El delicte de difamació en l'Avantprojecte del nou Codi penal

Guillermo Lorenzo González, Rafael Núñez Ramos

Resum


En totes les llengües, hi ha paraules el contingut de les quals serveix per xifrar l'abast d'una institució comunicativa. Això són el que anomenem «actes de parla» i el seu significat consisteix en la sèrie de condicions que han de reunir el missatge, els interlocutors i la situació de parla perquè una emissió lingüística pugui constar com a tal acte. En aquest text, els dos autors intenten analitzar el conjunt de condicions que articulen l'acte de parla de «difamació », tipificat com a delicte en l'Avantprojecte de Nou Codi Penal (ANCP), actualment encara amb caràcter provisional. L'ANCP defineix la difamació com la malintencionada atribució a un tercer de fets que poden danyar la seva estima pública. També estableix que la condició de publicitat de l'acte és un agreujant de l'acte bàsic de difamació i n'estipula penes específiques. S'imposa així a l'acusat de difamació demostrar la veritat de les seves imputacions com a part del  mecanisme per demostrar la seva innocència. L'acte de difamació és un acte de parla indirecta que es realitza a través d'un altre tipus d'acte. El delicte de difamació també pot ser comès mitjançant al·legories, emblemes o al·lusions. Com que les al·legories són enunciats de ficció, l'acusat mai no podrà demostrar-ne la veritat. En resum, la difamació és un acte de parla difícilment penalitzable i no és fàcil determinar sobre qui ha de recaure la responsabilitat de decidir que un acte de parla pugui ser interpretat com a difamatori. L'ANCP, doncs, penalitza la difamació, però en fer-ho, vulnera el dret constitucional a la presumpció d'innocència i imposa a l'acusat proves de demostració d'innocència que excedeixen la pròpia naturalesa de l'acte.


Text complet:

PDF (Español)




 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.