Dossier sobre les derivades sectorials del dret a l’habitatge

Irene Escorihuela Blasco

Resum


El dret a l’habitatge es configura a partir del seu reconeixement internacional i constitucional, i del seu desplegament principalment autonòmic, en exercici de la competència exclusiva de les comunitats autònomes. La seva naturalesa jurídica ha generat diverses consideracions tant en la doctrina com a l’acadèmia. Les normatives espanyola i catalana han tractat de regular les seves múltiples vessants, en especial pel que fa a l’exclusió residencial. També des d’Europa i les Nacions Unides s’ha contribuït a avançar en la protecció d’aquest dret, especialment a través de la jurisprudència per via indirecta del Tribunal Europeu de Drets Humans, les decisions del Comitè Europeu de Drets Socials –fins ara, especialment, d’altres països– i els dictàmens del Comitè DESC. Aquest dossier en recull les principals aportacions jurisprudencials i bibliogràfiques, a més de les normes de referència. Alguns temes clau han estat la justiciabilitat mateixa del dret a l’habitatge i la seva consideració com a dret, atesos la seva ubicació constitucional, el seu abast davant la col·lisió amb altres drets –com ara la propietat privada i amb competències estatals com l’economia o l’aspecte processal– i la seva protecció des del punt de vista dels consumidors pel que fa a l’àmbit hipotecari.


Paraules clau


habitatge; dret; desnonament; lloguer; hipoteca; emergència habitacional

Text complet:

PDF EPUB

Cites


Abogacía General del Estado. (2020). Circular 1/2020 sobre la naturaleza jurídica de las resoluciones dictadas por los comités encargados del seguimiento de los tratados de derechos humanos de las Naciones Unidas.

Aguirre, Josep Maria. (2019). La reserva d’habitatge de protecció pública en sòl urbà consolidat: el cas de Barcelona. Revista Jurídica de Catalunya, 118(1), 101-122.

Amnistía Internacional. (2015). Derechos desalojados. El derecho a la vivienda y los desalojos hipotecarios en España. Amnistía Internacional España.

Arias, María Antonia. (2019). Las competencias autonómicas en materia de vivienda frente a las competencias estatales de carácter transversal en la reciente jurisprudencia constitucional. Revista de Estudios de la Administración Local y Autonómica, 11, 106-121.

Arrondo, Maite, i Bosch, Jordi. (2018). La exclusión residencial en España: VIII informe FOESSA. Fundación FOESSA. [Documento de Trabajo 3.3].

Barnés, Javier. (2007). La distribución de competencias legislativas en materia de urbanismo y vivienda. Revista Vasca de Administración Pública, 79-2, 83-143.

Bassols, Martín. (1996). Derecho a la vivienda: artículo 47º. Dins Óscar Alzaga (dir.), Comentarios a la Constitución española de 1978 (p. 305-339). Cortes Generales. [volum IV].

Benito, Juan Carlos. (2019). Los pronunciamientos del Comité DESC sobre Derecho a la Vivienda relativos a España. Respuestas jurisprudenciales y legislativas. Lex Social: Revista De Derechos Sociales, 9(2), 579-603.

Benito, Juan Carlos. (2019). Los recientes pronunciamientos del Comité DESC en materia de vivienda y sus posibles efectos jurídicos: especial referencia al caso Ben Djazia et al. y a los desahucios en España. Papeles El tiempo de los derechos, 4.

Benito, Juan Carlos. (2020). Securing housing for all in diverse european societies: Applying international and European antidiscrimination law to the housing context [Tesi doctoral]. Universitat Catòlica de Lovaina.

Benito, Juan Carlos. (2020). The UN committee on Economic, Social and Cultural rights decision in López Albán v. Spain: the need for a proportionality assessment in eviction procedures. Lex Social: Revista De Derechos Sociales, 10(1), 364-381.

Boertien, Diederik, i López-Gay, Antonio. (2021). Llars i propietat immobiliària: estratègies d’acumulació i desigualtat a Espanya. 2002-2017. Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d’Estudis Demogràfics.

Bosch, Jordi, i Trilla, Carme. (2018). El parque público y protegido de viviendas en España: un análisis desde el contexto europeo. Fundación Alternativas. [Documento de trabajo 197/2018].

