Les llengües oficials en la doctrina recent del Tribunal Constitucional

Lluís J. Segura i Ginard

Resum


En el treball s'analitza la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny, dictada en relació amb la impugnació de diversos preceptes de l'Estatut d'autonomia de Catalunya que regulen l'ús de les llengües oficials en aquesta comunitat autònoma. S'exposen diversos elements de judici que posen en qüestió la construcció d'alguns dels raonaments emprats pel Tribunal per justificar la seva decisió en aspectes fonamentals com el significat i l'abast del concepte de llengua pròpia, la interpretació del deure de conèixer el català, l'exigència de coneixements d'aquesta llengua per a determinats professionals del dret i per al personal de l'Administració de l'Estat a Catalunya, les llengües vehiculars en l'ensenyament i el principi de disponibilitat lingüística en l'àmbit de la protecció dels consumidors i usuaris. Així mateix, es posa en dubte que, en àmbits determinats, només el principi de normalització lingüística, que no és un principi constitucional, pugui justificar una posició prioritària del català.

Paraules clau


Llengües oficials; Estatut d'autonomia; règim jurídic del català; llengua pròpia; deure de coneixement; normalització lingüística; llengua vehicular en l'ensenyament; disponibilitat lingüística.

Text complet:

PDF




 

Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.