Envia per correu aquest article 
Amaga
Mostra-ho tot
El projecte de reforma horària. L’impacte en el sector públic
Resum
El 2013 naixia a Catalunya una iniciativa cívica a favor d’una reforma que adeqüés els horaris a les noves complexitats socials i a un major benestar individual i col·lectiu. Era la Iniciativa per a la Reforma Horària—Ara és l'Hora (IRH). Es tractava de posar aquest objectiu a l’agenda política del país i d’encetar un debat públic que ajudés a prendre consciència de la seva importància. Aquest article vol presentar un estat de la qüestió i n’explica els fonaments, l’acció duta a terme, els assoliments i també les resistències i dificultats. I, en particular, para atenció a com una reforma horària afectaria els serveis públics atenent als condicionaments legals i en relació amb les propostes que consten al Pacte per a la reforma horària. Objectiu 2025, de 2017.
Paraules clau
Cites
Altucher, James. (13 d’agost de 2020). NYC is dead forever... Here’s why. [Apunt de blog].
Baeza, Cristóbal. (2019). La productividad de la economia española se aleja de la europea. Fundación BBVA.
Berbel, Sara. (2015a). Catalunya versus Europa: Quins horaris tenim? Col·lecció Reforma horària, 2. Iniciativa per a la Reforma Horària.
Berbel, Sara. (2015b). Una dècada de polítiques del temps a Catalunya. Col·lecció Reforma horària, 3. Iniciativa per a la Reforma Horària.
Berbel, Sara, Mohedano, Fabián, i Peralta, Xavier. (2016). Els municipis, motor de la reforma horària. Col·lecció Reforma horària, 8. Iniciativa per a la Reforma Horària.
Berger, Peter, i Luckmann, Thomas. (1966). The social construction of reality. A treatise in the sociology of knowledge. Doubleday & Company, Inc.
Carbonell, Eliseu. (2004). Debates acerca de la antropología del tiempo. Barcelona. Publicacions de la Universitat de Barcelona.
Cardús, Salvador. (1985). Saber el temps. El calendari i la seva significació a la societat moderna. Altafulla.
Cardús, Salvador. (2016). Temps i poder / Time and power. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Castells, Manuel. (1996). The Information Age: Economy, Society, Culture. Volume I: The Rise of the Network Society, vol. I. Blackwell.
Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). (2017). Enquesta sobre els hàbits de vida dels catalans i el seu posicionament envers el projecte de reforma horària 2016. Generalitat de Catalunya.
Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH). (2018). Dictamen sobre les conseqüències de la supressió del canvi horari i el fus més beneficiós.
Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH), i Oficina per a la Reforma Horària. (2020). Teletreball i confinament pel Covid 19.
Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH), i Oficina per a la Reforma Horària. (2020). La pandèmia ens empeny cap a uns hàbits més saludables. Cal perseverar-hi.
Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). (2014). Informe sobre la fonamentació del procés de reforma horària a Catalunya. Informe 5/2014. Generalitat de Catalunya.
Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). (2015). Comunicat del 7 d’octubre a favor d’avançar el prime time televisiu.
Consell de Relacions Laborals. (22 de setembre de 2016). Acord d’Impuls laboral de la Reforma Horària. 10 objectius per a la negociació col·lectiva.
Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). (2015). La gestió del temps de treball remunerat en el context de la reforma horària. Col·lecció Estudis i informes, 37. Generalitat de Catalunya.
De Luna, Giovanni. (2004). La passione e la ragione. Il metiere dello storico contemporaneo. Bruno Mondadori.
Departament de la Presidència. (2017). Pacte per a la reforma horària. Objectiu 2025. Generalitat de Catalunya.
Domènech, Joan. (2009). Elogi de l’educació lenta. Graó.
Esping-Andersen, Gosta. (1999). Social Fundation of Post Industrial Economies. Oxford University Press.
Franklin, Benjamin. (1748). Advice to a Young Tradesman. Dins The American Instructor: or Young Man’s Best Companion. New Printing-Office.
Goodin, Robert E., Mahmud Rice, James, Parpo, Antti, i Eriksson, Lina. (2008). Discretionary Time. A New Mesure of Freedom. Cambridge University Press.
Govern de Catalunya. (2014). Acord de Govern pel qual aquest manifesta el seu suport a la Iniciativa per a la reforma horària - Ara és l’Hora.
Honoré, Carl. (2004). In Praise of Slowness: How a Worldwide Movement Is Challenging the Cult of Speed. Harper.
Iniciativa per a la Reforma Horària (IRH). (2014). Anuari 2014.
Iniciativa per a la Reforma Horària (IRH). (2015). Anuari 2015.
Iniciativa per a la Reforma Horària (IRH). (2016). Anuari 2016.
Iniciativa per a la Reforma Horària (IRH). (2017). Anuari 2017.
Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). (2012). Enquesta de l’ús del temps. 2010-2011. Generalitat de Catalunya.
Marx, Karl. (1907). Zur Kritik der politischen Ökonomie. Ed. K. Kautski. Edició citada: Karl Marx. Sociologia i filosofia social. Dins T. B. Bottomore i M. Rubel (ed.) (traducció de Jordi Solé-Tura). Edicions 62
(1967).
Mohedano, Fabián, Ojeda, Jordi, i Peralta, Xavier. (2015c). Temps + Social. Una experiència de millora de la gestió de l’ús del temps de les associacions i el tercer sector. Col·lecció Reforma horària, 4. Iniciativa
per a la Reforma Horària.
Mohedano, Fabián. (2016). Posem-nos a l’hora! 100 motius per a la reforma horària. Cossetània Edicions.
Mothé, Daniel. (1999). Le temps libre contre la société. Desclée de Brouwer.
Mumford, Lewis. (1934). Technics and Civilisation. Routledge & Kegan Paul Ltd.
Observatori Global del Son de Catalunya. (2017). Informe sobre la salut del son. Impacte del ben dormir en la salut de les persones i de la col·lectivitat.
Parlament de Catalunya. (2014). Resolució 646/X per a la creació d’una Comissió d’Estudi de la Reforma Horària al Parlament de Catalunya.
Parlament de Catalunya. Comissió d’Estudi de la Reforma Horària. (26 de març de 2015). Informe final. Anàlisi, conclusions i propostes.
Sintes, Elena. (2012). A les tres a casa? L’impacte social i educatiu de la jornada escolar contínua. Fundació Jaume Bofill.
Sweet, Victoria. (2017). Slow Medicine: The Way to Healing. Riverhead Books.
Thompson, Edward Palmer. (1967). Time, Work-Discipline, and Industrial Capitalism. Past & Present, 38, 56-97.
Wajcman, Judy. (2016). El temps a l’era digital. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Weber, Max. (1904-1905). Die protestantische Ethik und der ‘Geist’ des Kapitalismus. J. C. B. Mohr. Edició citada: L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme (traducció de Joan Estruch). Edicions 62 (1984).
Weiner, Sarah, et al. (2005). The Slow Food Companion. Bra: Slow Food.
Wittgenstein, Ludvig. (1983). Investigacions filosòfiques. Laia. Edició original: Philosophische Untersuchungen. Blackwell (1953).
Zimbardo, Philip, i Boyd, John. (2009). The Time Paradox. Free Press.
DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rcdp.i62.2021.3597
