Llengua sarda comuna: primera història, esperit polític i forma futura

Resum

La Regió Autònoma de la Sardenya, mitjançant una deliberació de 18 d'abril de 2006, ha aprovat les normes referents a una modalitat oficial estàndard de la llengua sarda. Es tracta de la llengua sarda comuna, una variant natural de mediació que ha aconseguit posar d'acord els grups d'activistes que anys anteriors estaven confrontats aferrissadament quant al problema de la unificació lingüística. Contextualment, el Govern local sard ha aprovat el primer acte executiu en llengua sarda de la història de la seva autonomia, que es remunta a l'aprovació, per part de l'Estat italià, de l'Estatut especial el 1948. La llengua sarda comuna representa, per tant, un pas important en la valoració de la llengua autòctona de Sardenya, que mostra el difícil camí recorregut pels sards per reapropiar-se de la diversitat dintre de la República italiana que, única a l'Europa occidental juntament amb França, no ha ratificat la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Encara queda lluny el procés de veritable normalització de la llengua sarda. La norma aprovada és experimental i només servirà per traduir alguns actes públics i lleis de la Regió. Les altres administracions públiques locals també podran experimentar amb variants locals de la llengua sarda, tot i que l'italià serà encara la llengua oficial de l'illa. Tot això mostra una situació local complexa en la qual, davant d'una voluntat popular favorable a ensenyar i fer oficial la llengua d'identitat històrica, romanen divisions, incerteses, desinterès i contrarietat a l'interior de la política, la universitat, els mitjans de comunicació i els intel·lectuals, que temen una separació progressiva del marc de la cultura italiana.