El sensellarisme i l’exclusió residencial. Entre el control, els serveis socials i les polítiques d’habitatge (CA-ES-EN)

Vicenç Aguado i Cudolà

Resum


Tradicionalment, el sensellarisme ha estat abordat des dels serveis socials bàsics, de competència municipal, mitjançant serveis residencials d’estada limitada que, en molts casos, han estat substituïts per prestacions econòmiques per finançar places en albergs o centres anàlegs. Els serveis socials han estat considerats un mecanisme de tancament de l’estat del benestar que supleix les deficiències d’altres sistemes de protecció social, com és el cas de l’habitatge. Resulta necessària, per tant, una delimitació millor de la funció dels serveis socials, que haurien de centrar-se en l’atenció i la cura a les persones, i construir, al mateix temps, polítiques d’habitatge amb la implicació de totes les administracions competents, per donar respostes de caràcter residencial al sensellarisme. Si bé les entitats locals poden tenir un paper rellevant en aquest àmbit, l’atribució de noves competències ha d’anar acompanyada d’un finançament adequat, i no s’ha de limitar a la remissió dels mecanismes generals, sinó que s’ha d’acompanyar de fons específics i preassignacions pressupostàries que garanteixin la viabilitat del sistema. Cal, a més, una visió general de les diverses situacions d’exclusió residencial per articular mesures preventives i no solament d’atenció. Finalment, es planteja que l’ús de l’espai públic per part de les persones en situació de sensellarisme es consideri des del dret a la ciutat. Històricament, el sensellarisme ha estat objecte de repressió i invisibilització, a través de mesures de control policial dirigides a apartar de l’espai públic les persones en aquesta situació. La reivindicació d’aquest espai comporta que les ordenances locals no puguin prohibir de forma generalitzada la mendicitat; alhora, el dret a la ciutat resulta incompatible amb el disseny o l’arquitectura hostil.


Paraules clau


sensellarisme; dret als serveis socials; dret a l’habitatge; dret a la ciutat; dret a l’espai públic; aporofòbia; arquitectura hostil

Cites


Aguado i Cudolà, Vicenç. (2002). La beneficencia. De la actividad de policía al servicio público. El caso de la Mancomunidad de Cataluña. Dins Joaquín Tornos Mas (ed.), Los servicios de atención a la tercera edad. El caso de Cataluña (p. 55-132). Tirant lo Blanch.

Aguado i Cudolà, Vicenç. (2003). Hacia una nueva población municipal. El padrón como instrumento para la realización de políticas públicas y para el ejercicio de derechos de españoles y extranjeros. Dins Tomàs Font i Llovet (ed.), Anuario del Gobierno Local (p. 195-240). Fundación Democracia y Gobierno Local.

Aguado i Cudolà, Vicenç (ed.). (2008). El sistema de serveis socials a Catalunya. Garantir drets, prestar serveis. Institut d’Estudis Autonòmics.

Aguado i Cudolà, Vicenç (ed.). (2009). Servicios sociales, dependencia y derechos de ciutadania. El impacto de la movilidad de los ciudadanos europeos en Cataluña. Atelier.

Aguado i Cudolà, Vicenç. (2009). El derecho a los Servicios Sociales en el Estatuto de Autonomía de Catalunya. Dins Asociación Española de Profesores de Derecho Administrativo, Francisco López Menudo, Vicenç Aguado i Cudolà i José Luis Martínez López-Muñiz (coord.), Derechos sociales y estatutos de autonomía. Denominaciones de origen. Nuevo estatuto del PDI universitario (p. 233-247). Lex Nova.

Aguado i Cudolà, Vicenç. (2012). El régimen jurídico de las prestaciones de los servicios sociales. Dins Antonio Ezquerra Huerva (ed.), El marco jurídico de los Servicios Sociales en España. Realidad actual y perspectivas de futuro (p. 47-86). Atelier.

Aguado i Cudolà, Vicenç. (2020). El marc jurídic del serveis socials a Catalunya. Orígens, evolució i perspectives. Dins M. Victòria Forns Fernández, Claudia María Anleu Hernández i Marina Rodríguez Beas (coord.), La protección jurídica de la atención a las personas en materia de servicios sociales. Una perspectiva interdisciplinar (p. 149-176). Atelier.

Agulles Martos, Juan M. (2022). La codificación institucional de las personas sin hogar. Un estudio de caso. Reis. Revista Española de Investigación Sociológica, 180, 3-18.

Alcaide González, Rafael. (2001). Inmigración y marginación. Prostitución y mendicidad en la ciudad de Barcelona a finales del siglo xix. Una comparación con la actualidad. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, 94(103).

Avramov, Dragana. (1995). Homelessness in the European Union. Social and legal context of housing exclusion in the 1990s. FEANTSA. [Fourth Research Report of the European Observatory on Homelessness].

Aznar López, Manuel. (1996). En torno a la beneficencia y su régimen jurídico. Revista Española de Derecho Administrativo, 92, 555-565.

