L’article 155 CE: abast i límits d’una excepció constitucional

Joaquín Urías

Resum


L’article 155 CE dissenya un sistema d’intervenció executiva estatal que no és reconduïble, sense més ni més, a la figura de la coerció estatal. No es tracta d’un mecanisme reglat pel qual l’Estat central intervé sobre la comunitat autònoma davant d’un incompliment reglat, contrastat i revisable jurídicament. Tot al contrari, és un instrument polític a disposició del Govern de la nació espanyola, amb autorització del Senat, per imposar la seva visió sobre la de la comunitat autònoma. Aquesta naturalesa discrecional marca els límits del seu control jurisdiccional, que no pot estendre’s a la causa habilitant, però també exigeix una interpretació restrictiva de les condicions per a la seva aplicació. Això és especialment així en la mesura que es tracta d’un règim excepcional alternatiu al model ordinari de la distribució territorial del poder.


Paraules clau


coerció estatal; 155 CE; control jurisdiccional; supremacia; estats excepcionals; Constitució; dret constitucional; article 155; estat excepcional



DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rcdp.i0.2019.3284



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.