La competència en matèria de llengua pròpia en el nou Estatut

Resum

L’article, després de fer unes consideracions preliminars sobre la significació del nou Estatut en l’àmbit de la distribució de competències, se centra en l’anàlisi de la competència reconeguda a l’article 143 eac en matèria de llengua pròpia. En aquest sentit, després d’analitzar el binomi llengua pròpia-llengua oficial, s’estudia com aquest ha tingut ressò a la jurisprudència constitucional i de quina manera aquesta s’ha pronunciat a l’entorn de la competència en matèria lingüística de les comunitats amb llengua pròpia i de la competència que queda a l’Estat en relació amb el castellà. Juntament amb això, s’analitzen altres factors que, com es deriva de la mateixa jurisprudència, incideixen i condicionen l’exercici de la competència autonòmica; particularment, el sector material substantiu en què aquesta s’ha d’aplicar (ensenyament, consumidors, etc.), i que té el seu propi règim competencial, i la incidència que té el fet que la competència lingüística autonòmica s’hagi d’exercitar també davant d’administracions que no són la de la Generalitat. Com es mostra en aquest treball, la construcció jurisprudencial a l’entorn d’aquestes qüestions no ha estat pas unívoca ni exempta de contradiccions. A continuació, s’analitza la competència del nou article 143 eac (tot subratllant la retallada que va patir durant la tramitació al Congrés, i les conseqüències que aquesta pot tenir), així com quin és l’espai que queda per a l’Estat, especialment en l’àmbit del ensenyament, ateses les propostes recents d’algun partit de reformar la Llei estatal d’educació per tal d’incloure-hi el dret a rebre ensenyament en la llengua vehicular que l’alumnat esculli, de manera que a les comunitats autònomes amb dues llengües oficials se separaria els alumnes en funció de la seva elecció. Finalment, es fan algunes consideracions sobre el desplegament de l’article 143 eac, així com una referència a la incidència que pot tenir la recent stc 247/2007 sobre els drets lingüístics, atesa l’existència de la competència sobre llengua pròpia.