La Constitució de Tunísia de 2014, que és el resultat del procés constituent obert l’any 2011, després de la derrota del president Ben Ali, conté una regulació detallada dels òrgans de govern que es distribueixen les funcions de direcció política (Assemblea de Representants del Poble, president de la República, cap del govern); la Constitució regula la formació, el funcionament, les competències d’aquests òrgans i les relacions entre ells. Les característiques més destacades de la forma de govern tunisenca són un Parlament monocameral i un poder executiu dualístic, entre els "caps" del qual —el president de la República i el cap del Govern— és previst un sistema de checks and balances. Malgrat una disciplina de les relacions entre aquests òrgans que utilitza diverses tècniques de parlamentarisme racionalitzat (com la regulació detallada de la formació del govern, de la relació de confiança i de les formes de participació del president de la República en el procés de decisió política) no és clar de moment si el sistema de govern tunisenc pot ser qualificat de règim parlamentari o com un sistema semipresidencial, i, en aquest segon cas, de quina mena de semipresidencialisme es tracta. De la pràctica que sorgeix quan la Constitució entra en vigor es desprèn que el paper del cap d’Estat no es limitarà a una funció merament representativa, sinó que, paral·lelament, el paper del president se situarà en un context pluralista, que es creu que podria distingir clarament la forma de govern tunisenca del presidencialisme autoritari encara dominant al món àrab.

Forma de govern; Tunísia; parlamentarisme racionalitzat; semipresidencialisme; qüestió de confiança; moció de censura constructiva; Parlament; cap de Govern; president de la República; dissolució del Parlament.