Envia per correu aquest article 
Amaga
Mostra-ho tot
Ideologies lingüístiques envers el català i el castellà: l’autenticitat i l’anonimat entre els universitaris de Barcelona i Palma
Resum
A Catalunya i les Illes Balears, el català i el castellà coexisteixen, i tenen el mateix estatus oficial. No obstant això, la situació sociolingüística en els dos territoris és força diferent: d’una banda, el català gaudeix d’una normalitat lingüística relativa al Principat i, de l’altra, a les Illes Balears la llengua pròpia ha rebut un suport desigual per part del govern local. Això es pot veure reflectit en les representacions i ideologies lingüístiques dels parlants. En aquest estudi ens proposem, precisament, analitzar les diferències en les ideologies lingüístiques associades al català i el castellà entre els universitaris de Palma i Barcelona. Amb aquest objectiu, es van organitzar grups de discussió a les dues ciutats amb estudiants d’universitat. Els resultats subratllen les diferències en les ideologies lingüístiques envers el català i el castellà. Mentre que als grups de discussió de Barcelona, en general, es considera el català una llengua anònima, com la llengua de l’Administració pública i l’educació, als de Palma aquest rol s’associa al castellà, que es veu com la llengua franca que ocupa una gran part dels espais públics, com els mitjans de comunicació i l’Administració.
Paraules clau
Cites
Aguiló-Mora, Francisca, i Lynch, Andrew. (2017). ¿Hablas castellano? Do you speak English? o Xerres mallorquí?: Ideologías y actitudes lingüísticas en Mallorca en una era de crisis econòmica. Studies in Hispanic and Lusophone Linguistics, 10(2), 189-223.
Atkinson, David. (2018). Catalan and Spanish in an independent Catalonia: Linguistic authority and officiality. Language in Society, 47(5), p. 763-785.
Baker, Colin. (1992). Attitudes and language. Clevedon: Multilingual Matters.
Ballerman, Doro, i Melià, Joan. (2010). La llengua catalana a les illes Balears i les percepcions dels nouvinguts. Journal of Catalan Studies, 269-295.
Bauer, Martin W., i Aarts, Bas. (2000). Corpus construction: a principle for qualitative data collection. Dins Bauer, M. W. i Gaskell, G. (Eds), Qualitative researching with text, image and sound. A practical handbook, 19-37. SAGE.
Byrne, Steven. (2019). Language attitudes, lingüístic authority and independence in 21st century Catalonia. Journal of Multilingual and Multicultural Development. https://doi.org/10.1080/01434632.2019.1638392
IDESCAT. (2021). Institut d’Estadística de Catalunya.
Fern, Edward F. (2001). Advanced Focus Group Research. Londres: Sage.
Flors, Avel·lí, i Vila, Xavier. (2014). Justificant les preferències. Com argumenten les opcions lingüístiques els adolescents catalans. Treballs de Sociolingüística Catalana, 24, 173-199. https://doi.org/10.2436/20.2504.01.75
Gal, Susan, i Woolard, Kathrin A. (2001). Languages and publics: the making of authority. Manchester: St. Jerome.
Ibáñez-Ferreté, Òscar-Adrià. (2014). L’estudi d’ideologies lingüístiques amb grup de discussió: el cas dels estudiants palmesans de ciències socials de la Universitat de les Illes Balears. Treballs de Sociolingüística Catalana, 24, 225-240. https://doi.org/10.2436/20.2504.01.77
Ibáñez, Jesús. (1986). Más allá de la sociología. El grupo de discusión: teoría y crítica. Madrid: Siglo XXI Editores.
IBESTAT. (2021). Institut d’Estadística de les Illes Balears.
Kroskrity, Paul V. (2000). Regimenting Languages: Language Ideological Perspectives. Dins Regimes of Language: Ideologies, Polities, and Identities. Oxford: James Currey.
Kroskrity, Paul V. (2010). Language ideologies - Evolving perspectives. Dins J. Jaspers, J. Verschueren, i J. O. Östman (Ed.), Society and language use. Amsterdam: John Benjamins.
Melià, Joan. (2014). La pertinença lingüística: el cas de les Illes Balears. Treballs de Sociolingüística Catalana, 24, 241-266. https://doi.org/10.2436/20.2504.01.78
Melià, Joan, i Vanrell, Maria del Mar. (2018). Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014. Conselleria de Cultura, Participació i Esports, Departament de Cultura i Universitat de les Illes Balears.
Miralles, Joan, i Iturraspe, Amaia. (2008). Opinions i actituds envers el català dels estrangers d’origen europeu residents al pla de Mallorca. Treballs de Sociolingüística Catalana, 18, 143-157.
Morales-Gálvez, Sergi, i Cetrà, Daniel. (2021). La controvèrsia sobre el model lingüístic del sistema educatiu català: arguments, fonaments normatius i perspectives d’apropament. Revista de Llengua i Dret, 75, 46-63.
