El turisme i la projecció exterior de la llengua catalana

Resum

Un dels aspectes que formen part de la normalitat d’una comunitat lingüística és que sigui identificada i reconeguda més enllà dels seus límits territorials. És lògic, per tant, l’interès que sovint manifesten per la projecció exterior institucions i organismes responsables de processos de normalització o d’expansió lingüística. El grau de prioritat d’aquest aspecte s’ha incrementat durant els darrers temps a causa de la creixent permeabilitat de les fronteres de les comunitats lingüístiques afavorida pel procés de globalització; a més, aquest aspecte té una especial importància en el cas de comunitats immerses en un procés de normalització, com és la situació de la comunitat lingüística catalana.

L’article planteja la conveniència, per a la millora del coneixement exterior de la realitat lingüística catalana, d’aprofitar, com a destinataris i vehicles de la difusió, les persones al·lòctones que en visiten el territori com a turistes o s’hi instal·len de forma més o menys provisional.

Més de vint-i-sis milions de turistes visiten anualment els territoris de parla catalana, però una part important deuen retornar al seu lloc de procedència sense adonar-se’n. La poca presència del català en el paisatge lingüístic o el comportament de molts de ciutadans i organitzacions de protegir els al·lòctons del contacte amb el català són, entre d’altres, factors que ho expliquen.

Tenint en compte aquestes circumstàncies, a l’article s’argumenta sobre la necessitat de capgirar la situació i d’entendre les actuacions a l’àmbit turístic —que fins ara han estat molt escasses— en el doble sentit: com a actuacions per a la normalització interna i per a la projecció exterior.

L’article es complementa amb propostes generals i actuacions concretes, algunes de les quals ja ha estat portades a la pràctica, principalment a les Illes Balears.