Un estudi jurídic del règim lingüístic de les institucions de la Unió Europea

Resum

En aquest estudi es duu a terme una anàlisi del règim jurídic que regeix l’ús de les llengües en les institucions dels estats que formen la Unió Europea, a partir de la idea d’indagar en el que se sol adduir com a característica sobresortint de la Unió: el règim de multilingüisme integral de les seves institucions, o el que és el mateix, un ordre jurídic definit com a respectuós de totes les llengües oficials dels estats membres, o que declara les llengües d’aquests estats oficials i de treball en estatus d’igualtat. El nostre primer propòsit ha consistit a conèixer si aquest règim constitueix un principi general del dret comunitari. A aquest efecte hem examinat les fonts que l’estableixen: el grau en què el determinen els tractats constitutius i la futura Constitució europea, i el que queda a disposició del dret derivat. Després de precisar la naturalesa d’aquest règim, n’hem investigat el contingut, distingint allò que la norma ha previst com a comú per a les institucions, allò específic —el cas del Tribunal de Justícia— així com allò establert com a “divergent” per a algun dels organismes de la UE que no tenen la consideració d’institucions. A continuació, ens aturem en el règim comú fixat pel Reglament núm. 1 del Consell per considerar, d’una banda, els usos oficials que implica la declaració d’oficialitat que fa de totes les llengües d’Estat dels països integrants i, de l’altra, la concurrència en aquests idiomes de la condició de llengües de treball. Prosseguint amb el règim comú, parem esment a la seva articulació en els reglaments interns de les institucions, i observem que, en relació amb els usos lingüístics oficials, aquests no fan sinó concretar les previsions del Reglament, mentre que, quant als usos interns o procedimentals, hi introdueixen importants modulacions, llevat dels reglaments interns del Parlament i del Consell, de les quals resulta que l’ús de les llengües oficials com a llengües de treball no queda garantit en els diversos nivells de funcionament d’una institució determinada. Una vegada definit el règim de multilingüisme integral en els seus termes reals, ens hem proposat analitzar els interessos a què respon i, a manera de tancament, amb la vista posada en el futur, els reptes que actualment té plantejats: el reconeixement de l’oficialitat de les llengües que no són d’Estat, conegudes com a llengües regionals o minoritàries, i la reducció de les llengües de treball en el complex institucional europeu. A l’estudi es posa de manifest que el tema del règim lingüístic de les institucions es troba sotmès a la doble tensió consubstancial al procés d’integració europea: la tensió entre els principis d’eficàcia i legitimitat democràtica, i la tensió entre unitat i diversitat.