Cardona, Jorge. (2019). The legal value of the views and interim measures adopted by united nations treaty bodies. Spanish Yearbook of International Law, 23, 146-165.

Casla, Koldo, Aldanas, María José, Fernández, Guillem, i Olea, Sonia. (2019). El sistema público de vivienda en el Estado español. Sin estrategia ni fundamentación en los derechos humanos. Fundación FOESSA. [Documento de trabajo 4.13].

Casla, Koldo. (2018, 3 d’agost). Supreme Court of Spain: UN Treaty Body individual decisions are legally binding. Universal Rights Group.

Càtedra Barcelona Estudis d’Habitatge. (2022). Informe 2022. Anàlisi anual sobre la situació de l’habitatge a Barcelona.

Cervilla, María Dolores, i Zurita, Isabel (dirs.). (2022). Vivienda y colectivos vulnerables. Aranzadi.

Clavell, Dolors. (2018). Les lleis d’habitatge a l’Estat espanyol. Dins Observatori DESC i Transjus (coord.), La llei del dret a l’habitatge de Catalunya: deu anys de vigència. Balanç i futur (p. 75-90). Aranzadi.

Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad. (2021). La efectividad en el ordenamiento jurídico nacional de las resoluciones de órganos de seguimiento de tratados internacionales de derechos humanos de los que España es parte: Resultados de la clínica jurídica de derechos humanos. Derechos Humanos y Discapacidad. Informe de España 2020. Cinca.

Courtis, Christian, i Ávila Santamaría, Ramiro (eds.). (2009). La protección judicial de los derechos sociales. Ministerio de Justicia y Derechos Humanos. Gobierno del Ecuador. [Serie Justicia y Derechos Humanos. Neoconstitucionalismo y sociedad].

Defensor del Pueblo. (2013). Estudio sobre viviendas protegidas vacías. Defensor del Pueblo.

Defensor del Pueblo. (2019). La vivienda protegida y el alquiler social en España. Defensor del Pueblo. [Separata del volum II de l’Informe anual 2018].

Delgado, Lucía (coord.). (2022). Estat de l’exclusió residencial: impactes de la Llei 24/2015 i altres mesures de resposta. Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres, Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona, Aliança contra la Pobresa Energètica, Agència de Salut Pública de Barcelona.

Delgado, Lucía, i López, Daniel (coord.). (2020). Emergència habitacional, pobresa energètica i salut: Inseguretat residencial a Barcelona 2017-2020. Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres, Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona, Aliança contra la Pobresa Energètica, Agència de Salut Pública de Barcelona.

Domènech, Antoni, i Gutiérrez, Aaron. (2018). Paisatges després de la batalla: geografies de la crisi immobiliària. Societat Catalana de Geografia.

Domingo, Guillem, i Escorihuela, Irene. (2022). Qui desnona a Barcelona? Anàlisi del paper dels grans propietaris privats en les expulsions de la ciutat. Observatori DESC.

Domingo, Guillem, i Palomera, Aldredo (coord.). (2021). State of housing 2021. Catalunya i Barcelona. Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona.

Escorihuela, Irene. (2018). El dret a l’habitatge. Dins Consell de l’Advocacia Catalana i Observatori DESC (eds.), Guia per a l’exigibilitat dels drets econòmics, socials, culturals i ambientals (p. 8-22).

Espinoza, Mario, i Rodríguez, Raquel. (2018). De la especulación al derecho a la vivienda. Traficantes de Sueños.

European Anti-Poverty Network-España. (2021). El derecho a la vivienda. La perspectiva autonómica. Series Sociedades, 3.

Forns, Maria Victòria. (2022). Derecho a la vivienda y emergencia habitacional en España: el rol de las Comunidades Autónomas. Revista de Investigações Constitucionais, 9(3), 579-618.

Fuentes-Lojo, Alejandro. (2022). La protección del derecho de vivienda en juicios de desahucio y ejecuciones hipotecarias. Revista de Derecho Inmobiliario, 104.

Fundación Abogacía Española. (2022). Efectos de los dictámenes de los Comités Internacionales de Derechos Humanos en el ordenamiento jurídico español.

