Dossier sobre l’Administració pública i la cura de les persones

Mònica Sumoy Gete-Alonso

Resum


Aquest dossier recull una sèrie de recursos relatius a les principals polítiques, mesures i accions socials dutes a terme (o camí de dur-se a terme) per part de l’Administració abans o arran de la COVID-19 a fi d’atendre les necessitats de la ciutadania en general o de certs col·lectius en particular, sobretot d’aquells que es troben en situacions especialment fràgils i/o en risc d’exclusió social. Així doncs, tant els entesos en la matèria com els que tot just s’hi inicien hi trobaran normes, bibliografia i informes que fan referència a polítiques socials generals, a la gestió i prestació de serveis públics, a les polítiques de reconeixement i democratització de les cures, a les polítiques de suport a les famílies i a les persones cuidadores, a les polítiques d’usos del temps, així com a polítiques i prestacions destinades a prevenir i erradicar la feminització de la pobresa, la violència i desigualtat de gènere, la soledat i desatenció de les persones grans, el sensellarisme, la pobresa econòmica o energètica o l’exclusió residencial (per exemple, polítiques sobre l’ingrés mínim vital o altres rendes garantides). També hi trobaran materials que reflexionen sobre les diferents formes en què l’ètica de la cura s’aplica, s’ha deixat d’aplicar o es podria aplicar en les relacions entre l’Administració pública i la ciutadania.


Paraules clau


ètica de la cura; polítiques socials; gestió de serveis públics; distribució social de les cures; polítiques d’ús del temps; prestacions socials; ingrés mínim vital

Text complet:

PDF EPUB

Cites


Arcarons, Jordi, Raventós, Daniel, i Torrens, Lluís. (2017). Renta básica incondicional: una propuesta de financiación racional y justa. Ediciones del Serbal.

Arévalo Quijada, María Teresa, Fernández Geniz, María del Patrocinio, i Gómez Domínguez, Dolores. (2020). Fundamentos económicos de la renta básica universal y del trabajo garantizado. Trabajo: Revista iberoamericana de relaciones laborales, 38, 122-138.

Calvo, Fran, Turró-Garriga, Oriol, Solench-Arco, Xavier, i Lorenzo-Aparicio, Andrés. (2020). ¿Qué pasó con las personas en situación de sinhogarismo durante el confinamiento? Estudio sobre la percepción de profesionales sobre las medidas tomadas ante el estado de alarma por el COVID-19. RES, Revista de Educación Social, 31, 373-403.

Chabannes, Matthieu. (2020). Un nuevo derecho para la ciudadanía: El ingreso mínimo vital. Revista de Estudios Jurídico Laborales y de Seguridad Social, 1, 270-290.

Dalli Almiñana, María. (2021). El ingreso mínimo vital y el derecho a la asistencia social de la Carta Social Europea. Lex Social: Revista Jurídica de los Derechos Sociales, 11 (1), 208-242.

De la Fuente Lavín, Mikel. (2020). Debates durante la pandemia de la COVID 19: Renta Básica Universal, derecho al empleo, servicios públicos garantizados y rentas mínimas contra la pobreza. Revista de Derecho de la Seguridad Social. Laborum, 24, 271-291.

Díaz Mordillo, María Alexandra. (2020). El ingreso mínimo vital como reto social: una visión práctica. e-Revista Internacional de la Protección Social, 5 (2), 35-59.

Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). (2020). Per què un ingrés mínim vital quan cal una renda bàsica universal? Reflexions a l’entorn de la garantia de rendes.

Escanellas, Catalina, i Fernández, Bruno. (2019). Noves realitats i perfils de situacions de risc d’exclusió del Servei Especialitzat d’Inserció Social i Laboral i la Renda Mínima d’Inserció. Alimara: Revista de Treball Social, 61.

Escribá Pérez, Ana. (2021). La nueva prestación no contributiva: el ingreso mínimo vital. IUSLabor. Revista d’Anàlisi de Dret del Treball, 1, 99-124.

Farha, Leilani. (2016). Sinhogarismo: Crisis de derechos humanos. Barcelona Societat, 20, 8-15.

Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya (FòrumSD). (2017). El dret a l’habitatge. Una reflexió des de les sindicatures locals. FòrumSD.

Gala Durán, Carolina. (2020). El nuevo ingreso mínimo vital: sujetos beneficiarios, alcance y forma de gestión. La administración práctica: enciclopedia de administración municipal, 8, 45-62.

García Valderrey, Miguel Ángel. (2020). Actuaciones de la administración local en relación con el ingreso mínimo vital. Consultor de los ayuntamientos y de los juzgados. Revista técnica especializada en administración local y justicia municipal, 7.

Garin Ballesteros, Borja. (2019). La renta garantizada de ciudadanía de Cataluña. Del éxito de una iniciativa legislativa popular a las controversias de la tramitación parlamentaria y de la implementación. Revista Catalana de Dret Públic, 59, 97-116. https://doi.org/10.2436/rcdp.i59.2019.3003.

Gómez Gordillo, Rafael. (2021). ¿Un nuevo marco de compatibilidad entre trabajo y protección social en España? El ingreso mínimo vital. Revista Internacional y Comparada de Relaciones Laborales y Derecho del Empleo, 9 (1), 127-152.

