L’estat de dret en resposta a l’emergència de la covid: una anàlisi comparativa

Carlos Garrido López

Resum


Aquest treball presenta una anàlisi de les mesures que van adoptar els principals països democràtics en resposta a l’emergència de la covid i els problemes de compatibilitat que van sorgir entre aquestes mesures i les garanties de l’estat de dret. L’abast global i simultani d’aquesta emergència tan greu facilita l’anàlisi comparativa i en revela els avantatges i les mancances. L’objectiu d’aquest article és avaluar els diversos mètodes extraconstitucionals que es van emprar en resposta a l’estat d’excepció i també el model d’estat d’excepció, partint de la regulació de les situacions extraordinàries i de les mesures que calia adoptar. Finalment, l’anàlisi se centra en les contradiccions que han sorgit a conseqüència de l’aplicació i la no aplicació del model d’estat d’excepció en la resposta a la covid a Europa.


Paraules clau


emergència sanitària; COVID-19; covid; dret comparat; estat de dret; estat d’excepció

Cites


Ackerman, Bruce. (2004). The emergency constitution. Yale Law Journal, 113(5), 1029–1091.

Agamben, Giorgio. (2005). Estado de excepción. Adriana Hidalgo Editora.

Arafa, Mohamed. (2020). What really determined America’s COVID-19 pandemic response? Who is overseeing the reaction to the coronavirus? Revista Catalana de Dret Públic, (special issue), 162–174. https://doi.org/10.2436/rcdp.i0.2020.3551

Beaud, Olivier, & Guérin-Bargues, Cécile. (2020). L’état d’urgence sanitaire : était-il judicieux de créer un nouveau régime d’exception ? Recueil Dalloz, 16, 891–897.

Bouhon, Frédéric, Jousten, Andy, Miny, Xavier, & Slautsky, Emmanuel. (2020). L’État belge face à la pandémie de Covid-19 : esquisse d’un régime d’exception. Courrier hebdomadaire du CRISP, 2446, 5–56.

European Commission for Democracy through Law (Venice Commission). (2020). Compilation of Venice Commission Opinions and Reports on States of Emergency. Revista General de Derecho Constitucional, 32.

Díaz, María. (2021). Uso (y abuso?) del derecho de excepción en los estados miembros de la Unión Europea durante la pandemia. Teoría y realidad constitucional, 48, 399–431.

Diaz, María, & Kotanidis, Silvia. (2020, December 4). States of emergency in response to the coronavirus crisis. Normative response and parliamentary oversight in the EU Member States during the first wave of the pandemic. European Parliament Think Tank.

Escobar, Guillermo. (2021). Los derechos humanos en estados excepcionales y el concepto de suspension de derechos fundamentales. Revista de Derecho Político, 110, 113–152.

Escobar, Guillermo, Rodríguez, Noemí, Davite, Claudia, Gonzales, Yamil Franz, Rodrigues de Freitas, Enrico, Sarmiento, Jaime Luis, Chaves, Wilmar David, Árguedas, Laura, Nasimba, Rocío del Carmen, Lara, Ana Ruth, Jiménez, Andrés, Mundo, Gabriela, Flores, Rurbell René, Castellanos, Juan Wilfredo, Corte, María de los Ángeles, Quintero, Anahi, Baca, Jean Pierre, Fernán-Zegarra, Eugenia, Castillo, Percy, Gil, Ana Rita, … Celi, Alejandra. (2021). Estados excepcionales y COVID-19. XVIII Informe sobre derechos humanos. Federación Iberoamericana de Ombudsman.

Faggiani, Valentina. (2012). Los estados de excepción. Perspectivas desde el derecho constitucional europeo. Revista de Derecho Constitucional Europeo, 17, 181–232.

Farinacci, Jorge M. (2020). El sistema constitucional estadounidense en tiempos de COVID-19. In Enrique Arnaldo & Raúl Canosa (Eds.), El Derecho constitucional ante el COVID-19: Las diferentes respuestas en el ámbito comparado (pp. 163-177). Cardenal Cisneros and Wolters Kluwer.

Fuchs, Marie-Christine, & Hein, Jonas. (2020). La respuesta de Alemania frente a la pandemia de la COVID-19. In Enrique Arnaldo & Raúl Canosa (Eds.), El Derecho constitucional ante el COVID-19. Las diferentes respuestas en el ámbito comparado (pp. 256-267). Cardenal Cisneros and Wolters Kluwer.

Greene, Alan. (2018). Permanent states of emergency and the rule of law: Constitutions in an age of crisis. Hart Publishing.

