L'entrada i circulació de turistes a la Unió Europea en situació de pandèmia: el precedent de la COVID-19

Laura Huici Sancho

Resum


La mobilitat de turistes a la Unió Europea es produeix en el marc de les normes que regeixen la lliure circulació de persones, dret fonamental de la ciutadania europea que admet, no obstant això, limitació per part dels estats, si és necessari, per salvaguardar la salut pública. La pandèmia ha plantejat el repte de garantir la proporcionalitat i la necessitat de les restriccions adoptades pels estats en un context d'emergència i de gran tensió per als sistemes sanitaris nacionals. Davant d’aquest fet, la Unió ha fomentat la coordinació entre els estats definint criteris i tipus de mesures comunes, així com fomentant el reconeixement i la confiança mutus, que són claus per recuperar el turisme. Amb tot, la seva capacitat d'incidència ha estat limitada. La mateixa Unió ha tractat els desplaçaments de turistes com a no essencials i la seva restricció com a un mecanisme útil en la lluita contra l'expansió del virus.


Paraules clau


Unió Europea; turisme; lliure circulació de persones; salut pública; COVID-19

Cites


Acosta Penco, Teresa. (2016). Los nuevos límites a la libre circulación de turistas en la Unión Europea. International Journal of Scientific Management and Tourism, 3(2), 27-40.

Aguado i Cudolà, Vicenç, y Casanovas i Ibàñez, Òscar (coords.). (2012). El impacto del Derecho de la Unión Europea en el turismo. Atelier.

Cienfuegos Mateo, Manuel. (2019). Las libertades de circulación y movilidad de los nacionales de terceros países en la Unión Europea: derechos, condiciones y limitaciones. En Santiago Ripol Carulla (coord.), Jornadas sobre derecho, inmigración y empresa (pp. 145-187). Marcial Pons.

Comisión Europea. (2021, 11 de enero). EU health preparedness: Recommendations for a common EU approach regarding isolation for COVID-19 patients and quarantine for contacts and travellers.

Donaire Villa, Javier. (2020, 6 de abril). Schengen ante el coronavirus: cierre ¿provisional? de las fronteres europeas. Observatorio de Derecho Público.

Fernández Rodríguez, Carmen. (2006). La protección del turista en la Unión Europea. Revista de Derecho de la Unión Europea, 11, 79-94.

Fernández Rodríguez, Carmen, y Lora-Tamayo Vallvé, Marta. (2016). Turismo, salud pública y protección civil. En José María Beneyto Pérez (dir.), Jerónimo Maillo Gonázlez-Orus y Belén Becerril Atienza (coords.), Tratado de derecho y política de la Unión Europea. Otras políticas horizontales y sectoriales (tomo VII) (pp. 1129-1170). Aranzadi Thomson Reuters.

Grogan, Joelle. (2021). The Limited Role of the European Union in the Management and Governance of the COVID-19 Pandemic. International Organisations Law Review, 18, 482-506.

Huici Sancho, Laura. (2021). Algunas claves para entender el pasaporte COVID digital de la Unión Europea. Working Papers Jean Monnet Chaire European Private Law, 4.

Lisa, Patricia. (2020, 18 de marzo). Schengen entre las personas, el COVID-19 y la solidaridad. Real Instituto El Cano.

Martín Martínez, Magdalena. (2014). Límites a la libre circulación de personas en la UE por razones de orden público, seguridad o salud pública en tiempos de crisis. Revista de Derecho Comunitario Europeo, 49, 767-804.

Martín Martínez, Magdalena. (2020). Las restricciones a la libre circulación de personas en la UE durante la era COVID-19: hacia un futuro incierto. Araucaria. Revista Iberoamericana de Filosofía, Política, Humanidades y Relaciones Internacionales, 45(22), 311-335.

Medina Ortega, Manuel. (2011). Soft-law: su relevancia como instrumento jurídico de la Unión Europea. En José María Benyto Pérez (dir.), Jerónimo Maillo González-Orús y Belén Becerrill Atienza (coords.), Tratado de derecho y políticas de la Unión Europea. Las fuentes y principios del Derecho de la Unión Europea (vol. 4) (pp. 263-344). Aranzadi Thomson Reuters.

Olesti Rayo, Andreu. (2017). La libre circulación de los ciudadanos en el espacio europeo. En Ministerio de Economía y Competitividad de España, y Asociación Española para el Estudio del Derecho Europeo (ed.), Estudios conmemorativos del 60 aniversario del Tratado de Roma. 35 aniversario de la Asociación Española para el Estudio del Derecho Europeo (AEDEUR) (pp. 91-118).

Organización de Aviación Civil Internacional. (2017). Anexo 9 al Convenio sobre Aviación Civil Internacional. Facilitación (15.ª ed.).

Organización Mundial de la Salud. (2020, 4 de febrero). 2019-Novel Coronavirus (2019-nCoV): Strategic preparedness and respond plan.

Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos. (2020). Rebuilding tourism for the future: COVID-19 policy responses and recovery.

Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos. (2021, 31 de mayo). OECD initiative for safe international mobility during the COVID-19 pandemic (including blueprint).

Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos. (2021, 3-5 de noviembre). Reshaping tourism for a more resilient and sustainable tomorrow [Ponencia]. Global Forum on Tourism Statistics, Knowledge and Policies. Seúl, Corea del Sur.

Organización Mundial del Turismo. (2020, 28 de mayo). Prioridades de la OMT para la recuperación del turismo.

Organización Mundial del Turismo. (2021). Panorama del turismo internacional.

Organización Mundial del Turismo. (2022, marzo). World Tourism Barometer (vol. 20, núm. 2).

Ponte Iglesias, María Teresa. (2020). La Unión Europea frente a las emergencias de salud pública mundial. La crisis de la COVID-19. Araucaria. Revista Iberoamericana de Filosofía, Política, Humanidades y Relaciones Internacionales, 45(22), 337-357.

Rivera García, Jorge, y Pastor Ruiz, Ricardo. (2020). ¿Hacia un turismo sostenible tras el COVID-19? Percepción de las agencias de viajes españolas. Gran Tour: Revista de Investigaciones Turísticas, 21, 206-229.

Tremblay-Huet, Sabrina. (2020). COVID-19 leads to a new context for the “right to tourism”: a reset of tourists’ perspectives on space appropriation is needed. Tourism Geographies, 22(3), 720-723.




DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rcdp.i65.2022.3790



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.