Betrán Abadía, Ramón. (2002). De aquellos barros, estos lodos. La política de vivienda en la España franquista y postfranquista. Acciones e Investigaciones Sociales, 16, 25-67 [exemplar vinculat a Jornadas sobre Integración Social. “La exclusión hoy”: 25, 26 i 27 abril 2002].

Cabrera Cabrera, Pedro José, i Rubio Martín, María José. (2008). Las personas sin hogar, hoy. Revista del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Revista del Ministerio de Trabajo e Inmigración, 75, 51-74.

Cabrera Cabrera, Pedro José, i Rubio Martín, María José. (2009). Personas “sin hogar” en España. Evolución y diseño de políticas públicas. Temas para el debate, 174, 27-30 [exemplar dedicat a les persones sense llar].

Calvo García, Francisco, Turró-Garriga, Oriol, Fàbregas, Carles, Alfranca, Rebeca, Calvet, Anna, Salvans, Mercè, Giralt, Cristina, Castillejos, Sandra, Rived-Ocaña, Mercè, Calvo, Paula, Castillo, Paz, Garre-Olmo, Josep, i Carbonell, Xavier. (2021). Mortality risk factors for individuals experiencing homelessness in Catalonia (Spain). A 10 year retrospective cohort study. International Journal of Environmental Research and Public Health, 18(4), 1762. https://doi.org/10.3390/ijerph18041762

Chinchilla Moreno, Izaskun. (2020). La ciudad de los cuidados. Los Libros de la Catarata.

Correa, Manuel, i Jiménez-Aguilera, Juan de Dios. (2016). Sombras y sombras en la aplicación de la ley de dependencia. Gaceta Sanitaria, 30(1). https://dx.doi.org/10.1016/j.gaceta.2015.09.001

Cortina Orts, Adela. (2017). Aporofobia, el rechazo al pobre. Un desafío para la democracia. Paidós.

Crozier, Michel. (1984). No se cambia la sociedad por decreto. Institut Nacional d’Administració Pública (INAP).

De Posada Herrera, José. (1845). Lecciones de Administración. Imprenta de la Sociedad de Operarios del Mismo Arte. [Volum IV. Estudios sobre la Beneficencia Pública].

European Commission. (2016). Pilot project - Promoting protection of the right to housing - Homelessness prevention in the context of evictions. VT/2013/056 Full report - final version. Human European Consultancy School of Law, University of Galway, FEANTSA.

Fantova Azcoaga, Fernando. (2022). Los servicios sociales en España. ¿Reforzamiento, perfeccionamiento, transformación o reinvención. Documentación Social, 11, 1-13 [exemplar dedicat a noves formes de protecció social per al segle xxi].

Fernández Evangelista, Guillem. (2016). El acceso a la vivienda social de las personas sin hogar. Estudio de casos. Alemania, España, Finlandia y Reino Unido [tesi doctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona.

Fernández Gensana, Beatriz. (2022). El dret a l’habitatge com a eina per fer possible #ningúdormintalcarrer. Dins Claudia María Anleu Hernández i M. Victòria Forns Fernández (coord.), L’accés a l’habitatge. La lluita per un dret. Universitat Rovira i Virgili. [Quaderns per a la Inclusió Social, 8].

García-Andrade Gómez, Jorge. (2021). Las actuaciones administrativas sin procedimiento. Relaciones jurídicas en el Estado de Derecho. Marcial Pons.

Guillén Navarro, Alejandro. (2018). El régimen jurídico de la convivencia y de la protección del espacio público. Revista Aragonesa de Administración Pública, 51, 65-108.

Guiñazú, Claudio E. (2021). Criminalización de la pobreza. Vida privada. TEDH. Affaire Lacatus c. Suisse, 19 de enero de 2021. Debates sobre Derechos Humanos, 5, 419-432.

Kenna, Padraic, Nasarre Aznar, Sergio, Sparkes, Peter, i Schmid, Christoph U. (ed.). (2018). Loss of homes and evictions across Europe. A comparative legal and policy examination. Edward Elgar Publishing.

Lefebvre, Henri. (2017). El derecho a la ciudad. Capitán Swing.

López Pulido, Joan Pere. (2023). Perspectiva cognitiva y nudge público. La actuación conductual de los poderes públicos. Thomson Reuters Aranzadi.

Llobet Estany, Marta, i Aguilar Hendrickson, Manuel. (2016). El Housing First. El derecho a la vivienda de los más vulnerables. Barcelona Societat. Revista de coneixement i anàlisi social, 20, 1-14.

