Taxonomia per designar els diasistemes o varietats intralingüístiques

Resum

L'ampliació, per part de les ciències lingüístiques i paralingüístiques, de l'estudi de les varietats internes de la llengua ha comportat un creixement important de la taxonomia que s'utilitza per a designar aquestes varietats. No obstant això, encara no s'ha aclarit de forma absoluta i radical quina taxonomia és la correcta per definir les varietats internes de la llengua i, en especial, la varietat administrativa. L'autora d'aquest treball, el propòsit del qual és analitzar les complexitats que presenta l'esmentada taxonomia, considera que és molt necessari repassar, matisar i aclarir els nombrosos termes que ofereixen les ciències lingüístiques per definir el llenguatge administratiu abans de decidir emprar-ne un o diversos. Aquest repàs de termes amb els quals es designen les varietats intralingüístiques ve precedit per una introducció on l'autora enumera una sèrie de punts que cal analitzar amb deteniment per tal de poder definir amb precisió una varietat intralingüística. El repàs, amb definicions diverses de molts autors, es divideix en tres apartats: anàlisi dels termes . de caràcter més comú i general (antics, moderns i estrangerismes, amb definicions polisèmiques i, fins i tot, poc científiques i borroses); anàlisi dels termes més específics i d'ús més restringit (emprats per la sociolingüística, la dialectologia, etc); i, finalment, anàlisi d'alguns adjectius, expressions i termes metafòrics que s'apliquen als substantius «llenguatge » o «llengua» per nomenar les varietats internes (concretament, es repassen els termes que s'apliquen a la varietat administrativa). Finalment, es transcriu una definició del llenguatge administratiu, possiblement la més completa i més sistematitzada fins al moment, tot i que l'autora opina que encara manca investigació teòrica per tal de poder fer una definició exhaustiva que comprengui totes les perspectives des de les quals es pot definir la varietat administrativa.