L'efectivitat del dret a l'habitatge a Catalunya i el paper del dret urbanístic: esperances en ple drama?

Juli Ponce Solé

Resum


El present estudi analitza les tècniques jurídiques de potenciació de la bona administració en relació amb el dret a l´habitatge i té en compte la modificació de la Llei 18/2007,  operada per la Llei 9/2011, així com les polítiques públiques en el nou context de crisi econòmica. Així, s’analitzen les noves mesures adoptades per protegir els deutors hipotecaris incapaços de satisfer el pagament de les seves obligacions i s’estudia fins a quin punt seria constitucionalment acceptable l´establiment futur de la dació en pagament si s’aplica a contractes de préstec o crèdit encara vigents, així com la imposició a propietaris de lloguers forçosos per evitar la pèrdua de l’allotjament per part dels deutors. Finalment, partint de la constatació que la mera protecció amb el dret privat del dret a l’habitatge de qui ja té allotjament és clarament insuficient, analitza l’imprescindible concurs del dret públic per promoure un habitatge assequible, mitjançant el paper rellevant del dret urbanístic i de la col·laboració publicoprivada, i fa una sèrie de propostes concretes en la part final.


Paraules clau


Dret; habitatge; servei d’interès general; reversibilitat de prestacions; dació en pagament; irretroactivitat; col•laboració publicoprivada; planejament urbanístic.

Text complet:

PDF EPUB


DOI: http://dx.doi.org/10.2436/20.8030.01.7



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.


  
Indexació