Newman, Michael (2011). Different Ways to Hate a Language in Catalonia: Interpreting Low Solidarity Scores in Language Attitude Studies. Dins R. Michnowicz, Jim; Dodsworth (Ed.), Selected Proceedings of the 5th workshop on Spanish Sociolinguistics (p. 40-49). Somerville: Cascadilla Proceedings Project.
Newman, Michael, Patiño-Santos, Adriana, i Trenchs-Parera, Mireia. (2013). “Linguistic Reception of Latin America Students in Catalonia and Their Responses to Educational Language Policies.” International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 16(2), 195-209.
Newman, Michael, Trenchs-Parera, Mireia, i Ng, Shukhan. (2008). Normalizing bilingualism: The effects of the Catalonian linguistic normalization policy one generation after. Journal of Sociolinguistics, 12(3), 306-333. https:/doi.org/10.1111/j.1467-9841.2008.00369.x
Pujolar, Joan, González, Isaac, i Martínez, Roger. (2010). Les mudes lingüístiques dels joves catalans. Llengua i ús. Revista de Política Lingüística.
Pujolar, Joan i Gonzàlez, Isaac. (2013). Linguistic ‘mudes’ and the de-ethicization of language choice in Catalonia. International journal of bilingual education and bilingualism, 16 (2), 138-152.
Pujolar, Joan i Puigdevall, Maite. (2015). “Linguistic mudes: how to become a new speaker in Catalonia”, International Journal of the Sociology of Language, 231(1), 167–187.
Schieffelin, Bambi. B., Woolard, Kathrin A., i Kroskrity, Paul V. (Ed.). (1998). Language ideologies: practice and theory. Nova York: Oxford University Press.
Schiffman, Harold. (2006). Language Policy and Linguistic Culture. Dins T. Ricento (Ed.), An Introduction to Language Policy: Theory and Method. Oxford: Blackwell.
Silverstein, Michael. (1979). Language structure and linguistic ideology. Dins P. R. Clyne, W. F. Hanks, i C. L. Hofbauer (Ed.), The elements: a parasession on linguistic units and levels (p. 193-247). Chicago: Chicago Linguistic Society.
Soler, Josep. (2013). The anonimity of Catalan and the authenticity of Estonian: two paths for the development of medium-sized languages. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 16(2), 153-163.
Soler, Josep, i Gallego-Balsà, Lídia. (2019). Language policy and internationalisation in Catalonia. Cham: Springer.
Sorolla, Natxo y Flors-Mas, Avel·lí. (2020). L’ús del català entre els millennials de Catalunya: el pes diluït de l’origen lingüístic. Revista de Llengua i Dret, 73, 50-68.
Trenchs-Parera, Mireia, Larrea, Imanol, i Newman, Michael. (2014). La normalització del cosmopolitisme lingüístic entre els joves del segle XXI? Una exploració de les ideologies lingüístiques a Catalunya. Treballs de Sociolingüística Catalana, 24, 281-301. https://doi.org/10.2436/20.2504.01.80
Trenchs-Parera, Mireia, i Newman, Michael. (2009). Diversity of language ideologies in Spanish-speaking youth of different origins in Catalonia. Journal of Multilingual and Multicultural Development, 30(6),
-524. https://doi.org/10.1080/01434630903147914
Villaverde, Joan-Albert. (2005). L’Enquesta sociolingüística 2003: principals resultats. Treballs de sociolingüística catalana, 18, p. 63-96.
Vila, F. Xavier, Comajoan-Colomé, Llorenç, Illamola, Cristina, i Sendra, Montserrat. (2021). Una anàlisi comparativa del domini del català i del castellà orals a la fi de l’educació secundària obligatòria a Catalunya. Revista de Llengua i Dret, 75, 85-106.
Vila, F. Xavier, Melià, Joan, Torres i Pla, Joaquim, Montoya Abat, Brauli, i Sorolla, Natxo. (2005). Les dades lingüístiques del cens de l’any 2001: alguns dubtes i limitacions. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Vila, F. Xavier; Galindo, Mireia. (2012). Sobre la història i l’extensió de la norma de convergència lingüística a Catalunya. Dins Vila i Moreno, F. X. (dir.) Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 31-46.
Woolard, Kathrin A. (2008). Les ideologies lingüístiques: una visió general des de l’antropologia lingüística. Revista de Llengua i Dret, 49, 179-199.
Woolard, Kathrin A. (2011). Is there lingüístic life after high-school? Longitudinal changes in the bilingual repertoire in metropolitan Barcelona. Language in Society, 40 (5), 617-648. https://doi.org/10.1017/S0047404511000704
Woolard, Kathrin A. (2016). Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia. Oxford: Oxford University Press.
Woolard, Kathrin A., i Schieffelin, Bambi B. (1994). Language Ideology. Annual Review of Anthropology, 23(1), 55-82. https://doi.org/10.1146/annurev.an.23.100194.000415
DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i76.2021.3686
