Els discursos d'oposició ciutadana contra la normalització del català a l’ensenyament
Resum
Aquest article analitza les representacions sociolingüístiques del discurs a les xarxes socials d’usuaris d’Internet que s’oposen al model educatiu de conjunció, per tal de mesurar-ne la repercussió en la política educativa de la Generalitat i en el model educatiu. Tot i que aquest model en general ha trobat consens, han sorgit associacions per a la defensa del castellà i en contra de la immersió. Amb l’activitat d’aquestes associacions a les xarxes socials, els usuaris poden alimentar el debat en els seus comptes. Els comentaris que s’hi fan, sovint hostils a la immersió, mostren representacions i ideologies lingüístiques que consagren la supremacia del castellà i que s’inspiren en la doxa del nacionalisme lingüístic espanyol. Aquestes representacions desfavorables han generat un activisme dirigit a acabar amb la immersió, però no ha afectat la política educativa de la Generalitat. Ara bé, malgrat l’actitud defensiva de la Generalitat a partir de l’acció legal i la dels actors socials a favor de la conjunció, aquest model educatiu, víctima potencial de relacions de poder desiguals i de discursos esbiaixats en un espai mediàtic globalitzat, corre el risc d’haver d’evolucionar.
Paraules clau
Cites
Amossy, Ruth. (2000). L’argumentation dans le discours. Discours politique, littérature d’idées, fiction. Paris: Nathan.
Aracil, Lluís. (1982). Papers de sociolingüística. Barcelona: Edicions de la Magrana.
Asamblea por una Escuela Bilingüe de Cataluña. (2017, Juillet). Informe de la Asamblea por una Escuela Bilingüe. Récupéré le 24 mai 2021 de https://www.aebcatalunya.org/images/razones_para_una_escuela_bilingue_AEB.pdf
Auger, Nathalie, Fracchiolla, Béatrice, Moïse, Claudine et Romain, Christina. (2013). Violences verbales. Analyses, enjeux et perspectives. Rennes : Presses Universitaires de Rennes.
Badia i Pujol, Joan. (2010). Gràcies a la immersió lingüística: models d’escola i models d’educació lingüística. Òmnium: llengua, cultura, país, (15), 20-23.
Barrio Baroja, Carmelo. (2009, 13 octobre). “blindar” no es la palabra, elmundo.es. Récupéré le 10 mars 2017 de https://www.elmundo.es/opinion/tribuna-libre/2009/10/19726611.html
Bonatti, Nil [@GatCatala]. (2021, février 5). J×Cat se propone hacer una inmersión lingüística más profunda. Es decir, tratar al español como un idioma extranjero a todos los niveles [tweet]. Récupéré de https://twitter.com/HablamosE/status/1357584838409269248
Boyer, Henri. (2001). Introduction à la sociolinguistique. Paris: Dunod.
Boyer, Henri. (2003). De l’autre côté du discours. Recherches sur les représentations communautaires. Paris: L’Harmattan.
Boyer, Henri. (2008). Langue et identité. Sur le nationalisme linguistique. Limoges: Lambert-Lucas.
Boyer, Henri. (2016). Faits et gestes d’identité en discours. Paris: L’Harmattan.
Branca-Rosoff, Sonia. (1996). Les imaginaires des langues. Dans Henri Boyer (dir.), Sociolinguistique territoire et objets (pp. 79-114). Lausanne: Delachaux et Niestlé.
Burban, Chrystelle. (2018). L’enseignement des langues étrangères en Espagne: un arbitrage identitaire. Les langues modernes, (4), 33-43.
Calvet, Louis-Jean. (2017). Les langues : quel avenir ? Les effets linguistiques de la mondialisation. Paris: CNRS Éditions.
Candel, Francesc. (1985). Els altres catalans. Vint anys després. Barcelone: Edicions 62.
Canut, Cécile. (1998). Pour une analyse des productions pilinguistiques. Cahiers de praxématique, (31), 69-90.
Conseil de l’Europe. (2005, 21 septembre). Application de la Charte en Espagne. 1er cycle de Suivi. ECRML (2005) 4. Strasbourg: Conseil de l’Europe.
Conseil de l’Europe. (2008, 11 décembre). Application de la Charte en Espagne. 2e cycle de Suivi. ECRML (2008) 5. Strasbourg: Conseil de l’Europe.
Coste, Daniel, et Akkari, Abdeljalil. (2015). Les langues d’enseignement entre politiques officielles et stratégies des acteurs. Revue internationale d’éducation de Sèvres, (70), consulté le 29/09/2018.
Educación recibe 322 solicitudes de Cataluña y otras comunidades para estudiar en castellano. (2015, 15 janvier). 20 minutos. Récupéré le 29 mai 2021 de https://www.20minutos.es/noticia/2354415/0/educacion/solicitudes-compensacion/estudiar-castellano/
El TSJC anula el proyecto lingüístico de dos escuelas catalanas. (2021, 31 mars). Elderecho.com. Récupéré le 3 avril 2021 de https://elderecho.com/el-tsjc-anula-el-proyecto-linguistico-de-dos-escuelas-catalanas
EUSTAT. (2021). Estadística de la actividad escolar. Récupéré le 12 février 2021 de https://www.eustat.eus/estadisticas/tema_68/opt_1/tipo_6/ti_estadistica-de-la-actividadescolar/temas.html
Fishman, Joshua A. (1991). Reversing language shift. Theoretical and empirical foundations of assistance to threatened languages. Clevedon, Philadelphia, Adelaide: Multilingual Matters.
