El règim lingüístic de la Unió Europea: llums i ombres en el procés d'ampliació

Resum

Amb l'aprovació del Reglament núm. 1 del Consell d'Europa el 1958 es van establir les bases per a la regulació lingüística al si de la Unió Europea. Tanmateix, des de la redacció d'aquest text fins als nostres dies, el club comunitari s'ha transformat considerablement: la Comunitat Econòmica Europea inicial, integrada per sis membres i amb quatre llengües oficials, s'ha convertit en una Unió Europea formada per 27 membres i amb 23 llengües oficials. El propòsit d'aquest article és analitzar amb detall les implicacions lingüístiques de les successives ampliacions de la UE, així com donar compte del protagonisme que tant els estats membres, en el pla nacional, com la UE en conjunt, en l'àmbit supranacional, han tingut a l'hora de definir tendències en la interpretació d'aquest reglament. Així mateix, examina les transformacions que aquest règim podria tenir en el futur com a conseqüència de l'adhesió de nous estats.