Gabarre, Manuel. (2022). Los fondos buitre: una industria depredadora de las ciudades y los derechos humanos. Observatori DESC.

García Martín, Alberto, i Buch Sánchez, Esteban. (2020). ¿Se alquila? Racismo y xenofobia en el mercado del alquiler. Provivienda.

García-López, Miquel-Àngel, Jofre-Monseny, Jordi, Martínez Mazza, Rodrigo, i Segú, Mariona. (2019). Do short-term rental platforms affect housing markets?: Evidence from Airbnb in Barcelona. Institut d’Economia de Barcelona. [IEB Working Paper 2019/05].

Gigling, Max. (2019). Estudio comparado de la regulación del alquiler en Berlín y París. Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona.

Gómez Almagro, Carmen María, Gómez Montoya, Juan de Dios, Jiménez Visús, Marina, Ramos Rodríguez, Jessica, i Ruiz Díaz-Reixa, Miguel. (2022). La discriminación residencial de la población migrante en el acceso a la vivienda pública. Provivienda.

González, María José. (2013). El derecho a la vivienda: reflexiones en un contexto socioeconómico complejo. Dykinson.

Guiglia, Giovanni. (2011). El derecho a la vivienda en la Carta Social Europea: a propósito de una reciente condena a Italia del Comité Europeo de Derechos. Revista de Derecho Político, 82.

Gutiérrez, Aaron, i Delclòs, Xavier. (2017). Geografía de la crisis inmobiliaria en Cataluña: una lectura a partir de los desahucios por ejecución hipotecaria. Scripta Nova, 21(557), 7-33.

Hernández Falagan, David. (2019). Innovació en habitatge assequible. Barcelona 2015-2018. Ajuntament de Barcelona.

Hernández, Raquel. (2022, 18 de novembre). Estructura i concentració de la propietat d’habitatges a Barcelona. Conjunt del parc i segment de lloguer 2021. Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona.

Human Rights Watch. (2014, 27 de maig). Sueños rotos. El impacto de la crisis de la vivienda española en los grupos vulnerables. Human Rights Watch.

Jimena, Luis. (2015). El Comité Europeo de Derechos Sociales. Sinergias e impacto en el sistema internacional de Derechos Humanos y en los ordenamientos nacionales. Revista Europea de Derechos Fundamentales, 25, 99-127.

Kenna, Padraic, i Simón-Moreno, Héctor. (2019). Towards a common standard of protection of the right to housing in Europe through the charter of fundamental rights. European Law Journal, 25(6), 608-622.

López, Fernando. (2010). Construyendo el derecho a la vivienda. Marcial Pons.

López, Francisco. (2009). Los derechos sociales en los estatutos de autonomía. Administración de Andalucía: revista andaluza de administración pública, 73, 71-190.

Lora, Carlos, i Baena, Marina. (2022). Novedades recogidas en la reciente jurisprudencia constitucional en materia de vivienda. Actualidad Jurídica Uría Menéndez, 58, 145-153.

Moltó, Josep Maria, i Ponce, Juli (coord.). (2017). Derecho a la vivienda y función social de la propiedad. Nuevas políticas públicas en el marco del servicio público de alojamiento. Aranzadi.

Moltó, Josep Maria, i Ponce, Juli. (2017). Derecho a la vivienda y función social de la propiedad. Nuevas políticas públicas en el marco del servicio público de alojamiento. Aranzadi.

Muñoz, David. (2019). Reconstrucción del derecho a la vivienda en España. Wolters Kluwer, La Ley.

Nasarre-Aznar, Sergio, i Garcia-Teruel, Rosa Maria. (2018). Evictions and homelessness in Spain 2010-2017. Dins Padraic Kenna, Sergio Nassare-Aznar, Peter Sparkes i Christoph U. Schmid (eds.), Loss of homes and evictions across Europe. Edward Elgar.

Noguera, Albert. (2022). Regular los alquileres. La lucha por el derecho a una vivienda digna en España. Tirant lo Blanch.

Observatori DESC. (2020). Documento de posicionamiento de la Plataforma DESC en relación con la Circular 1/2020 de la Abogacía del Estado. Traslado de nota sobre “la naturaleza jurídica de las resoluciones dictadas por los comités encargados del seguimiento de los tratados de derechos humanos de las Naciones Unidas”.

