La projecció supraterritorial de la llengua catalana en el nou Estatut d'autonomia de Catalunya

Resum

L'Estatut d'autonomia aprovat per la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, introdueix per primer cop en una norma del seu rang alguns supòsits de promoció de la projecció supraterritorial de la llengua catalana i ho fa establint mandats, regulant drets i afirmant principis en els articles 6.3, 6.4, 12, 33.5 i 50.3, i no només dins l'Estat espanyol sinó també en el territori de la Unió Europea i més enllà. Amb relació a la situació anterior, podem afirmar que l'Estatut de 2006 facilita i garanteix l'actuació dels poders públics per tal de consolidar l'ús de la llengua catalana més enllà del territori de Catalunya i, per tant, aporta més seguretat jurídica a aquestes actuacions, que fins ara tenien un marc jurídic més discutible. A grans trets, es pot destacar que l'Estatut es planteja dos grans objectius: en primer lloc, el reconeixement oficial de la llengua catalana a la Unió Europea, objectiu que encara no s'ha assolit tot i que s'ha avançat amb l'Acord del Consell de Ministres d'Afers Generals i de Relacions Exteriors de 13 de juny de 2005 (2005/C 148/1) i, en segon lloc, impulsar les polítiques de foment i protecció de la llengua catalana dins i fora de l'Estat. Cal assenyalar que el fet que l'Estatut no s'adreci només a la Generalitat sinó que impliqui també l'Estat en el reconeixement oficial del català a Europa comporta una concreció del mandat genèric de protegir la diversitat lingüística de l'article 3.3 CE, que fins ara ha merescut molt poca atenció per part de les institucions centrals. El mateix es pot afirmar del dret dels ciutadans a adreçar-se per escrit en català als òrgans constitucionals i jurisdiccionals centrals de l'Estat, que es configura com un dret diferit a l'adopció de la legislació corresponent. Per primer cop, per tant, s'introdueix el principi del plurilingüisme a les institucions centrals de l'Estat. Pel que fa al foment de les relacions de comunicació i cooperació amb altres territoris que comparteixen el patrimoni lingüístic amb Catalunya, el nou Estatut ofereix elements jurídics suficients per donar un impuls a aquestes relacions respectant en darrer terme els límits constitucionals. En definitiva, facilita la creació d'un espai comú en el qual es puguin desenvolupar les polítiques de foment i protecció de la llengua catalana com a patrimoni lingüístic comú per damunt de les actuals barreres administratives i polítiques.