Llengua corsa: un aire nou

Resum

En deliberació unànime d'1 de juliol de 2005, l'Assemblea de Còrsega ha destacat la importància del fet lingüístic a Còrsega, amb tres objectius concrets: 1) salvaguardar la transmissió de la llengua corsa a les joves generacions; 2) definir el lloc i les funcions de la llengua corsa en la societat actual; 3) definir els mitjans i l'organització necessaris per afavorir el desenvolupament de l'ús de la llengua en tots els àmbits. G. Thiers, president del Consell Científic (CS), que ha redactat l'informe sobre l'estat de la llengua corsa i les proposicions per a la seva dinamització, presenta aquí les grans orientacions proposades pels experts i validades en una nova deliberació unànime de l'Assemblea de Còrsega en data 26 de juliol de 2007. Cal destacar que la població de Còrsega, ahir dividida sobre el fet lingüístic cors, està unida ara per consolidar-ne el futur. El Pla de desenvolupament de la llengua corsa hauria de cobrir un període de set anys (2007-2013) en la seva primera aplicació. L'informe del CS permet definir els objectius principals de la reflexió, el seu cos documental i les mesures i els mitjans previstos per intentar donar un aire nou (fiatu novu) a la llengua corsa. El document en qüestió té forma d'un tríptic i inclou: El prediagnòstic sociolingüístic. La definició d'un objectiu central: una dinàmica del bilingüisme adaptada a l'estratègia europea per al plurilingüisme. La consolidació de l'objectiu central segons tres objectius operacionals: 1) remuntada de la llengua 2) dinamització 3) infraestructures L'informe es basa en una realitat lingüística que es considera suficient per suportar una remuntada de la llengua en els sectors tradicionals, en què pot retrobar la vitalitat. Preveu mesures educatives i socioculturals que poden afavorir aquest objectiu. També preveu i descriu les mesures d'ordre formal i d'organització susceptibles d'afavorir l'ús públic de la llengua i la seva consolidació en l'esfera privada. A més, recomana que s'adoptin decisions d'àmbit polític que permetin donar a la llengua corsa un estatut de ple exercici. Finalment, fa constar la necessària oficialització de la llengua corsa en un context definit pel plurilingüisme i volgut d'aquesta manera.