Jimena Quesada, Luis. (2020). El derecho a la protección contra la pobreza y la exclusión social como paradigma del respeto de la dignidad humana. La inserción del ingreso mínimo vital en el marco de evolución de los estándares internacionales. Lex Social: Revista Jurídica de los Derechos Sociales, 10 (2), 361-423.

Martínez Buján, Raquel. (2020). El paradigma de los comunes y la protección social pública como claves hacia el bienestar. Cuadernos de Relaciones Laborales, 38 (2), 289-304.

Matulic-Domandzic, María Virginia, Munté, Ariadna, De Vicente, Irene, i Redondo Sama, Gisela. (2021). Sinhogarismo en tiempos de confinamiento: Vivencias profesionales y ciudadanas en la ciudad de Barcelona. Itinerarios de Trabajo Social, 1, 15-22.

Monereo Pérez, José Luis. (2018). La renta mínima garantizada: de la renta mínima a la renta básica. Editorial Bomarzo.

Monereo Pérez, José Luis. (2020). La renta mínima garantizada como medida estructural del sistema de seguridad social en la “sociedad del riesgo”. Lex Social: Revista Jurídica de los Derechos Sociales, 10 (2), 424-505.

Monereo Pérez, José Luis, i Rodríguez Iniesta, Guillermo. (2020). El derecho social fundamental a la existencia digna y el Ingreso Mínimo Vital. Revista de derecho de la seguridad social. Laborum, 24, 13-35.

Monereo Pérez, José Luis, Rodríguez Iniesta, Guillermo, i Trillo García, Andrés Ramón. (2021). El Ingreso Mínimo Vital en el sistema de protección social. Estudio de su configuración y régimen jurídico. Laborum.

Moreno de Vega y Lomo, Fernando. (2020). La dinámica temporal del Ingreso Mínimo Vital. e-Revista Internacional de la Protección Social, 5 (2), 12-34.

Ortiz González-Conde, Francisco Miguel. (2021). La Covid-19 y el ingreso mínimo vital. ¿Hacia una renta básica universal? Revista Internacional y Comparada de Relaciones Laborales y Derecho del Empleo, (1), 153-181.

Paugam, Serge. (2007). Las formas elementales de la pobreza. Alianza.

Pleace, Nicholas. (2016). Exclusion by Definition: The Under-representation of Women in European Holemessness Statistics. Dins Payka Mayock i Joanne Bretherton (ed.), Women’s Homelessness in

Europe (p. 105-126). Palgrave Macmillan.

Pollos Calvo, Cecilia. (2020). Mujeres y el ingreso mínimo vital. Repercusión en la violencia de género. Diario La Ley, 9669.

Ponce de León Romero, Laura. (2020). Reflexiones sobre la COVID 19 y población vulnerable: ¿Estado de Bienestar o Neoliberalismo? Ehquidad, 14.

Porcel, Sergio, Navarro-Varas, Lara, i Cruz Gómez, Irene. (2018). Reduir les desigualtats a la ciutat real: la política de garantia de rendes en clau metropolitana. Papers: Regió Metropolitana de Barcelona, 61, 120-132.

Ramos Quintana, Margarita Isabel. (2020). El Ingreso Mínimo Vital como instrumento para combatir la pobreza y la exclusión desde el sistema de la Seguridad Social. Hacienda Canaria, 53 (número sobre la segona crisi del segle XXI), 295-319.

Sala Franco, Tomás, i Martín-Pozuelo López, Ángela. (2020). El ingreso mínimo vital: el sistema español de rentas mínimas. Tirant lo Blanch.

Sales i Campos, Albert. (2014). El delito de ser pobre. Una gestión neoliberal de la marginalidad. Icaria.

Sales i Campos, Albert. (2019). Un espai públic més amigable, però no per a tothom. Dins Sandra Ezquerra, María de Eguía i Elisa Covelo (ed.), Del civisme al dret a la ciutat. Repolitització de la vida en comú a la ciutat del segle XXI. Icaria.

Sales i Campos, Albert. (2020). Las políticas frente al sinhogarismo: Del rechazo o la compasión al reconocimiento de derechos. Dins Ana María Huesca González i Rolando Oscar Grimaldo Santamaría (ed.), Aspectos sociales en la seguridad ciudadana (p. 209-222). Dykinson.

Sales i Campos, Albert. (2020). El sensellarisme s’agreuja amb la COVID-19. Mesures d’emergència i perspectives de futur. Barcelona Societat, 26, 23-27.

Sales i Campos, Albert, i Guijarro Edo, Laura. (2017). Dones sense llar: la invisibilització de l’exclusió residencial femenina. Barcelona Societat, 21, 81-89.

Sánchez-Rodas Navarro, Cristina. (2021). El ingreso mínimo vital a la luz del derecho de la Unión Europea y de los convenios internacionales de Seguridad Social vigentes en España. Cuadernos de Derecho Transnacional, 13 (1), 629-656.

Sempere Navarro, Antonio Vicente (dir.). (2021). Ingreso mínimo vital. Aranzadi Thomson Reuters.

Serrano Argüeso, Mariola. (2021). Ingreso mínimo vital e inserción laboral. Revista Internacional y Comparada de Relaciones Laborales y Derecho del Empleo, 9 (1), 182-213.

Sevilla, Jordi (coord.). (2019). Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica. Observatori Social La Caixa.




DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rcdp.i62.2021.3652



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.