Patriotisme, eficàcia i llengua catalana: valors promocionals del funcionariat de l'autonomia regional de Catalunya (1931-1933)

Resum

L'article explicita com el catalanisme polític del primer terç del segle XX aspirà a la vertebració d'un aparell estatal, paraestatal o autònom dins o al marge de l'Estat espanyol, el qual havia de permetre concretar les ànsies d'autogovern per a Catalunya. En aquest sentit, el primer catalanisme polític es concentrà en unes capes mitjanes urbanes i il·lustrades que procedien, en la major part dels casos, dels àmbits rurals del Principat. Tanmateix, aquestes classes mitjanes catalanistes no eren pas homogènies, ni dins de l'àmbit polític ni en l'espai professional. Així, ens trobem, d'una banda, individus, pocs, amb estudis superiors (doctorats i llicenciatures universitàries) i, de l'altra, un bon nombre de personatges sense estudis oficials però amb una gran capacitat autodidacta i amb aspiracions intel·lectuals. Tots plegats, però, tenien en comú la voluntat de servei a Catalunya i als catalans. I aquesta voluntat de servei es concretà en la seva aspiració a esdevenir funcionaris d'una administració catalana i catalanista. El primer pas fou la Mancomunitat; però el moment de màxima expansió d'aquesta administració autònoma va ser als anys trenta amb la configuració de la Generalitat. En aquest sentit, l'article posa de manifest com aquesta funció pública catalanista es fonamentà en un discurs que enlairava l'eficàcia professional del funcionari català enfront del funcionari espanyol dropo, i, al mateix temps, ressaltava el coneixement i l'ús de la llengua catalana com a vehicle dels funcionaris i de la paperassa administrativa de la Generalitat. Així, l'article pren com a fil conductor d'aquesta idea les opinions i els comentaris que es van fer sobre la qüestió des de l'Associació Cultura i Esport- Generalitat de Catalunya, entitat que, entre el 1931 i el 1933, intentà aplegar els primers funcionaris de la Generalitat de Catalunya.