"Sempre hem estat intèrprets": identitats i rols d'intèrprets indígenes al sistema judicial peruà

Bryan Matayoshi Shimabukuro, Kerly Montalvo Guerrero, Marco Ramírez Colombier

Resum


L'article analitza les perspectives d'un grup d'intèrprets de llengües indígenes sobre la interpretació al sistema judicial del Perú. Es van conduir entrevistes semiestructurades amb vuit intèrprets de diferents llengües indígenes, que van relatar l'adquisició de la llengua del seu poble i del castellà, les activitats professionals, els processos d'inserció en les polítiques lingüístiques estatals i les mirades sobre les relacions de poder que s'evidencien en el treball amb l'Estat i en el sistema judicial específicament. S'exposen les perspectives dels participants sobre la seva relació amb les comunitats indígenes que reben el servei lingüístic i amb operadors de justícia. Aquestes interaccions construeixen diferents dimensions identitàries en el conjunt d'intèrprets, alhora que marquen la seva manera d’entendre els seus rols i estatus.

Paraules clau


traducció i interpretació de llengües indígenes; rol de l’intèrpret; estatus de l’intèrpret; Perú; estudi de cas

Cites


Aguirre Fernández Bravo, Elena. (2019). Interpreter role (self-)perception: A model and an assessment tool. Revista de Llengua i Dret, 71, 62-72.

Andrade Ciudad, Luis, De Pedro Ricoy, Raquel, y Howard, Rosaleen. (2018a). Activismo, derechos lingüísticos e ideologías: la traducción e interpretación en lenguas originarias en el Perú. Indiana, 35(1), 139-163.

Andrade Ciudad, Luis, De Pedro Ricoy, Raquel, y Howard, Rosaleen. (2018b). The role of indigenous interpreters in the Peruvian intercultural, bilingual justice system. En Esther Monzó-Nebot y Juan Jiménez-Salcedo (eds.), Translating and Interpreting Justice in a Postmonolingual Age (pp. 91-109). Vernon Press.

Andrade Ciudad, Luis, De Pedro Ricoy, Raquel, y Howard, Rosaleen. (2018c). Translation policy and indigenous languages in Hispanic Latin America. International Journal of the Sociology of Language, 251, 19-36.

Andrade Ciudad, Luis, De Pedro Ricoy, Raquel, y Howard, Rosaleen. (2018d). Walking the tightrope: The role of Peruvian indigenous interpreters in prior consultation processes. Target, 30(2), 187-211.

Angelelli, Claudia Viviana. (2004). Revisiting the Interpreter’s Role. John Benjamins Publishing Company.

Angelelli, Claudia Viviana. (2010). A glimpse into the socialization of bilingual youngsters as interpreters: the case of Latino bilinguals brokering communication for their families and immediate communities. MonTi: Monografías de Traducción e Interpretación, 2(2), 81-96.

Angelelli, Claudia Viviana. (2016). Looking back: A study of (ad-hoc) family interpreters. European Journal of Applied Linguistics, 4(1), 5-31.

Balduzzi, María Matilde, y Egle Corrado, Rosana. (2010). Representaciones sociales e ideología en la construcción de la identidad profesional de estudiantes universitarios avanzados. Revista Intercontinental de Psicología y Educación, 12(2), 65-83.

Berk-Seligson, Susan. (2008). Judicial systems in contact: Access to justice and the right to interpreting/translating services among the Quichua of Ecuador. Interpreting, 10(1), 9-33.

Consejo Ejecutivo del Poder Judicial. (2019a). Código de Ética de intérpretes y traductores de lenguas indígenas u originarias del Registro Especial Nacional de Intérpretes y Traductores de Lenguas Indígenas u Originarias del Poder Judicial. Documento de gestión administrativa.

Consejo Ejecutivo del Poder Judicial. (2019b). Reglamento del Registro Especial Nacional de Intérpretes y Traductores de Lenguas Indígenas u Originarias del Poder Judicial - RENIT. Documento de gestión administrativa.

Creswell, John W. (2014). Research Design. Qualitative, Quantitative and Mixed Methods Approaches. Sage.

Dietz, Gunther. (2017). Interculturalidad: una aproximación antropológica. Perfiles Educativos, 39(156).

Flemmer, Riccarda. (2018). Stuck in the Middle: Indigenous Interpreters and the Politics of Vernacularizing Prior Consultation in Peru. The Journal of Latin American and Caribbean Anthropology, 23(3), 521-540.

Gil-Bardají, Anna. (2020). Ethics, accuracy, and interpreting in social settings: Assessing a non-professional interpreter profile. Translation and Interpreting Studies, 15(1), 132-152.

Hale, Sandra Beatriz. (2006). The Discourse of Court Interpreting: Discourse Practices of the Law, the Witness and the Interpreter. John Benjamins Publishing Company.

Hale, Sandra Beatriz. (2007). Community Interpreting. Palgrave Macmillan.

Hale, Sandra Beatriz. (2008). Controversies over the role of the court interpreter. En Carmen Valero-Garcés y Anne Martin (eds.), Crossing Borders in Community Interpreting (pp. 99-121). John Benjamins Publishing Company.

Hatim, Basil, y Mason, Ian. (1990). Discourse and the Translator. Longman.

Jiang, Hong. (2013). The ethical positioning of the interpreter. Babel. Revue Internationale de La Traduction / International Journal of Translation, 59(2), 209-223.

