Els reptes de les llengües mitjanes a Catalunya i Estònia en l'era glocal. Una perspectiva comparada de les ideologies lingüístiques dels seus parlants

Resum

Aquest article examina la relació i el contacte entre «llengües mitjanes» i «llengües internacionals» a Catalunya i Estònia des d'un punt de vista comparat en l'era glocal. Prenent com a punt de partida de la comparació les similituds dels dos casos en els respectius contextos històric, polític i sociodemogràfic, s'analitza com els canvis en aquests camps poden haver afectat la percepció del context sociolingüístic de cada grup de parlants i les «ideologies lingüístiques» (Woolard, 1998) mitjançant les quals els individus atorguen autoritat a les seves llengües. A partir de dades recollides per mitjà d'un treball de camp eminentment qualitatiu (observació participativa, entrevistes en profunditat i grups de discussió) a Tallin i a Barcelona, s'aconsegueix detectar el ventall de posicions que poden ocupar els parlants en cada teixit social i la manera com defineixen la seva «perspectiva situada» (Blommaert, 2005), unes posicions a voltes generadores de tensió, a voltes més positives en relació amb la valoració del multilingüisme.