L'ètica de la cura a l'Administració pública (CA-EN)

Albert Llorca Arimany

Resum


Els temes que una administració pública ha d’abordar s’inscriuen en la línia de la humanització o reciprocitat ètica, atenent al subjecte humà. Ha d’actuar, doncs, en bé del ciutadà i evitar el risc de la burocratització, sempre present. La pregunta de fons és: què podem esperar de l’Administració pública? I el més elemental és el tarannà educador o personalitzador, que implica desplegar qualitats humanes, com la humilitat d’actuació de l’Administració pública, el respecte als ciutadans i la satisfacció de llurs drets bàsics. La noció de conatus cultural ens orienta en la nostra investigació: romandre atents. Avui el compromís de tota administració pública es dirigeix per l’acord i el consens de la ciutadania arreu, més enllà dels límits de l’estat on roman. En l’àmbit europeu, això fa la tasca no més fàcil, sinó més difícil, però la supressió de tot burocratisme a la Unió Europea és una praxi i una esperança.


Paraules clau


cura; ciutadania; reciprocitat ètica; atenció; educació cívica; burocratització; Unió Europea; conatus cultural

Cites


Amorós, Marc. (2018). “Fake news”. La verdad de las noticias falsas. Plataforma Editorial.

Appiah, Kwame Anthony. (2007). Cosmopolitismo. La ética en un mundo de extraños. Katz Editores.

Aprile, Pino. (2002). El elogio del imbécil. Temas de Hoy.

Arendt, Hannah. (2005) [1970]. Sobre la violencia. Alianza Editorial.

Aymerich, Ramon. (2019, 13 October). Europa, cada vez más sola. La Vanguardia.

Aymerich, Ramon. (2020, 26 April). El mundo que viene. La Vanguardia.

Barnes, Marian. (2019). Alianzas integrales para el cuidado. In Montse Busquets Surribas, Núria Cuxart Ainaud, Carmen Domínguez-Alcón, & Anna Ramió Jofre (Coord.), Nuevas políticas del cuidar. Alianzas y redes en la ética del cuidado. Barcelona: Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona and Fundació Víctor Grífols.

Carrasco, Cristina. (2013). El cuidado como eje vertebrador de una nueva economía. Cuadernos de Relaciones Laborales, 31(1).

Charter of Fundamental Rights of the European Union. (2000). Brussels: European Parliament, Council of Europe and European Commission.

Cuéllar, Lluís. (1981). El hombre y la verdad. Herder.

Dahlström, Carl, & Lapuente, Víctor. (2018). Organizando el Leviatán. Universidad de Deusto.

Echeverría, Xabier. (1999). Perspectiva política del perdón. In El perdón en la vida pública. Universidad de Deusto.

Flaherty, John E. (2001). Peter Drucker. La esencia de la administración moderna. Prentice Hall.

Fontana, Josep. (2017). El siglo de la Revolución. Una historia del mundo desde 1914. Planeta.

Gauchet, Michel. (1979). La révolution des persones: la soveranité, le peuple et la répresentation. Gallimard.

Harari, Yuval Noah. (2021, 14 March). Lecciones de un año de COVID. La Vanguardia.

Havel, Vaclav. (1992). Meditaciones estivales. Galaxia Gutenberg.

Heather, Derek. (2007). Ciudadanía. Una breve historia. Alianza.

Illouz, Eva. (2007). Intimidades congeladas. Las emociones en el capitalismo. Katz Editores.

Illouz, Eva. (2010). La salvación del alma moderna. Katz Editores.

Innerarity, Daniel. (2020). Pandemocracia. Galaxia Gutenberg.

Innerarity, Daniel. (2020, 25 May). Se acabó el mundo de las certezas. La Vanguardia.

Innerarity, Daniel. (2020, 4 December). Pandemia sin verdad. La Vanguardia.

