Lliçons de les primeres avaluacions científiques de la regulació dels lloguers a Catalunya

Josep Maria Raya Vílchez

Resum


Durant un any i mig aproximadament hi ha hagut una llei de control de lloguers vigent a Catalunya (Llei 11/2020). La Llei 11/2020, que va entrar en vigor el 18 de setembre de 2020, va quedar parcialment anul·lada per una sentència del Tribunal Constitucional del 8 d’abril d’aquest mateix any, amb la qual cosa ja se’n coneix el període complet de vigència i es pot tractar d’avaluar els seus efectes. En aquest article pretenem conèixer la situació del mercat de lloguer a Catalunya, les motivacions que van originar la Llei 11/2020, les seves principals característiques, així com l’evidència empírica internacional que hi ha respecte del control dels lloguers. Finalitzarem l’article analitzant les principals avaluacions científiques que s’han realitzat de l’impacte de la Llei 11/2020. Els resultats mostren una dèbil reducció de preus i una considerable reducció de l’oferta d’habitatges. Com a conclusió s’observa que, tot i que les motivacions per tractar de pal·liar l’evolució del preu del lloguer en relació amb l’evolució dels salaris són ben clares i comprensibles, la limitació de lloguers és una política que equivoca la diagnosi. Controlar preus té sentit en mercats oligopolístics amb importants barreres d’entrada, com pot ser el mercat de l’energia. En canvi, no té sentit en mercats atomitzats sense barres d’entrada. Però el problema es fa més gran quan parlem d’una de les polítiques econòmiques amb major consens dins la comunitat científica econòmica: no funciona. Com a màxim s’aconsegueix un petit efecte en el preu, de curta durada i només en el segment regulat. En canvi, acaba produint un fort efecte negatiu en l’oferta de lloguers. I quan observem un augment de preus dels lloguers, el principal problema que hi ha al darrere és escassetat d’oferta.


Paraules clau


control de lloguers; limitació de preus; oferta d’habitatges

Text complet:

PDF EPUB

Cites


Andersson, Roland, i Söderberg, Bo. (2012). Elimination of rent control in the Swedish rental housing market: why and how? Journal of Housing Research, 21(2), 159‑181.

Arnott, Richard. (1995). Time for revisionism on rent control? Journal of Economic Perspectives, 9(1), 99‑120.

Arnott, Richard, i Igarashi, Masahiro. (2000). Rent control, mismatch costs and search efficiency. Regional Science and Urban Economics, 30(3), 249‑288.

Autor, David H., Palmer, Christopher J., i Pathak, Parag A. (2014). Housing market spillovers: Evidence from the end of rent control in Cambridge, Massachusetts. Journal of Political Economy, 122(3), 661‑717.

Brandts, Jordi, Busom, Isabel, Lopez-Mayan, Cristina, i Panadés, Judith. (2022). Dispelling misconceptions about economics. Journal of Economic Psychology, 88, 102461.

Breidenbach, Philipp, Eilers, Lea, i Fries, Jan. (2022). Temporal dynamics of rent regulations. The case of the German rent control. Regional Science and Urban Economics, 92, 103737.

Brueckner, Jan K. (2011). Lectures on urban economics. MIT Press.

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya. (2021). El dret a l’habitatge. Generalitat de Catalunya. [Col·lecció Estudis i Informes 58].

Deschermeier, Philipp, Seipelt, Björn, i Voigtländer, Michael. (2017). Evaluation der mietpreisbremse. IW Policy Paper. Institut der deutschen Wirtschaft Köln. [IW policy paper 5/2017].

Diamond, Rebecca, McQuade, Tim, i Qian, Franklin. (2019). The effects of rent control expansion on tenants, landlords, and inequality: Evidence from San Francisco. American Economic Review, 109(9), 3365-3394.

Dolls, Mathias, Fuest, Clemens, Neumeier, Florian, i Stöhlker, Daniel. (2021). One Year of the Rent Cap: How Has the Berlin Real Estate Market Developed? Ifo Institute, 74(3), 26-29.