Observatori DESC. (2020). L’evolució dels desnonaments 2008-2019: de l’emergència a la consolidació d’una crisi habitacional. Observatori DESC.

Olea, Sonia, i Comas-Mata, Carmen. (2021). La efectividad de los dictámenes de los órganos de seguimiento de tratados de derechos humanos en el ordenamiento jurídico español: examen particular de la discapacidad. Dins Rafael de Lorenzo García i Luis Cayo Pérez Bueno (dirs.), Nuevas fronteras del Derecho de la Discapacidad, 2. Aranzadi.

Paleo, Natalia (ed.). (2020). Políticas y derecho a la vivienda. Gente sin casa y casas sin gente. Tirant lo Blanch.

Palomar, Natalia (coord.). (2022). Derechos humanos, infancia y vivienda: una aproximación jurídica. Provivienda.

Pareja-Eastaway, Montserrat, i Sánchez-Martínez, Teresa. (2022). Private rented market in Spain: can regulation solve the problem? International Journal of Housing Policy. https://doi.org/10.1080/194 91247.2022.2089080

Peiró, Irene. (2016). El derecho a la vivienda en España: contexto normativo internacional, europeo y estatal. La evolución histórica del derecho a la vivienda en España desde principios del siglo XX. [Treball de fi de màster]. UNED.

Peiró, Irene. (2022). Aliances publicoprivades i publicocomunitàries per ampliar l’habitatge assequible. Diàlegs d’habitatge, 3.

Pisarello, Gerardo. (2009). El derecho a la vivienda como derecho social: implicaciones constitucionales. Revista Catalana de Dret Públic, 38, 43-66.

Pisarello, Gerardo. (2010). Los derechos sociales como derechos justiciables: potencialidades y límites. Bomarzo.

Plataforma de Afectados por la Hipoteca. (2018). Defendiendo el hogar. Guía para la solicitud de medidas cautelares ante el Comité DESC de Naciones Unidas por casos de desalojos sin alternativa habitacional. Grupo de Trabajo de la Coordinadora de Vivienda de Madrid sobre Medidas Cautelares.

Ponce, Juli, i Fernàndez, Guillem. (2010). Derecho urbanístico, derecho a la vivienda y personas sin hogar. Nuevos desarrollos y perspectivas en España a la vista de las novedades europeas en la materia. Revista de Derecho Urbanístico y Medio Ambiente, 255, 39-78.

Ponce, Juli, i Sibina, Domènec. (2008). El derecho a la vivienda en el siglo XXI. Marcial Pons.

Ponce, Juli. (2013). L’efectivitat del dret a l’habitatge a Catalunya i el paper del dret urbanístic: esperances en ple drama? Revista Catalana de Dret Públic, 46, 135-159. https://doi.org/10.2436/20.8030.01.7

Ponce, Juli. (2015, 20 de març). Siete consideraciones sobre el derecho a la vivienda, la ciudad y las viviendas vacías: podemos hacer más (y mejor). Blog de la Revista Catalana de Dret Públic.

Ponce, Juli. (2019). El derecho de la Unión Europea y la vivienda. Análisis de experiencias nacionales e internacionales. INAP; McGraw-Hill.

Ponce, Juli. (2022). La jurisprudencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea y del Tribunal Supremo español respaldando la regulación urbanística de las viviendas de uso turístico en protección del derecho a la vivienda. Revista de Derecho Urbanístico y Medio Ambiente, 357, 21-75.

Quintiá, Andrei. (2022a). Más allá del artículo 47 CE: derechos fundamentales y legislación autonómica para la protección del derecho a la vivienda de grupos sociales vulnerables. Revista de Derecho Público: Teoría y Método, 6, 115-153.

Quintiá, Andrei. (2022b). Derecho a la vivienda y vulnerabilidad. Las medidas públicas de protección frente a la emergencia social. Aranzadi.

Relatoria Especial sobre el Dret a un Habitatge Adequat de les Nacions Unides. (2017). La vivienda adecuada como elemento integrante del derecho a un nivel de vida adecuado (A/71/310).

Relatoria Especial sobre el Dret a un Habitatge Adequat de les Nacions Unides. (2018). Informe sobre la financiarización de la vivienda (A/HRC/34/51).

