Dret a decidir i dret constitucional dels estats

Marthe Fatin-Rouge Stefanini

Resum


El "dret a decidir", que es concediria a part de la població d'un estat, no està recollit expressament en les constitucions. Quan s’hi acosten certs conceptes, com ara el dret a l’autodeterminació, la demanda del dret a decidir requereix cada vegada més un fonament separat per evitar els obstacles, tant internacionals com constitucionals, a la secessió unilateral. Tot i que els contorns d’aquest dret continuen sent ambigus, el seu estatus constitucional comença a concretar-se a través de la jurisprudència del Tribunal Constitucional espanyol en particular que, per rebutjar aquest dret en la seva versió extrema (secessió unilateral), en consagra tanmateix la seva existència en una sentència del 2014. Tot i que és lògic que els estats contestin aquest dret des d’un punt de vista estrictament constitucional, no és menys cert que aquesta demanda expressa un desig polític. La dimensió política del conflicte entre l’Estat i l’entitat que reivindica el dret a decidir marca, sens dubte, els límits de la comprensió estrictament constitucional d’aquest dret. No obstant això, el dret constitucional manté un paper d’importància primordial a l’hora de definir les garanties democràtiques que podrien envoltar l’exercici d’aquest dret.

Paraules clau


secessió; autodeterminació; autonomia; referèndum; independència; dret a decidir; dret constitucional

Cites


Aláez Corral, Benito. (2015). Constitucionalizar la secesión para armonizar la legalidad constitucional y el rincipio democrático en estados territorialmente descentralizados como España. Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, 22, 136-183.

Alcaraz, Hubert. (2018). La consultation sur l’“accès à la pleine souveraineté et à l’indépendance” de la Nouvelle-Calédonie. Revue Française de Droit Administratif, 2, 291-300.

Antunes, Sandrina, Levrat, Nicolas, Tusseau, Guillaume, et Williams, Paul. (2017). Catalonia’s Legitimate Right to Decide.

Barceló i Serramalera, Mercè, Corretja i Torrens, Mercè, González Bondia, Alfonso, López Hernández, Jaume, et Vilajosana Rubio, Josep M. (2015). El derecho a decidir. Teoría y práctica de un nuevo derecho. Barcelona : Atelier.

Bell, John. (2018). Le référendum sur l’indépendance de l’Écosse. Revue Française de Droit Administratif, 2, 266-268.

Cagiao y Conde, Jorge, et Ferraiuolo, Gennaro. (coord.) (2016). El encaje constitucional del derecho a decidir: un enfoque polémico. Los Libros de la Catarata.

Cassese, Antonio. (1995). Self-determination of peoples: A legal reappraisal. Cambridge: Cambridge University Press.

Castellarin, Emmanuel. (2017). Le référendum, nouvel outil de droit international pour les aspirants sécessionistes ? Dans O. Lecucq (coord.), Sécession et processus sécessionniste en droit international, européen et constitutionnel (pp. 63-79). Paris : Institut Universitaire Varenne, LGDJ.

Corretja i Torrens, Mercè. (2016). Le fondement démocratique du droit de décider des Catalans. Cahiers de Civilisation Espagnole Contemporaine, 17.

Cuenca Miranda, Alfonso. (2017). Constitución y secesión. Cuadernos de Pensamiento Político, 54(avriljuin), 15-25.

Dumont, Hugues, et El Berhoumi, Mathias. (2017). La reconnaissance constitutionnelle du droit de demander la sécession dans les États plurinationaux. Dans Alain-G. Gagnon et Pierre Noreau, Constitutionnalisme, droits et diversité. Mélanges en l’honneur de José Woehrling, Thémis (pp. 461-503).

Ferraiuolo, Gennaro. (2016). Le juge constitutionnel face au conflit politique : le cas du processus souverainiste catalan. Cahiers de Civilisation Espagnole Contemporaine, 17.

Franch i Sager, Marta. (2018). Le référendum catalan. Revue Française de Droit Administratif, 34, 269-282.

González Campañá, Núria. (2019). Secesión y constitucionalismo comparado. Revista de Derecho Político, 106(septembre-décembre), 105-135.

Guénette, Dave. (2016). Initier le processus constituant en contexte plurinational – Étude comparative des pouvoirs catalans et québécois de mettre en branle la procédure de révision constitutionnelle de leur État. Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, 24, 46-79.

Jaria i Manzano, Jordi. (2015). La independència com a procés constituent. Consideracions constitucionals sobre la creació d’un estat català. Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, 22, 184-218.

Lemaire, Félicien. (2014). La libre détermination des peuples, la vision du constitutionnaliste. Civitas Europa, 32, 113-138.

López, Jaume. (2017). The right to decide: a right of the 21st Century. Dans Peter Kraus A. et Joan Vergés Gifra (coords.), The Catalan Process: sovereignty, self-determination and democracy in the 21st century (pp. 121-137) (Col·lecció Institut d’Estudis de l’Autogovern, nº 5).

López Fernàndez, Jaume, et Barceló i Serramalera, Mercè. (2019). Le droit de décider. La question de l’autodétermination d’une communauté politique au XXIe siècle à travers le cas de la Catalogne.

Revue Française de Droit Constitutionnel, 118, 365-384.

Marcou, Gérard. (2014). Les collectivités locales dans les constitutions des États unitaires en Europe. Les Nouveaux Cahiers du Conseil Constitutionnel, 42, 63-87.

Massias, Jean-Pierre. (2017). La réalité constitutionnelle du droit à la sécession. Dans Olivier Lecucq (dir.), Sécession et processus sécessionniste en droit international, européen et constitutionnel (pp. 17-42). Institut Universitaire Varenne.

Ruiz Ruiz, Juan José. (2017). Droit de décider, démocratie constitutionnelle et pouvoir constituant en Espagne. Civitas Europa, 38, 287-315.

Sunstein, Cass. (1991). Constitutionalism and secession. University of Chicago Law Review, 58(2), 633-670.

Taillon, Patrick. (2012). Le référendum expression directe de la souveraineté du peuple ? Essai critique sur la rationalisation de l’expression référendaire en droit comparé. Paris : Dalloz.

Taillon, Patrick. (2017). Le contrôle de la clarté de l’expression référendaire par le biais des majorités renforcées. Annuaire International de Justice Constitutionnelle, 32-2016, 634 -649.

Torres Gutiérrez, Alejandro, et Lecatelier, Alexis. (2019). Doctrina del Tribunal Constitucional sobre la aplicación del artículo 155 de la Constitución española a raíz de la declaración de independencia por el Parlamento de Cataluña: estudio de las STC 89 y 90/2019, de 2 de julio. Civitas Europa, 43, 131-151.

Turp, Daniel. (2017). “Le droit de décider” de la Catalogne selon le droit international, européen, espagnol, catalan et comparé. Dans IRAI, Le référendum sur l’indépendance catalane : une évaluation du processus d’autodétermination (Rapport du Groupe International d’Experts, n° 1).

Weinstock, Daniel. (2011). Constitutionalizing the right to secede. Journal of Political Philosophy, 9(2), 182-203.




DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rcdp.i61.2020.3409



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.