Avaluació de la política lingüística. El tractament del rus a Estònia i de l'espanyol a Catalunya

Resum

Estònia i Catalunya comparteixen una situació lingüística similar (posttotalitària) però mostren dues respostes polítiques diferents a aquesta situació, especialment en el seu tractament del rus i el castellà. A Estònia, oficialment monolingüe, el rus és una llengua «estrangera » amb facilitats lingüístiques limitades (incloent-hi escoles en rus); a Catalunya, el castellà és una llengua (co)oficial amb amplis drets lingüístics (excloent-hi escoles en castellà). Aquest article identifica una sèrie d'àmbits en què les polítiques lingüístiques estonianes han estat motiu de controvèrsia pel que fa al compliment de les normes establertes pel Conveni Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals. En tots els casos, la reacció d'Estònia a la crítica internacional ha consistit a adoptar una opció que ja era operativa a Catalunya. Basant-se en això, l'article sosté que Catalunya podria ser un model per a Estònia (no a l'inrevés) i que Estònia podria acabar convertint-se en una comunitat política bilingüe de la mateixa mena que Catalunya.