A propòsit de la forma i dels continguts dels «libres de Taifes»

Resum

En aquesta col·laboració tractem d'aportar algunes experiències de la nostra activitat docent en els darrers vint anys en un centre dels que fins fa poc s'anomenaven "instituts de batxillerat" i ara, amb la última reforma, "instituts de secundària". Fem referència a les penoses experiències viscudes, en les quals es reflecteix la degradació que han anat experimentant aquests centres amb passes de gegant.

Aquesta degradació passa des dels càrrecs directius fins als últims llocs de treball, per les associacions de pares, alumnes, material escolar i docent, inspeccions tècniques, etc.

Pel que fa als llibres de text, apuntem deficiències notables no només en els continguts sinó en la forma d'imposició dictatorial per les juntes directives d'algun institut als seminaris en què hem exercit la docència; falles no només en la manera de desenvolupar els programes oficials sinó en el llenguatge científic pedant i absurd que utilitzen; falles per l'enorme acumulació de màteries que cal impartir en espais de temps insuficients; subjecció a modes culturals i científiques molt passatgeres; intents d'embotir la història, o la llengua o la literatura d'un país o de diversos a pressions atmosfèriques inconcebibles; etc.

Apuntem algunes causes que han dut els ensenyaments mitjans i secundaris a aquesta degradació, com per exemple: la ineficàcia absoluta i la incapacitat de les inspeccions tècniques dedicades, potser per manca de substància grisa en el cervell, a expedientar catedràtics doctors, fins i tot sense donar-los el tràmit d'audiència prèvia; les intromissions de sindicats i poders fàctics en els cossos docents que van dinamitar algunes de les bones qualitats del corporativisme en substituir-les per altres millors; la degradació social dels cossos de catedràtics i agregats que ha fet que se'ls perdés el respecte, tant per pares com per alumnes; el clientelisme polític que ha traginat des de la transició els llocs i càrrecs, les prebendes i les comissions, col·locant-les en mans d'ineptes i incapaços, i un molt llarg etcètera de factors que ens duria molt de temps i d'espai enumerar.

També ens referim a la inoportunitat d'informes de reials acadèmies, que malgrat desconèixer les circumstàncies en què s'elaboren els llibres de text i en les quals s'utilitzen, es llencen a predicar si han d'incloure Chindasvint o Recesvint, si és millor incloure la senyora del general Franco o la de Manuel Azaña; si convé el 45 % d'autors, fets o personatges d'una autonomia determinada o 60 % del total del país; mesquineses inconcebibles que només van en detriment de la qualitat de l'ensenyament.

Ens sembla que falta sensatesa i equilibri en els camps dels ensenyaments secundaris i que les reformes, contrareformes, i reformes de les contrareformes que es van succeint no estalvien els problemes bàsics. El Ministeri d'Educació i Cultura primerament hauria d'escombrar la pròpia casa i després podria rentar i escombrar les cases de les autonomies. La tasca científica i cultural de les acadèmies deixa molt a desitjar com perquè es dediquin a expurgar dels llibres de text de secundària personatges, autors o fets.