Envia per correu aquest article 
Amaga
Mostra-ho tot
L’onada de renovació energètica dels edificis: adaptabilitat i limitacions de les institucions de dret civil (CA-ES)
Resum
Al marc de la transició ecològica i digital, l’onada de renovació dels edificis impulsada per la UE s’ha de dur a terme de manera que no es deixi ningú enrere. Diverses institucions pròpies del dret civil poden contribuir a assolir els objectius de descarbonització del parc immobiliari, gràcies a la seva capacitat d’adaptació, però presenten també limitacions a l’hora de prevenir que de les polítiques de renovació en resulti un increment de l’exclusió social i residencial. Aquest estudi explora, d’acord amb aquestes premisses, l’establiment d’estàndards mínims d’eficiència energètica, els incentius a l’arrendador en forma de repercussió de costos, la facilitació de la presa d’acords per part de les comunitats de propietaris i el finançament sostenible, així com l’ús de càrregues registrals i censos per part de normes de caire administratiu, que també procuren pal·liar les situacions de vulnerabilitat existents i que es poden generar degut, precisament, a l’onada de renovació. Es constata la necessitat d’impulsar una major sincronia entre el dret públic i el dret privat en aquest context.
Paraules clau
Cites
Ahlrichs, Jakob, i Rockstuhl, Sebastian. (2022). Estimating fair rent increases after building retrofits: A maxmin fairness approach. Energy Policy, 164. https://doi.org/10.1016/j.enpol.2022.112923
Anderson, Miriam. (2021a). La doble dimensión del derecho a la vivienda en el ámbito privado: objeto especialmente protegido y límite del derecho de propiedad. Derecho Privado y Constitución, 38, 81-117. https://doi.org/10.18042/cepc/dpc.38.03
Anderson, Miriam. (2021b). La normativa sobre lloguer social: perspectives des del Dret privat. Dins Institut de Dret Privat Europeu i Comparat i Universitat de Girona (coord.), Compra-venda, arrendaments i noves modalitats d’ús temporal de béns (p. 359-453). Documenta Universitaria.
Arroyo Amayuelas, Esther. (2020-2021). Responsible Lending. Revista da Faculdade de Direito da Universidade do Porto, 17-18, 209-239.
Barnes, Richard A. (2013). The capacity of property rights to accommodate social-ecological resilience. Ecology and Society, 18(1):6. https://doi.org/10.5751/ES-05292-180106
Bryner, Nicolas A. (2016). Public Interests and Private Land: The Ecological Function of Property in Brazil. Virginia Environmental Law Journal, 34(1), 122-151.
Carrasco Perera, Ángel. (2021). Contratos de financiación y avales de comunidades de propietarios para rehabilitación de eficiencia energética. Gómez-Acebo & Pombo.
Clavijo Mora, Juliana Paola, i Jácome Parada, Eliana María. (2021). La función ecológica de la propiedad y participación ambiental: dos promesas de la Constitución Ecológica de 1991. Revista de Estudios Socio-Jurídicos, 23(1), 71-98. https://doi.org/10.12804/revistas.urosario.edu.co/sociojuridicos/a.9583
Comissió Europea. (2020). Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions. Onada de renovació per a Europa: ecologitzar els nostres edificis, crear ocupació i millorar vides. COM(2020) 662 final.
Comissió Europea. (2021a). Informe de la Comissió al Parlament i al Consell relatiu a la revisió de la Directiva 2014/17/UE del Parlament i del Consell sobre els contractes de crèdit celebrats amb consumidors per a béns immobles d’ús residencial. COM(2021) 229 final.
Comissió Europea. (2021b). Proposta de Directiva del Parlament Europeu i del Consell relativa a l’eficiència energètica (versió refosa). COM(2021) 558 final.
Comissió Europea. (2021c). Proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell pel qual s’estableix un Fons Social per al Clima. COM(2021) 568 final.
Comissió Europea. (2021d). Proposta de Directiva del Parlament Europeu i del Consell relativa a l’eficiència energètica dels edificis (refosa). COM(2021) 802 final.
Comissió Europea. Centre Comú d’Investigació. Castellazzi, Luca, Bertoldi, Paolo, i Economidou, Marina. (2017). Overcoming the split incentive barrier in the building sector: unlocking the energy efficiency potential in the rental & multifamily sectors. Publications Office.
Comissió Europea. Direcció General - FISMA (2020). Evaluation of the Mortgage Credit Directive (Directive 2014/17/EU): final report. Publications Office.
Comitè Econòmic i Social Europeu. (2021). Dictamen sobre la “Proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell pel qual s’estableix un Fons Social per al Clima”. (DOUE C, núm. 152, 06.04.2022, p. 158-165).
Convención Constitucional. (2022). Propuesta de Constitución Política de la República de Chile.
De Snoo, Arjen, Lameijer, Jaap, i Haverkamp, Ernst. (2019, 23 d’abril). Energy performance regulations and investing in Dutch real estate. DLA Piper.
Energy Efficient Mortgages Initiative (EEMI), E·ON i Basis. (2022). Appendix: Consumer Research Insights across European Markets on Green Mortgage Propositions.