Gross, Oren. (2003). Chaos and rules: Should responses to violent crises always be constitutional? The Yale Law Journal, 112(5), 1011–1134.

Hickman KC, Tom, Dixon, Emma, & Jones, Rachel. (2020, April 6). Coronavirus and civil liberties in the UK. Blackstone Chambers.

Hottelier, Michel. (2020). Démocratie, État de droit et droits fondamentaux face à la pandémie de Covid-19 – La situation en Suisse. Confluence des droits_La revue, 7.

Ihering, Rudolf von. (1877). Der Zweck im Recht, Volume 1. Breitkopf & Härtel.

Jakab, András. (2006). German constitutional law and doctrine on state of emergency. Paradigms and dilemmas of a traditional (continental) discourse. German Law Journal, 7(5), 453–477.

Kaiser, Anna-Bettina. (2020). Ausnahmeverfassungsrecht. Mohr Siebeck.

King, Jeff, & Chauhan, Abe. (2020). The COVID-19 response in England: the intensification of executive supremacy. Revista Catalana de Dret Públic, (special issue), 234–245. https://doi.org/10.2436/rcdp.i0.2020.3556

Levade, Anne. (2020). Etat d’urgence sanitaire : à nouveau péril, nouveau régime d’exception. La Semaine Juridique, 13, 613–616.

López, Alberto. (2022). El Tribunal Constitucional frente a la emergencia pandémica (comentario a las SSTC 148, 163 y 183/2021). Revista española de derecho constitucional, 125, 237–282.

Lucarelli, Alberto. (2020). Costituzione, fonti del diritto ed emergenza sanitaria. Rivista dell’Associazione Italiana dei Costituzionalisti, 2, 558–583.

Luciani, Massimo. (2020). Il sistema delle fonti di diritto alla prova dell’emergenza. Rivista dell’Associazione Italiana dei Costituzionalisti, 2, 109–141.

Marazzita, Giuseppe. (2021). Constitución italiana y estado de emergencia por Covid-19. Teoría y realidad constitucional, 48, 153–191.

Mathieu, Bertrand. (2020). Los desafíos constitucionales ante la crisis de salud debido al coronavirus. Análisis de la situación en Francia. In Enrique Arnaldo Alcubilla & Raúl Canosa Usera (Eds.), El Derecho constitucional ante el COVID-19. Las diferentes respuestas en el ámbito comparado (pp. 295–316). Cardenal Cisneros and Wolters Kluwer.

Presno, Miguel Ángel. (2021). El estado de alarma en crisis. Revista de las Cortes Generales, 111, 127–169.

Reis, Jorge. (2020). Direitos fundamentais e inconstitucionalidade em situação de crise –a propósito da epidemia COVID-19. e-Pública, Revista Eletrónica de Direito Público, 7(1), 79–117.

Romboli, Roberto. (2020). Le misure adottate per far fronte alla pandemia Covid-19 in Italia. Revista Catalana de Dret Públic, (special issue), 289–299. https://doi.org/10.2436/rcdp.i0.2020.3563

Rousseau, Dominique, Gahdoun, Pierre-Yves, & Bonnet, Julien. (2021). Chronique de jurisprudence constitutionnelle (2020). Revue du droit public, 1, 305-340.

Santos Botelho, Catarina. (2020). Covid-19 and stress on fundamental rights in Portugal: An intermezzo between the state of exception and constitutional normality. Revista Catalana de Dret Públic, (special issue), 183-194. https://doi.org/10.2436/rcdp.i0.2020.3553

Tushnet, Mark. (2005). Emergencies and the idea of constitutionalism. In Mark Tushnet (Ed.), The Constitution in Wartime: Beyond Alarmism and Complacency (pp. 39–54). Duke University Press.

Vedaschi, Arianna. (2020). Il Covid-19, l’ultimo stress test per gli ordinamenti democratici: uno sguardo comparator. DPCE On Line, 43(2), 1453–1489.

Verdussen, Marc. (2020). La Constitution belge face à la pandémie de Covid-19. In Laurence Gay & Caterina Severino (Eds.), Démocratie, État de droit et droits fondamentaux face à la pandémie de Covid-19. La situation en Belgique [Monograph]. Confluence des droits_La revue, 7.

Walker, Clive, & Blick, Andrew. (2020, May 12). Coronavirus legislative responses in the UK: Regression to panic and disdain of constitutionalism. Just Security.

Walker, Clive, & Broderick, James. (2006). The Civil Contingencies Act 2004: Risk, resilience and the law in the United Kingdom. Oxford University Press.




DOI: http://dx.doi.org/10.58992/rcdp.i66.2023.3877



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.