La inspiració que l’article 155 CE rep de l’article 37 GG recomana dur a terme una anàlisi jurídica comparativa al voltant de la coerció federal a Alemanya. Això ens ensenya que recórrer a la coerció federal és jugar amb foc, ja que tant pot donar estabilitat com desestabilitzar una comunitat. A la història constitucional d’Alemanya, les mesures coercitives adoptades unilateralment pel poder central han contribuït de manera reiterada al declivi i acabament de diverses etapes polítiques. Aquestes experiències històriques haurien de poder explicar per què la coerció federal no s’ha emprat fins ara mai a l’actual República Federal d’Alemanya. Però encara resulta més important fer notar com la cultura constitucional federal desenvolupada al llarg de les darreres dècades no es basa en la coerció i les ordres unilaterals, sinó en el tractament consensuat i cooperatiu dels conflictes i, arribat el cas, també en el recurs al Tribunal Constitucional, perquè aquest es pronunciï. Aquesta cultura juridicoconstitucional és una part de la recepta de l’èxit de l’organització federal de la Constitució alemanya, que es basa en un recurs constant a la comunicació, una elevada flexibilitat i una oberta i àmplia disposició a la modernització que pot arribar, si escau, a introduir reformes a la Constitució.