La connexió en les sentències penals de primera instància. De l'anàlisi de textos a la pràctica d'escriptura de sentències

Resum

El propòsit d’aquest treball és estudiar, des de la perspectiva teoricometodològica de la lingüística cognitiva, la connexió en les sentències penals de primera instància (TSP) com una forma de configuració del sentit, tant des del punt de vista de la seva anàlisi com de la seva producció escrita. A aquest efecte, es defineix, en primer lloc, la connexió com una operació lingüisticocognitiva i es relaciona amb els conceptes de connectivitat i connectors, i també es desenvolupen les dimensions en les quals aquesta pot estudiar-se. En segon lloc, es presenten els diferents usos dels dispositius connectius, en particular, els usos “anòmals” que s’han registrat en un corpus de sentències penals de primera instància (TSP), a fi de comprovar-ne la importància, explicitant el valor heurístic que té la connexió per comprendre aspectes rellevants de la textualitat i de la discursivitat de les sentències penals, i també per reflexionar a l’entorn de qüestions vinculades amb insuficiències en la composició escrita. En tercer lloc, s’exploren les funcions textuals/discursives lligades al comportament de la connexió, a fi d’interpretar els fenòmens que se’n desprenen, a la llum de processos i estratègies de cognició específics. Això ens ajudarà a entendre, finalment, que la manera com es connecta en les sentències penals de primera instància (TSP) dóna compte de formes de pensar / d’actuar / de dir dels jutges i el tribunal que jutja que s’evidencien a través de la seva experiència amb la llengua escrita. I, sobretot, ens permetrà demostrar que aquestes formes de connexió constitueixen una prova fefaent d’una comunicació bàsicament professional i especialitzada, però fallida si es considera la seva projecció pública.