La resposta de la Unió Europea a la crisi derivada de la COVID-19 (CA-ES)

Andreu Olesti

Resum


En aquest treball es duu a terme una primera exploració de les diferents mesures adoptades per la UE, començant per les accions destinades a donar suport financer a les actuacions dels estats membres, per continuar amb les dirigides a mantenir el funcionament del mercat interior, especialment en relació amb la lliure circulació de persones i mercaderies. Així mateix, es presenten els instruments financers que ha proposat la UE per ajudar en la recuperació econòmica. Des d’aquesta rúbrica s’al·ludeix a les mesures no convencionals adoptades pel Banc Central Europeu, els instruments consensuats per l’Eurogrup en la reunió de 9 d’abril, que essencialment són: la línia de crèdit del Mecanisme Europeu d’Estabilitat, el programa SURE (molt vinculat al finançament dels expedients de regulació temporal d’ocupació i mesures equivalents) i els préstecs del Banc Europeu d’Inversions. Finalment, es fa referència a la proposta del Fons de Recuperació Europeu (Next Generation EU), com un instrument que cal desenvolupar i executar durant el proper cicle pressupostari que comprèn el període 2021-2027.


Paraules clau


Unió Europea; Unió Econòmica i Monetària; COVID-19

Cites


Claeys, Grégory. (2020). The European Central Bank in the COVID-19 crisis: Whatever it takes, within its mandate. Policy Contribution, 9, Bruegel.

Claeys, Grégory, y Wolff, Guntram B. (2020). Is the COVID-19 crisis an opportunity to boost the euro as a global currency? Policy Contribution, 11, Bruegel.

Donaire Villa, Francisco Javier. (2018). ¿Los derechos en serio en la Eurozona? Los recortes, las condicionalidades, la Carta y el Tribunal de Justicia. Revista de Derecho Constitucional Europeo, 29.

Hinarejos, Alicia. (2019). On-going judicial dialogue and the powers of the European Central Bank: Weiss. Revista de Derecho Comunitario Europeo, 63, 651-668.

Janer Torrens, Joan David. (2018). El restablecimiento temporal de controles en las fronteras interiores de la Unión Europea como respuesta a las amenazas al orden público y a la seguridad interior: entre la excepcionalidad y la normalidad. Revista de Derecho Comunitario Europeo, 61, 899-932.

Kölling, Mario. (2020). El coronavirus como catalizador para una revisión profunda del futuro marco financiero plurianual de la UE. ARI, 53, Real Instituto Elcano.

López Escudero, Manuel. (2015). La nueva gobernanza económica de la Unión Europea: ¿Una auténtica Unión Económica en formación? Revista de Derecho Comunitario Europeo, 50, 361-433.

Martínez Mata, Yolanda. (2013). El Mecanismo Europeo de Estabilidad: Complemento de los instrumentos de coordinación de las políticas económicas de los Estados miembros de la zona Euro. En Andreu Olesti Rayo (coord.), Crisis y coordinación de políticas económicas en la Unión Europea (p. 75-89). Madrid: Marcial Pons - Centre d’Estudis Internacionals.

Messori, Marcello. (2020). Europe’s debate on fiscal policy: too much yet too little. CEPS Policy Insight, 8.

Mooij, Annelieke A. M. (2019). The Weiss judgment: The Court’s further clarification of the ECB’s legal framework. Maastricht Journal of European and Comparative Law, 26, 449-465.

Núñez Ferrer, Jorge. (2020). Reading between the lines of Council agreement on the MFF and Next Generation EU. CEPS Policy Insight, 18.

Olesti Rayo, Andreu. (2018). El control democrático y la rendición de cuentas en el Pacto de Estabilidad y Crecimiento. Revista Vasca de Administración Pública, 110-II, 77-112.

Puglierin, Jana, y Franke, Ulrike Esther. (2020). The big engine that might: How France and Germany can build a geopolitical Europe. ECFR, 332.

Tapia Hermida, Albert J. (25 de mayo de 2020). Ayudas estatales frente al COVID-19 y nacionalizaciones de empresas privadas en la Unión Europea. Diario La Ley, 9639, 1-10.

Tuori, Klaus. (2019). The ECB’s quantitative easing programme as a constitutional game changer. Maastricht Journal of European and Comparative Law, 26, 94-107.




DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rcdp.i0.2020.3514



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.