García-Montalvo, José, Raya, Josep Maria, i Sala, Carles. (2021). El paper del sector immobiliari en la recuperació post-COVID i els fons Next Generation EU. Revista Econòmica de Catalunya, 83, 46‑55.

García López, Miguel-Ángel. (2019). Vivienda y política pública: objetivos e instrumentos. Documento de Trabajo, 7.

Glaeser, Edward L., i Luttmer, Erzo F. P. (2003). The misallocation of housing under rent control. American Economic Review, 93(4), 1027‑1046.

Hahn, Anja M., Kholodilin, Konstantin A., i Waltl, Sofie R. (2021). Forward to the Past: Short-term effects of the rent freeze in Berlin. Vienna University of Economics and Business. Department of Economics. [Working Paper Series No. 308].

Jenkins, Blair. (2009). Rent control: Do economists agree? Econ journal watch, 6(1), 73.

Jofre Monseny, Jordi, Martínez Mazza, Rodrigo, i Segú, Mariona. (2022). Effectiveness and Supply Effects of High-Coverage Rent Control Policies. Universitat de Barcelona. Institut d’Economia de Barcelona. [IEB Working paper 2022/02].

Kholodilin, Konstantin A. (2022). Rent control effects through the lens of empirical research. German Institute for Economic Research. [DIW Roundup: Politik im Fokus. 139].

Kholodilin, Konstantin A., López, Fernando A., Rey Blanco, David, i González Arbués, Pelayo. (2022). Lessons from an Aborted Second-Generation Rent Control in Catalonia. German Institute for Economic Research. DIW Berlin. [Discussion Papers of DIW. No 2008].

Llaneza Hesse, Catalina, i Raya Vílchez, Josep Maria. (2022). The effect of COVID-19 on the peer-to-peer rental market. Tourism Economics, 28(1), 222‑247.

McDonald, John F., i McMillen, Daniel P. (2010). Urban economics and real estate: theory and policy. John Wiley & Sons.

Mense, Andreas, Michelsen, Claus, i Kholodilin, Konstantin. (2018). Empirics on the causal effects of rent control in Germany. Econpapers.

Monràs, Joan, i Montalvo, José García. (2022). The effect of second generation rent controls: New evidence from Catalonia. Universitat Pompeu Fabra. Department of Economics and Business [Working Paper Series. Working Paper No. 1836].

Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona. (2022a). Impacte de la Llei 11/2020 en el mercat de lloguer a la demarcació de Barcelona. Avenç de resultats.

Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona. (2022b). Estructura i concentració de la propietat d’habitatges a Barcelona. Conjunt del parc i segment de lloguer 2021.

Olsen, Edgar O. (1982). Role of Government in the Housing Sector. University of Virginia.

Olsen, Edgar O. (1998). Economics of rent control. Regional Science and Urban Economics, 28(6), 673‑678.

Raya, Josep Maria. (2021). La política de limitación de precios de los alquileres: evidencia científica y empírica. Càtedra Habitatge i Futur APCE-UPF. [Policy brief 1].

Raya, Josep Maria. (2022). La limitación de precios de los alquileres: evidencia científica y empírica en el caso catalán. Càtedra Habitatge i Futur APCE-UPF. [Policy brief 3].

Sims, David P. (2007). Out of control: What can we learn from the end of Massachusetts rent control? Journal of Urban Economics, 61(1), 129‑151.

Thomschke, Lorenz. (2016). Distributional price effects of rent controls in Berlin: When expectation meets reality. University of Münster. Münster Center for Economic Policy (MEP). [CAWM Discussion Papers 89].

Whitehead, Christine M. E. (1999). Urban housing markets: theory and policy. Handbook of regional and urban economics, 3, 1559‑1594.




DOI: http://dx.doi.org/10.58992/rcdp.i66.2023.3939



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.