Accés a serveis lingüístics per als sol·licitants d'asil en els centres de detenció de les zones frontereres de Texas

Resum

La violència extrema de les bandes criminals d’El Salvador, Guatemala i Hondures ha provocat que milers de mares i nens busquin refugi als Estats Units. Com a resposta a la crisi migratòria del 2014, l’ús que els Estats Units ha fet dels centres de detenció per a famílies representa un dels aspectes més controvertits de la resposta política que va donar l’Administració Obama. Actualment, els centres de detenció privats que es troben a Karnes i Dilley (Texas) allotgen, per sobre de la seva capacitat, milers de mares i nens sol·licitants d’asil (García-Ditta 2015: s. p.). La gravetat de la crisi de refugiats actual es veu agreujada, a més, per la barreres lingüístiques: un dels pitjors obstacles per evitar processos de trasllat immediat. Un pas molt important en el procediment de sol·licitud d’asil és l’entrevista per determinar si hi ha un temor creïble (credible fear interview, CFI), un tràmit en l’àmbit de la immigració en què la persona ha de demostrar, de forma creïble, que té por de tornar al seu país d’origen o de ser deportat. Aquest article considera de forma directa la mediació lingüística dins els procediments d’immigració no penals com un dret humà la garantia del qual, per part de les institucions, encara no s’ha fet efectiva. Els autors busquen oferir una anàlisi descriptiva dels procediments d’immigració dels Estats Units que acaba amb una breu reflexió sobre els aspectes pendents d’explorar de la zona grisa jurídica i ètica de l’accés als serveis lingüístics en els centres de detenció de les zones frontereres.