L’estat dual a Espanya: context i justificació de l’aplicació de l’article 155 CE (CA-ES)

Josep M. Vilajosana

Resum


Aquest text analitza l’aplicació que per primer cop s’ha fet de l’article 155 CE a Catalunya, especificant-ne el context institucional i la filosofia que intenta justificar-la. Amb aquest objectiu, l’autor empra el concepte d’“estat dual” d’Ernst Fraenkel i sosté que Espanya ha esdevingut un estat dual en què s’ha incrementat l’espai propi de l’estat de les mesures (prerogative state), en detriment de l’estat de les normes (normative state). Aquesta tesi es mostra mitjançant el repàs d’una sèrie d’indicadors que afecten tots els poders de l’estat. La filosofia de Carl Schmitt unifica aquest context institucional i l’aplicació de l’article 155, mitjançant els conceptes de sobirania, política, enemic i situació excepcional. Tot això conduirà a una hipòstasi de la unitat nacional, contrària a l’estat de dret i a la democràcia liberal.


Paraules clau


article 155 CE; estat dual; sobirania; excepció; estat de dret; democràcia liberal; article 155; filosofia del dret; dret constitucional; Constitució



DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rcdp.i0.2019.3274



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.