Relatoria Especial sobre el Dret a un Habitatge Adequat de les Nacions Unides. (2020). Directrices para la aplicación del derecho a una vivienda adecuada (A/HRC/43/43).

Relatoria Especial sobre el Dret a un Habitatge Adequat de les Nacions Unides. (2020). La COVID-19 y el derecho a una vivienda adecuada: impactos y medidas futuras.

Relatoria Especial sobre el Dret a un Habitatge Adequat de les Nacions Unides. (2021). Discriminación en el contexto de la vivienda (A/76/408).

Relatoria Especial sobre el Dret a un Habitatge Adequat de les Nacions Unides. (2021). Veinte años de promoción y protección del derecho a una vivienda digna: hacer balance y avanzar (A/HRC/47/43).

Sala, Eduard. (2021). Cartografiando los desahucios: conflictos y resistencias por el derecho a la vivienda en Barcelona. Revista El Topo, 11(1), 9-26.

Sales, Albert. Els serveis socials davant l’exclusió residencial. Quaderns per a la inclusió social, 8, 45-60.

Silva Ardanuy, Francisco Manuel. (2021). La protección del derecho a la vivienda a través de la acción del Comité Europeo de derechos sociales. Dins Carmen Salcedo (dir.), La Carta Social Europea. Pilar de recuperación y sostenibilidad del modelo social europeo (p. 303-339). Tirant lo Blanch.

Simón Moreno, Héctor. (2014). La jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos sobre la vivienda en relación al Derecho español. Teoría y Derecho: Revista de Pensamiento Jurídico, 16, 162-187.

Simón, Héctor. (2015). El cumplimiento del derecho a la vivienda en España. Especial referencia a la asequibilidad, estabilidad y accesibilidad en el acceso a la vivienda. Revista Práctica de Derecho, 169, 105-156.

Síndic de Greuges de Catalunya. (2015a). Informe sobre l’accés a l’habitatge social.

Síndic de Greuges de Catalunya. (2015b). La protecció dels afectats per l’índex de referència de préstecs hipotecaris.

Síndic de Greuges de Catalunya. (2018). El dret a l’habitatge: qüestions urgents.

Síndic de Greuges de Catalunya. (2019). Retard de l’Administració en situacions d’emergència residencial a Catalunya.

Sindicatura de Greuges de Barcelona. (2020). L’habitatge compartit a Barcelona i la seva adequació als estàndards internacionals. Ajuntament de Barcelona.

Singh, Sanjee D., George, Thomas, Ndugwa, Robert, Röbbel, Nathalie, Triche, Rhea, Pritts, Jill, i Cargile, Honora. (2022). Children, Cities and Housing: Rights and Priorities. UN Habitat.

Tornos, Joaquín. (2014). El acceso a la vivienda y la nueva función social del derecho de propiedad. Revista Vasca de Administración Pública / Herri-Arduralaritzako Euskal Aldizkaria, 99-100, 2853-2871.

Tornos, Joaquín. (2015). El acceso a la vivienda, la nueva función social del derecho de propiedad y el recurso a medidas de naturaleza expropiatoria, sancionadora e impositiva. Dins Vivienda y crisis: ensayando soluciones. Universitat de Barcelona; Registradors de Catalunya.

Transjus i Observatori DESC (coord.). (2018). La Llei del dret a l’habitatge de Catalunya: deu anys de vigència. Balanç i futur. Aranzadi.

Trilla, Carme, i Vilanova, Josep Maria. (2019). Polítiques públiques i d’habitatge a Catalunya. Dret a l’habitatge, bombolla i crisi. Perspectives de futur. Dins Ricard Gomà i Joan Subirats (coord.), Canvi d’època i de polítiques públiques a Catalunya (p. 238-256). Galàxia Gutenberg.

Valiño, Vanesa (coord.). (2013). Emergencia habitacional en el Estado español. Observatori DESC i Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.

Vaquer, Marcos. (2014). Derecho a la vivienda y garantía de un mínimo vital: algunas propuestas. El Cronista del Estado Social y Democrático de Derecho, 48, 34-39.




DOI: http://dx.doi.org/10.58992/rcdp.i66.2023.3961



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.