La consulta popular com a mecanisme per revitalitzar l’urbanisme democràtic

Marta Llorens Ferrer

Resum


En el context actual de greu crisi econòmica, en l'àmbit immobiliari i urbanístic han vist la llum moltes arbitrarietats a causa de la realització de projectes il·legals o insostenibles que han inundat de desconfiança la societat. La participació ciutadana duta a terme a través del tràmit d'informació pública en el procediment d'aprovació dels plans urbanístics, és una formalitat procedimental que no ha satisfet les necessitats de democratització de l'urbanisme, però la consulta directa als ciutadans pot permetre conèixer l'opinió dels ciutadans, essencial per guiar la presa de decisions discrecionals al si de l'Administració.

El referèndum és un instrument de difícil aplicació, però la consulta no referendària es presenta com una eina eficaç per satisfer els requeriments de major aprofundiment en matèria de democràcia participativa en l'urbanisme. En aquest escenari, s'analitza la consulta urbanística, amb especial atenció a l'àmbit material que pot incloure, tenint en compte la concurrència competencial entre el municipi i la Generalitat de Catalunya en la planificació urbanística, així com la presència d'interessos supramunicipals.


Paraules clau


Referèndum; consulta popular; democràcia participativa; planejament urbanístic; competències municipals.



DOI: http://dx.doi.org/10.2436/20.8030.01.8



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.


  
Indexació