Marbán Gallego, Vicente, i Rodríguez Cabrero, Gregorio. (2020). Las políticas sociales de lucha contra el sinhogarismo en la Unión Europea y España. Alcance, efectividad y principales limitaciones y prioridades. Zerbitzuan Gizarte Zerbitzuetarako Aldizkaria: Revista de Servicios Sociales, 72, 5-18. https://doi.org/10.5569/1134-7147.72.01

Matulič Domandzič, María Virginia, Cabré Vacas, Carles, i García Gispert, Albert. (2016). La atención a las personas sin hogar en la ciudad de Barcelona. Una mirada histórica y de futuro. Barcelona Societat. Revista de coneixement i anàlisi social, 20, 1-17.

Maxwell, Kerry. (s. d.). Hostile architecture. A Macmillan Dictionary. Consulta 12 gener, 2023.

Melero Alonso, Eduardo. (2016). Las ordenanzas locales como instrumento de exclusión social. La regulación que afecta a las personas sin hogar es derecho administrativo del enemigo. Revista de Estudios de la Administración Local y Autonómica, 6, 7-26. https://doi.org/10.24965/reala.v0i5.10384

Milian i Massana, Antoni. (2019, 2 d’octubre). Seminari sobre l’exclusió residencial molt greu i la proposta d’un text legal per fer-hi front. Blog de la Revista Catalana de Dret Públic.

Paleo Mosquera, Natalia (ed.). (2020). Políticas y derecho a la vivienda. Gente sin casa y casas sin gente. Tirant lo Blanch.

Panadero Herrero, Sonia, Martín Fernández, Juan, Martínez Cantos, José Luis, Ortega, Marta, Tovar Velasco, Patricia, Tárraga Paniagua, Aurora, i Castellanos Rodríguez, Diego. Evaluación de la metodología Housing First en España. Soluciones al sinhogarismo. Provivienda i Hogar Sí.

Pemán Gavín, Juan María. (2010). La política de civismo en los ayuntamientos españoles. Entre policía, acción social y educación cívica. Revista Aragonesa de Administración Pública, 36, 11-52.

Pemán Gavín, Juan María. (2011). Los centros y establecimientos de servicios sociales en España. Una introducción. Dins Antonio Ezquerra Huerva (coord.), Ciudadanos y prestaciones sociales residenciales (p. 19-44). Iustel.

Ponce Solé, Juli, i Fernández Evangelista, Guillem. (2010). Derecho urbanístico, derecho a la vivienda y personas sin hogar. Nuevos desarrollos y perspectivas en España a la vista de las novedades europeas en la materia. Revista de Derecho Urbanístico y Medio Ambiente, 44(255), 39-78.

Ponce Solé, Juli. (2022). El proyecto de ley por el derecho a la vivienda, el gasto público y las preasignaciones presupuestarias: una propuesta. Hay Derecho.

Puente Guerrero, Patricia. (2021). Experiencias de victimización de las personas en situación de sin hogar Una aproximación al perfil de las víctimas utilizando análisis de segmentación y regresión logística. InDret, 1, 282-323.

Romero Riquelme, Luisa Cristina. (2019). Ciudades del control y la restricción. Las personas sin hogar y la arquitectura hostil. La Razón Histórica: Revista Hispanoamericana de Historia de las Ideas, 42, 163-178.

Rubio Martín, María José. (2016). Políticas públicas en el contexto de la exclusión social más extrema. Las personas sin hogar. 1900-2010 [tesi doctoral]. Universitat Pontifícia de Salamanca.

Rubio Martín, María José. (2018). De aquellos barros, estos lodos. Un intento fallido de responsabilización pública: las personas sin hogar. Cuadernos de Trabajo Social, 31(2), 479.

Rubio Martín, María José. (2022). Campos de desinfección, depósitos de mendigos, albergues. Una historia de los dispositivos para personas sin hogar. Dins María José Rubio Martín, Manuel Muñoz, Pedro José Cabrera Cabrera, María Rosario Sánchez Morales i Manuela Carmena Castrillo (coord.), Perspectiva social y psicológica de la situación sin hogar. Vidas de calle y sueños rotos (p. 33-54). Pirámide.

Sales i Campos, Albert. (2016). Sensellarisme i exclusió social. De l’assistència a la prevenció. RTS: Revista de Treball Social, 209, 9-25 [exemplar dedicat a l’habitatge].

Sales i Campos, Albert. (2021). Las políticas frente al sinhogarismo. Del rechazo o la compasión al reconocimiento de derechos. Dins Ana Maria Huesca González i Rolando Óscar Grimaldo Santamaría (coord.), Aspectos sociales en la seguridad ciudadana (p. 207-219). Dykinson.

Sales i Campos, Albert. (2022). Els serveis socials davant l’exclusió residencial. Dins Claudia María Anleu Hernández i M. Victòria Forns Fernández (coord.), L’accés a l’habitatge. La lluita per un dret. Universitat Rovira i Virgili. [Quaderns per a la Inclusió Social, 8].

Vaquer Caballería, Marcos. (2002). La acción social. Un estudio sobre la actualidad del estado social de derecho. Tirant lo Blanch.




DOI: http://dx.doi.org/10.58992/rcdp.i66.2023.3942



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.