Justícia sense llengües o llengües sense justícia?

Francisco Caamaño

Resum


Les principals vies de relació entre les llengües i la justícia són dues. La primera té lloc quan la justícia es pronuncia sobre regulacions o controvèrsies jurídiques a partir de qüestions relatives al coneixement i l’ús de les llengües. A Espanya, la manca d'una política lingüística comuna i la inexistència d'òrgans públics estatals que facilitin l’encontre entre les diverses llengües oficials, així com la reflexió sobre com millorar la convivència i afavorir-ne el reconeixement i l’ús, implica que, a la pràctica, tots els conflictes lingüístics acabin sempre davant del jutge. A més, amb caràcter general, la justícia s'ha pronunciat sobre aquest tema sense incorporar al procés, mitjançant informes i perícies, la realitat sociològica de les llengües o el seu estat de situació. Aquests elements, sens dubte, són imprescindibles per ponderar la proporcionalitat de les mesures de protecció aprovades a favor d'una llengua oficial minoritària.
La segona connexió té lloc, al nostre país, com a conseqüència de la doble oficialitat lingüística d’alguns territoris. De totes les administracions públiques, la de justícia és, amb diferència, la que menys ha avançat en l'ús de llengües oficials diferents del castellà. No és casualitat. L'art. 231.1 LOPJ és una interpretació corporativa de la reserva de llei orgànica en matèria judicial i un ús interessat del deure de conèixer el castellà i el dret de les parts a no patir indefensió; i explica, en certa manera, aquest desequilibri marcat. D'altra banda, l'aplicació estricta del principi de territorialitat, sense cap modulació, ha comportat que tant el Tribunal Suprem com el Tribunal Constitucional no hagin pogut col·laborar en la tasca institucional de donar prestigi a totes les llengües d'Espanya. L'autor defensa i proposa altres opcions interpretatives que permetin una acció estatal conjunta i, per tant, l'existència d’una política pública estatal de reconeixement i valoració de totes les llengües oficials, dins del marc constitucional i estatutari vigent.


Paraules clau


Dret a la lliure elecció de llengua; principi de territorialitat i llengua oficial; justícia del reconeixement; absència d'una política pública estatal en matèria de llengües; Tribunal Constitucional; Tribunal Suprem; llengua oficial/llengua de treball.



DOI: http://dx.doi.org/10.2436/20.8030.01.43



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.


  
Indexació