Innerarity, Daniel. (2021, 13 March 2021). El conocimiento tras la pandemia. La Vanguardia.

Kershaw, Ian. (2019). Ascenso y crisis. Europa, 1950-2017: un camino incierto (Memoria Crítica). Crítica.

Krastev, Ivan. (2020). ¿Ya es mañana? Cómo la pandemia cambiará el mundo. Debate.

Kymlica, Will. (1996). Ciudadanía Multicultural. Paidós.

Lévinas, Emmanuel. (1987). Totalidad e infinito. Sígueme.

Llorca, Albert. (1996). De l’Eidètica pràctica a l’hermenèutica en el pensament de Paul Ricoeur (unpublished doctoral thesis, Universitat de Barcelona).

Llorca, Albert. (2013). La responsabilitat: atenció a la persona i compromís en ser just. Calidoscopi, 33.

Llorca, Albert. (2013). Triangulacions Hermenèutiques Postmodernes. Calidoscopi, 32.

Llorca, Albert. (2014). De l’estat del benestar a l’estat del malestar? In L’Estat. XVIII Col·loquis de Vic. Societat Catalana de Filosofia.

Llorca, Albert. (2017). La psicologització de la cultura i el problema del sentit del perdó. In Cultural is political. Girs culturals i postcolonials. Dracmaycat Edicions.

Llorca, Albert. (2020). La cura de la persona humana enfront de la post-veritat i les “fake news”. Working Papers, 1. Centre d’Estudis per al Desenvolupament Humà i Comunitari (CEDHICO).

Mate, Reyes. (2012). La memoria, principio de justicia. Ars Brevis, 18, 110-111.

Morin, Edgard. (2010). ¿Hacia el abismo? Globalización en el siglo XXI. Espasa Libros, LSU.

Mounier, Emmanuel. (1945). Faut-il refaire la Déclaration des droits? Esprit.

Mounier, Emmanuel. (1975) [1935]. Revolució personalista i comunitària. Zero.

Mounier, Emmanuel. (2008) [1937]. Manifest al servei del personalisme. FEM.

Offe, Claus. (1998). Partidos políticos y nuevos movimientos sociales. Sistema.

Parekh, Bhikhu. (2005) [2000]. Repensando el multiculturalismo. Istmo.

Patočka, Jan. (1981). Platón y Europa. Península.

Pérez Francesch, Joan Lluís. (2019). El poshumanismo. Los derechos de los seres vivos. La naturaleza y la humanidad en el horizonte 2050. Instituto Español de Estudios Estratégicos (IEEE).

Pérez Francesch, Joan Lluís. (2020). Elementos para un nuevo paradigma político tras la crisis del Covid-19. La ética del cuidado a debate. Forum of Animal Law Studies, 11.

Ricoeur, Paul. (1965). Tâches de l’educateur politique. In Histoire et Verité. Study later included in Lectures 1 (1991). Seuil.

Ricoeur, Paul. (1967). Culture Universelle et cultures mationales. In Histoire et Verité. Seuil.

Ricoeur, Paul. (1967). Le paradoxe politique. In Histoire et Verité. Seuil.

Ricoeur, Paul. (1992). Approches à la personne. In Lectures 2. Seuil.

Ricoeur, Paul. (2004, 25 May). Cultures, del dol a la traducció (translation by Oriol Ponsatí). Le Monde.

Ricoeur, Paul. (2011). Amor y justicia. Trotta.

Rosanvallon, Pierre. (2000). La démocratie inachevée. Gallimard.

Taylor, Charles. (2003) [1992]. Multiculturalismo y política del reconocimiento. FCE.

Torres, Josefa. (2018). La revolució de les cures. Els Quaderns de Cristianisme i Justícia, 213.

Vattimo, Gianni. (1990). La sociedad transparente. Paidós Ibérica.

Žižek, Slavoj. (2020). Pandemia. Anagrama.




DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rcdp.i62.2021.3598



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.