Els ordinadors del discurs enumeratius en la sentència judicial: estratègia o obstacle?

Resum

El propòsit d’aquest article és doble: es proposa, d’una banda, demostrar la rellevància de l’operació textual de l’enumeració en la sentència judicial i, de l’altra, descriure les funcions textuals que desenvolupen en aquest gènere jurídic els marcadors discursius que assenyalen aquesta operació: els ordenadors del discurs enumeratius. L’anàlisi del corpus de sentències que s’ha manejat sembla mostrar que: a) Les enumeracions que apareixen en les sentències judicials són, en línies generals, de tres tipus: (i) de blocs de l’estructura global del text; (ii) de diferents aspectes del plet que apareixen en forma de llistes i subllistes; (iii) d’arguments que abonen una conclusió del jutge. Cadascuna d’aquestes tendeix a ser marcada mitjançant un tipus diferent d’ordenador enumeratiu. b) Les funcions textuals dels ordenadors del discurs enumeratius en la sentència judicial són: (i) fragmentar la informació en blocs; (ii) establir una certa ordenació entre aquests blocs; i (iii) mostrar la relació que mantenen entre si i respecte a altres blocs informatius. c) Els ordenadors enumeratius constitueixen una estratègia discursiva essencial per al jurista ja que permeten: (i) organitzar i sintetitzar una gran quantitat d’informació; (ii) desfer l’ambigüitat de les relacions existents entre diferents enumeracions; (iii) identificar els segments enumerats per remetre-hi posteriorment de manera concisa i precisa; (iv) localitzar ràpidament informació essencial en el text. Tot això, a més d’agilitzar el procés judicial, permet al jutge motivar les seves decisions de manera convincent. d) L’ús inadequat dels ordenadors del discurs enumeratius que de vegades presenta la sentència judicial pot arribar a invertir l’eficàcia d’aquests marcadors com estratègia discursiva, i es perfila així com una de les causes de l’opacitat del llenguatge judicial.