Esteve Alguacil, Laura, i Elizalde Salazar, Idoia. (2020). La reforma de l’obligació d’oferir una proposta de lloguer social i altres novetats del Decret llei 17/2019. Una anàlisi des del dret privat. Revista Catalana de Dret Privat, 22, 39-75.
European Energy efficient Mortgage Market Implementation Plan. (2019, 8 de maig). Technical report on risk management analysis. Ref. Ares (2019)3073260.
European Energy efficient Mortgage Market Implementation Plan. (2019, 12 de juny). Final report on the correlation between energy efficiency and probability of default. Ref. Ares (2019)3744929.
Fuentes-Lojo Rius, Alejandro. (2022, 5 de gener). Novedades legales sobre obras para la mejora de la eficiencia energética en comunidades de propietarios. Diario La Ley, 9983.
Gevorgian, Aleksandr, Pezzutto, Simon, Zambotti, Stefano, Croce, Silvia, Filippi Oberegger, Ulrich, Lollini, Roberto, Kranzl, Lukas i Müller, Andreas. (2022). European Building Stock Analysis - A country by country descriptive and comparative analysis of the energy performance of buildings. Euracresearch/BuiltHub
González Carrasco, María del Carmen. (2021, 5 de novembre). La “nueva” capacidad crediticia de las comunidades de propietarios (Nota de urgencia a la incidencia del RD-Ley 19/2021, de 5 de octubre, en el régimen jurídico de la propiedad horizontal). Diario La Ley, 9946.
González Ríos, Isabel. (2020). Las “comunidades energéticas locales”: un nuevo desafío para las entidades locales. Revista Vasca de Administración Pública, 117, 147-193. https://doi.org/10.47623/ivap-rvap.117.2020.04
Gros, Marianne. (2022, 17 d’agost). Mortgage defaults could rise if energy-efficient policy tightens across European housing. Euromoney.
Gruyaert, Dorothy. (2022, 29-30 de setembre). The positive obligation to renovate: Towards social responsibility for owners? [Ponència]. International hybrid conference: Takings for Climate Justice and Resilience, Groningen, Països Baixos.
Guin, Benjamin, i Korhonen, Perttu. (2018, 16 d’octubre). Insulated from risk? The relationship between the energy efficiency of properties and mortgage defaults. Bank Underground.
Guin, Benjamin, i Korhonen, Perttu. (2020). Does energy efficiency predict mortgage performance? Bank of England, Staff Working Paper, 852.
Irish Green Building Council. (2019). Overcoming the split incentive barrier in the private rental market - International Case Studies.
Kaza, Nikhil, Quercia, Roberto G., i Yue Tian, Chao. (2014). Home Energy Efficiency and Mortgage Risks. Cityscape, 16(1), 279-298.
Lauroba Lacasa, María Elena. (2021). ¿Qué modelos de propiedad ampara la constitución? (o cómo imaginamos el derecho de propiedad en los próximos cincuenta años). Dins Ángel Serrano de Nicolás (coord.), Nuevas perspectivas iusprivatistas a los 40 años de la Constitución española (p. 251-320). Marcial Pons.
Lizundia Uranga, Iñigo, Etxepare Iginiz, Lauren, Sagarna Aramburu, Maialen, i Uranga Santamaría, Eneko Jokin. (2018). El coste de la obligatoria rehabilitación energética de la vivienda colectiva: ¿un problema social? Informes de la Construcción, 70(551). https://doi.org/10.3989/ic.59856
Llimós, Albert. (2022, 8 de gener). Pagar 20.000 euros a un marquès quan vens el teu pis. Ara.
Mirambell i Abancó, Antoni. (2007). Els censos en l’actual Codi civil de Catalunya. Revista Jurídica de Catalunya, 106(2), 337-385.
Muñoz Sentmenat, Toni. (2021, 11 de novembre). Un tribut feudal impedeix a veïns del Vallès de vendre’s el pis. La Vanguardia.
Parlament Europeu. (2023). Esmenes aprovades pel Parlament Europeu el 14 de març de 2023 sobre la proposta de Directiva del Parlament Europeu i del Consell relativa a l’eficiència energètica dels edificis (refosa), (COM(2021)0802–C9-0469/2021–2021/0426(COD)).
Pérez Miralles, José Arturo. (2017). Atribución de personalidad jurídica a las comunidades de propietarios en el régimen jurídico de la propiedad horizontal. Actualidad Civil, 1, 30-45.
Rodríguez García, José Manuel. (2012). Límites para ser beneficiario de subvenciones [Tesi doctoral]. Universidad de Valladolid.
Rodríguez Morata, Federico A. (2020). Artículo 22. Dins Rodrigo Bercovitz Rodríguez-Cano (coord.), Comentarios a la Ley de Arrendamientos Urbanos (p. 751-775). Thomson Reuters Aranzadi.
Sunderland, Louise, i Santini, Marion. (2020). Case studies: Minimum energy performance standards for European buildings. RAP online.
Weatherall, David, McCarthy, Frankie, i Bright, Susan. (2018). Property law as a barrier to energy upgrades in multi-owned properties: insights from a study of England and Scotland. Energy Efficiency, 11, 1641-1655. https://doi.org/10.1007/s12053-017-9540-5
DOI: http://dx.doi.org/10.58992/rcdp.i66.2023.3958
