Diversitat i llengües menys difoses a la Unió Europea: un estat de la qüestió

Resum

Després de la darrera ampliació de la Unió Europea i l’increment de les llengües reconegudes com a oficials, aquest estudi es planteja la situació actual de les altres llengües, les no oficials, així com també les seves perspectives de futur en el si de la Unió, fent especial consideració a la situació de la llengua catalana. En primer lloc, però, s’exposa el marc normatiu internacional de referència en la matèria dels drets lingüístics de les minories. A continuació, s’examina la regulació del règim lingüístic general de la Unió i, seguidament, es tracta la modulació que experimenta aquest règim en el funcionament ordinari de les diferents institucions europees, juntament amb els efectes de les llengües de tractat, alguns dels quals s’amplien a les llengües no oficials pel Tractat pel qual s’estableix la Constitució per a Europa. Pel que fa al balanç de la política lingüística de la Unió se centra en l’expressió “diversitat lingüística” (o “multilingüisme” més recentment), que s’utilitza de forma recurrent en les actuacions, la normativa i les resolucions comunitàries per adoptar mesures específiques de protecció i de foment de les diferents llengües de la Unió, però que comporta una certa inseguretat jurídica, en la mesura que no clarifica suficientment quins grups lingüístics són els destinataris d’aquestes mesures. Per finalitzar, es posen en relleu un conjunt d’actuacions recents que incideixen directament en les possibilitats d’invocació en algunes de les institucions europees (presumiblement amb gairebé totes en un futur no llunyà), de la llengua catalana i de les altres llengües diferents del castellà, que tinguin un estatus oficial a l’Estat, i que permeten el seu ús oficial en diferents àmbits o nivells i en determinades condicions (comunicacions escrites, intervencions orals i traduccions i publicació d’alguns textos legals). Respecte al reconeixement d’aquest nou i millorat estatus de la llengua catalana a la Unió es fan, però, algunes consideracions crítiques, des del moment en què té caràcter extrajurídic i no soluciona definitivament i amb total satisfacció aquesta qüestió.