Normalització, codificació i complexitat sociolingüística. Oralitat i escriptura a l'Alguer: una relació difícil

Resum

L'alguerès és, per raons de caràcter diferent, la varietat més distant i diferenciada dins del domini lingüístic català. Des d'un punt de vista estrictament fonètic, fenòmens com ara la metàtesi (pobre > probe), el rotacisme (vida > [víRa]),  l'assimilació (pedra > perra), la despalatalització (any > [án]), etc. fan de l'alguerès un dialecte del català ben peculiar. D'altra banda, les dades sociolingüístiques més recents ens informen d'un procés de substitució lingüística en fase molt avançada. El català ja ha deixat de transmetre's de pares a fills, l'italià és la varietat dominant en gairebé tots els contextos comunicatius, i, consegüentment, les competències (entre les generacions més joves) són mínimes o, en molts casos, nul·les. El planificador, a l'hora de posar en marxa un procés de normalització lingüística a l'Alguer, cal que tingui en la justa consideració les dues qüestions suara esmentades; altrament, s'arrisca al fracàs -total o parcial- del procés. I això vol dir que l'assoliment de la plena recuperació de l'alguerès no es podrà realitzar si no es planifica en funció de les condicions sociolingüístiques existents. Amb aquest article ens plantegem, per tant, la necessitat d'elaborar estratègies normalitzadores que no prescindeixin d'una anàlisi atenta del context. Ens cenyim en un aspecte molt puntual del procés de normalització -la codificació-, tot posant de manifest les repercussions que l'escriptura pot tenir en la parla col·loquial. Això és, els nouparlants (els parlants que no tenen l'alguerès com a llengua inicial) podrien tenir dificultats a reconèixer els nombrosos desajusts que es donen entre sons i grafia normativa, a causa de la poca familiaritat amb la varietat oral. Així, el sistema fonològic de l'alguerès corre el risc de ser alterat per la pressió que el sistema ortogràfic exerceix sobre la llengua parlada, allà on els grafemes normatius no s'ajustin plenament als fonemes de la parla col·loquial. Les peculiaritats lingüístiques i sociolingüístiques de l'alguerès imposen, per tant, un nou discurs a l'entorn de la normalització i, en concret, del procés de codificació. Aquí, s'intenta tornar a encetar el debat a partir de dues propostes normalitzadores contraposades: 1) aplicar les normes ortogràfiques catalanes o bé 2) adoptar una ortografia fonèmica que més s'ajusti a les característiques de l'alguerès.