifreu Font, Judith. (2018). Pròleg. Dins Juan Alemany Garcías, La colaboración público-privada institucionalizada en el ámbito urbanístico local (p. 11-19). Reus Editorial.
Gifreu Font, Judith. (2019). La integración de medidas de eficiencia energética en el sector de la edificación en España a la vista de los objetivos de la UE para los horizontes 2020-2030. El district heating and cooling. Revista Catalana de Dret Ambiental, 10(1).
Gifreu Font, Judith. (2021). Vivienda: nuevos avances en materia de rehabilitación energética, autoconsumo y pobreza energética. Dins Gerardo García-Álvarez García, Jesús Jordano Fraga, Blanca Lozano Cutanda y Alba Nogueira López (coord.), Observatorio de políticas ambientales 2021 (p. 949-997). CIEDA-CIEMAT.
Gifreu Font, Judith. (2022a). Vivienda: una oportunidad extraordinaria para impulsar la transición energética del parque inmobiliario residencial merced al instrumento de recuperación Next Generation EU. Dins Gerardo García-Álvarez García, Jesús Jordano Fraga, Blanca Lozano Cutanda y Alba Nogueira López (coord.), Observatorio de políticas ambientales 2022 (p. 811-852). CIEDA-CIEMAT.
Gifreu i Font, Judith. (2022b). La gestió de la qualitat a l’Administració local. Dins Judith Gifreu i Font i Josep Ramon Fuentes Gasó (dir.), Règim jurídic dels governs locals de Catalunya (2a ed. ampliada). Tirant lo Blanch.
Garcia Montalvo, José, Raya, Josep Maria i Sala, Carles. (2022). Col·laboració público-privada en el mercat d l’habitatge a Catalunya. Càtedra APCE-UPF Habitatge i futur, núm.2.
González García, Julio V. (2010). Colaboración público-privada e infraestructuras de transporte. Marcial Pons.
Hellman, Joel S., Jones, Geraint, i Kaufmann, Daniel (2000). Seize the State, Seize the Day: State Capture, Corruption and Influence in Transition. Policy Reserarch Working Paper, 2444, 1-10.
Hernando Rydings, Maria. (2012). La colaboración público-privada. Formulas contractuales. Civitas.
Huergo Lora, Alejandro. (2017). El riesgo operacional en la nueva Ley de Contratos del Sector Público. Documentación Administrativa 4, 31-51.
López Mora, Maria Eugenia. (2021). Las formas de colaboración público-privada del real decreto Ley 36/2020 para la ejecución del Plan de Recuperación, Transformación y resilicencia: los PERTE y la sociedad de economía mixta. Contratación administrativa práctica 172, 40-56.
López Ramón, Fernando. (2020). Las vinculaciones singulares. Atelier.
McGuire, Michael. (2006). Collaborative Public Management: Assessing What We Know and How We Know It. Public Administration Review, 66(1), 33-43.
Mendoza, Xavier i Vernis, Alfred. (2008). El Estado relacional y la transformación de las administraciones públicas. Dins Francisco Longo i Tamiko Ysa (eds.), Los escenarios de la gestión pública del siglo XXI (p. 37-62). Generalitat de Catalunya,
Muñoz, Donato. (2022). Vivienda protegida en alquiler: la carga fiscal en la colaboración público-privada. Finançar i promoure el parc d’habitatge assequible metropolità. Observatori DESC, 17-20.
Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, Observatori DESC i Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. (2022). El parc d’habitatge protegit a la metròpoli de Barcelona: estoc existent i la seva evolució. O-HLCol.
Osborne Stephen P. (Ed.). (2010). New public governance. Routledge.
Osborne Stephen P., Radnor, Zoe, Nasi, Greta. (2013). A new theory for public service management?. American Review of Public Administration, 43, 135-158.
Picazo-Ruiz, Francisca. (2021). Porcentajes de reserva de suelo para vivienda de protección pública. Ciudad y Territorio, vol. LIII, monogràfic. 217-238.
Ponce Solé, Juli. (2020). La reserva para vivienda de protección oficial en suelo urbano consolidado en Barcelona. Nuevas perspectivas en las relaciones entre derecho urbanísico y derecho a la vivienda. Dins Natalia Paleo Mosquera (ed.), Políticas y Derecho a la vivienda. Gente sin casa y cases sin gente (p. 377-439). Tirant lo Blanch.
Porto Rey, Enrique. (2001). Técnicas urbanísticas que pueden facilitar la promoción de viviendas de protección pública. Revista de Derecho Urbanístico y Medio Ambiente, 185, 83-109.
Ramió Matas, Carles. (2016). Una Administración pública de futuro sostenible económicamente e innovadora en el contexto de la globalización. Cuadernos de Gobierno y Administración Pública 3(2), 103-122.
Ridao i Martín, Joan. (2014). La colaboración entre el sector público y el sector privado en proyectos complejos de infraestructuras y servicios públicos. Una revisión crítica del marco legal en España. Revista Española de Ciencia Política, 34, 89-117.
Sørensen Eva, Torfing, Jacob. (2011). Enhancing collaborative innovation in the public sector. Administration & Society, 43, 842-868.
Torfing, Jacob, Sorensen, Eva i Roiseland, Asbjorn. (2019). Transforming the public sector into an arena for co-creation: Barriers, drivers, benefits, and aays forward. Administration & Society, 51(5), 795-825.
Trilla Bellart, Carme i Bosch Meda, Jordi. (2018). El parque público y protegido de viviendas en España: un análisis desde el contexto europeo. Document de treball 197/2018. Fundación Alternativas.
DOI: http://dx.doi.org/10.58992/rcdp.i66.2023.3998
