El règim jurídic sancionador disciplinari aplicable als funcionaris en supòsits de discriminació per raó de llengua

Joan Manel Trayter Jiménez

Resum


Partint de l’article 3 de la Constitució i de determinats preceptes continguts en alguns estatuts d’autonomia, es pot afirmar que actualment en determinats territoris de l’Estat regeix el que s’anomena cooficialitat lingüística, és a dir, aquella situació en què els ciutadans tenen reconegut el dret d’opció lingüística, el dret a poder escollir utilitzar la llengua castellana o la llengua autonòmica reconeguda com a oficial en aquell territori, atorgant a ambdues el mateix valor i efectes. Aquest dret d’opció de la ciutadania també es troba reconegut en altres normes com la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú; la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial; la Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística a Catalunya, i la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, que també tracten els drets lingüístics des de diverses perspectives.

La normativa general reguladora de la funció pública (la Llei 30/1984, de 2 d’agost, sobre la reforma pública i el Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública) i la normativa disciplinària aplicable a aquest col·lectiu (el Reial decret 33/1986, de 10 de gener, pel qual s’aprova el Reglament de règim disciplinari dels funcionaris de l’Administració de l’Estat i el Decret 336/1986, de 6 de novembre, d’aprovació del Reglament del règim disciplinari de la funció pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya), qualifiquen com a falta molt greu tota actuació administrativa que impliqui una discriminació per raó de la llengua emprada pels ciutadans i, per tant, els correspon com a possibles sancions a imposar la separació del servei del funcionari públic, la suspensió en les seves funcions o el trasllat del lloc de treball. Així mateix, atès que són faltes molt greus, requereixen la tramitació d’un procediment disciplinari previ abans de la imposició de la sanció.

Quant a la doctrina jurisprudencial sobre aquest tema, es pot afirmar que en molt poques ocasions els jutges i tribunals han decidit imposar a funcionaris públics sancions en casos de discriminació per raó de la llengua emprada pels ciutadans davant de qualsevol tipus d’Administració pública o entitat oficial (com ara notaries o registres), sent els tipus de supòsits de fet més tractats en seu jurisdiccional els casos en què s’imposen limitacions o es priva del dret d’accés a un càrrec públic a una persona causats pel desconeixement de la llengua pròpia declarada com a oficial en aquell territori.


Text complet:

PDF




 

Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.