Kalina, Sylvia. (2015). Ethical challenges in different interpreting settings. MonTI, Special Issue 2, 63-86.

Kleinert, Cristina Victoria, Núñez-Borja, Carmen, y Stallaert, Christiane. (2019). Buscando espacios para la formación de intérpretes para la justicia en lenguas indígenas en América Latina. Mutatis Mutandis, 12(2), 386-405.

Luna García, Rosa. (2015). Lineamientos para la elaboración de un diagnóstico preliminar de la traducción de lenguas indígenas peruanas. Revista de La Facultad de Humanidades y Lenguas Modernas, 18, 71-88.

Martín Ruano, María del Rosario. (2014). From suspicion to collaboration: Defining new epistemologies of reflexive practice for legal translation and interpreting. Journal of Specialised Translation, 22, 1-20.

Martínez-Gómez, Aída. (2015). Invisible, visible or everywhere in between? Perceptions and actual behaviors of non-professional interpreters and interpreting users. Interpreters Newsletter, 20, 175-194.

Martínez-Gómez, Aída. (2020). Who defines role? Negotiation and collaboration between non-professional interpreters and primary participants in prison settings. Translation and Interpreting Studies, 15(1), 108-131.

Mason, Ian, y Ren, Wen. (2012). Power in face-to-face interpreting events. Translation and Interpreting Studies, 7(2), 234-253.

Merino, Roger. (2018). La nación reimaginada: autodeterminación indígena y las olas de indigenismo legal en el Perú. En Roger Merino y Areli Valencia (eds.), Descolonizar el derecho. Pueblos indígenas, derechos humanos y Estado plurinacional (pp. 97-129). Palestra Editores.

Mikkelson, Holly. (2008). Evolving views of the court interpreter’s role: Between Scylla and Charybdis. En Carmen Valero-Garcés y Anne Martin (eds.), Crossing Borders in Community Interpreting (pp. 81-97). John Benjamins Publishing Company.

Monzó-Nebot, Esther. (2019). A turn of values: Are the translation and interpreting professions keeping up with society? En Beatriz Martínez Ojeda y María Luisa Rodríguez Muñoz (eds.). Translation in and for Society: Sociological and Cultural Approaches to Translation (pp. 41-63). UCO Press.

Morris, Ruth. (2011). Images of the court interpreter: Professional identity, role definition and self-image. En Rakefet Sela-Sheffy y Miriam Shlesinger (eds.), Identity and Status in the Translational Professions (pp. 209-230). John Benjamins Publishing Company.

Pérez Senra, Belén. (2019). La interpretación judicial en lengua de signos: una cuestión de rol. La percepción de las intérpretes de lengua de signos de la Comunidad Valenciana de su rol ante el tribunal. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 71, 73-87.

Pokorn, Nike K., y Mikolič Južnič, Tamara. (2020). Community interpreters versus intercultural mediators: Is it really all about ethics? Translation and Interpreting Studies, 15(1), 80-107.

Rodríguez Lozano, Efraín. (2012). ¿Barreras lingüísticas en la educación?: la influencia de la lengua materna en la deserción escolar. Revista del Departamento de Economía, Pontificia Universidad Católica del Perú, 35(69), 83-151.

Rudvin, Mette. (2007). Professionalism and ethics in community interpreting: The impact of individualist versus collective group identity. Interpreting, 9(1), 47-69.

Ruiz Molleda, Juan Carlos. (2019, 9 de mayo). ¿Cuentan con traductores los indígenas cuando son procesados por el Poder Judicial? La Ley. (Consultado el 14 de agosto de 2019)

Saldaña, Johnny. (2012). The Coding Manual for Qualitative Researchers. Sage.

Schrader-Kniffki, Martina. (2019). Diversidad de normas en espacios comunicativos de traducción e interpretación jurídicas de lenguas indígenas. Revista de Llengua i Dret, 71, 158-170.

Sela-Sheffy, Rakefet. (2011). Introduction. En Rakefet Sela-Sheffy y Miriam Shlesinger (eds.), Identity and Status in the Translational Professions (pp. 1-9). John Benjamins Publishing Company.

Sistema Nacional de Evaluación, Acreditación y Certificación de la Calidad Educativa (SINEACE) (2016). Normas de competencias del experto en comunicación en lenguas indígenas u originarias en contextos interculturales.

Solís Fonseca, Gustavo. (2009). Perú amazónico. En Atlas sociolingüíistico de pueblos indígenas en América Latina, 1 (pp. 302-332). AECID, FUNPROEIB Andes, UNICEF.

Surrallés, Alexandre. (2009). Entre derecho y realidad: antropología y territorios indígenas amazónicos en un futuro próximo. Bulletin de l’Institut Français d’Études Andines, 38(1), 29-45.

Villegas Salas, Lilia Irlanda y Dietz, Gunther. (2008). Criterios de traducción bíblica-litúrgica al tseltal, al náhuatl y al español minorizado: un paradigma de traducción activista. Mutatis Mutandis, 12(2), 357-385.

Zorzi, Daniela. (2012). Mediating assessments in healthcare settings. En Claudio Baraldi y Laura Gavioli (eds.), Coordinating Participation in Dialogue Interpreting (pp. 229-250). John Benjamins Publishing Company.




DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i77.2022.3683



 

Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.