Cent dies d'estat d'alarma: el Reial decret 463/2020 i la limitació dels drets fonamentals dels ciutadans

Ricard Brotat Jubert

Resum


A la vista de la regulació del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declarà l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària motivada per la COVID-19, es volen repassar els punts següents: en primer lloc, els orígens de la regulació de l’estat d’alarma, com a dret d’excepció, i la regulació orgànica d’aquest; en segon lloc, la definició dels perfils de la figura de la limitació de drets a l’empara de la jurisprudència constitucional més clàssica i la seva diferència respecte de la suspensió; i, finalment, la possibilitat d’acudir a altres normes per tal d’articular aquesta limitació com efectivament han acabat assumint les comunitats autònomes.


Paraules clau


Reial decret 463/2020; estat d’alarma; dret d’excepció; limitacions de drets; suspensions de drets; drets fonamentals

Text complet:

PDF EPUB

Cites


Aláez Corral, Benito. (2004). El concepto de suspensión general de los derechos fundamentales. Dins Luis López Guerra i Eduardo Espín Templado (coord.), La Defensa del Estado (p. 223-245). València: Tirant lo Blanch.

Álvarez Álvarez, Leonardo. (2006). La defensa de la Constitución durante el periodo de entreguerras. Historia constitucional. Revista Electrónica de Historia Constitucional, 7, 229-256.

Ballbé Mallol, Manuel. (1983). Orden público y militarismo en la España constitucional (1812-1983). Madrid: Alianza Editorial.

Brotat Jubert, Ricard. (29 d’abril de 2020). Estat d’alarma i confinament. [Apunt de blog]. RCDP blog.

Brotat Jubert, Ricard. (22 de juliol de 2020). “Piove, porco governo”? Estat d’alarma: limitació o suspensió de drets? La Interlocutòria 40/2020, de 30 d’abril, del Tribunal Constitucional. [Apunt de blog]. RCDP blog.

Cruz Villalón, Pedro. (1980). El estado de sitio y la Constitución. La constitucionalización de la protección extraordinaria del Estado, 1789-1878. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales.

Hauriou, Maurice. (1933). Précis de Droit Administratif et de Droit Public. París: Sirey.

Hobbes, Thomas. (2005). Leviatán. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.

Kelsen, Hans. (1977). Esencia y valor de la Democracia. Barcelona: Editorial Labor.

Kelsen, Hans. (2009). El método y los conceptos fundamentales de la teoría pura del Derecho. Madrid: Editorial Reus.

Maspons i Anglasell, Francesc. (1963). L’esperit del dret públic català. Barcelona: Editorial Barcino.

Montesquieu. (1984). Del Espíritu de las Leyes (vol. I). Madrid: Sarpe.

Requejo Rodríguez, Paloma. (2001). ¿Suspensión o supresión de los derechos fundamentales? Revista de Derecho Político, 51, 105-137.

Romano, Santi. (1988). Il Diritto Pubblico italiano. Milà: Giuffrè.

Rousseau, Jean-Jacques. (1984). El contrato social. Madrid: Sarpe.

Schmitt, Carl. (2006). Legalidad y legitimidad. Granada: Comares.

Schmitt, Carl. (2012). Posiciones ante el Derecho. Madrid: Tecnos.

Solozábal Echavarría, Juan José. (1999). Los derechos fundamentales en la Constitución española. Revista de Estudios Políticos, 105, 9-28.




DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rcdp.i0.2020.3524

Bookmark and Share


 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.