Hernández, Franklin. [@Frankli32272298]. (2021, février 5). J×Cat se propone hacer una inmersión lingüística más profunda. Es decir, tratar al español como un idioma extranjero a todos los niveles [tweet]. Récupéré de https://twitter.com/HablamosE/status/1357584838409269248
Idescat. (2020, 28 juillet). Alumnos y profesores. Cursos 2015-2019. Por niveles educativos. Récupéré le 2 avril 2021 de https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=734〈=es
Jiménez-Salcedo, Juan. (2019). Le modèle éducatif de la « conjonction linguistique » et la jurisprudence constitutionnelle espagnole. Dans Gianmario, Raimunidi et Dario Elia Tosi (éd.), Le lingue minoritarie nell’Europa latina mediterránea: diritto allá lingua e pratiche linguistiche (pp. 23-35). Alessandria: Edizioni dell’Orso.
Juan A. [@tiniton8]. (2020, décembre 11). El manifiesto de 80 intelectuales contra la Ley Celaá y a favor del español, “cada vez más atacado” [tweet]. Récupéré de https://twitter.com/HablamosE/status/1337291059362213888
Lagarde, Christian. (2002). Les frustrations du “centre” castillanophone. Dans Henri Boyer et Christian Lagarde (dirs.), L’Espagne et ses langues. Un modèle écolinguistique ? (pp. 240-252). Paris: L’Harmattan.
Lambert, Wallace E. et Tucker, Richard G. (1972). Bilingual education of children; The St. Lambert experiment. [Rowley, Mass.] Newbury House Publishers.
Lecours, André et Nootens, Geneviève. (2007). Introduction: Comprendre le nationalisme majoritaire. Dans Alain G. Gagnon, André Lecours et Geneviève Nootens (éds), Les nationalismes majoritaires
contemporains: identité, mémoire, pouvoir (pp. 19-45). Montréal: Les Éditions Québec Amérique.
Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, BOE núm. 340 §17264 (2020).
Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa, BOE núm. 295 §12886 (2013).
Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística a Catalunya, DOGC núm. 322. (1983).
Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, DOGC núm. 2553. (1998).
Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, DOGC núm. 5422. (2009).
Mafalda [@MafaldaOdM]. (2020, décembre 26). “Imponer la enseñanza de las lenguas cooficiales a quienes no la tienen como idioma materno es una vuelta a lo que tanto se censuró del franquismo. Para enmendar lo que se hizo en la dictadura se hace lo contrario, y de modo más lamentable” [tweet]. Récupéré de https://twitter.com/perezreverte/status/1342841984617218049
Marcoccia, Michel. (2004). L’analyse conversationnelle des forums de discussion : questionnements méthodologiques. Les Carnets du CEDISCOR, 8, http://journals.openedition.org/cediscor/220
Marty, Nicolas. (2019). Comprendre la crise catalane. Cairn Éditions.
Moreno Cabrera, Juan Carlos (2015). Los dominios del español. Guía del imperialismo lingüístico panhispánico. Madrid: Editorial Síntesis.
Morera, Felicity [@FelicityMG8]. (2020, décembre 26). “Imponer la enseñanza de las lenguas cooficiales a quienes no la tienen como idioma materno es una vuelta a lo que tanto se censuró del franquismo. Para enmendar lo que se hizo en la dictadura se hace lo contrario, y de modo más lamentable” [tweet]. Récupéré de https://twitter.com/perezreverte/status/1342841984617218049
Mouzo Quintáns, Jessica. (2016, 25 décembre). Solo 40 familias han pedido este curso la escolarización en castellano. El País. Récupéré le 12 mars 2017 de https://elpais.com/ccaa/2016/12/24/catalunya/1482595401_803678.html
Pacheco Oliveras, Cristina. (2015). La immersió linguîstica a Catalunya. Evolució política i social del catalá en l’àmbit de l’ensenyament. (Tesi de grau en Estudis de Català i Espanyol, UAB, Departament de filología catalana).
Ridao Martín, Joan. (2018). La llengua catalana al Principat després de quaranta anys d’autonomia política. Un balanç des de la perspectiva jurídica. Revista de Llengua i Dret, 70, 31-51.
Rodríguez, Pau. (2020, 17 décembre). ¿Qué pasará con la inmersión lingüística? Entre la sentencia que la tumba y la esperanza en la “Ley Celaá”. Eldiario.es. Récupéré le 10 février 2021 de https://www.eldiario.es/catalunya/pasara-inmersion-lingueistica-sentencia-tumba-esperanza-ley-celaa_1_6513605.html
Sentencia del Tribunal Constitucional 337/1994, de 23 de diciembre, BOE núm. 19 § 1790 (1995).
Sentencia del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de junio, BOE núm. 172 § 11409 (2010).
Sentencia de Tribunal Superior de Justicia de Cataluña 8675/2020, de 17 de diciembre 2020.
Solé i Durany, Joan Ramon. (2019). Balanç de la legislació i la jurisprudència de Catalunya 1979-2019. Revista de Llengua i Dret, 72, 168-178.
Tasa Fuster, Vicenta, et Bodoque Arribas, Anselm. (2017). Anglés contra valencià. La introducció del multilingüisme en el sistema lingüístic educatiu valencià. Revista de Llengua i Dret, 67, 129-144.
Vila i Moreno, Xavier. (2004). El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes. Llengua, societat i comunicación, (1), I-IV.
Vincent, Diane. (2013). L’agression verbale comme mode d’acquisition d’un capital symbolique. Dans Béatrice Fracchiolla, Claudine Moïse, Christina Romain et al (dirs.), Violences verbales. Analyses, enjeux et perspectives (p. 37-53). Rennes: Presses Universitaires de Rennes.
Zaballa Madrid, Bel. (2020, 12 novembre). El català a l’educació, prou protegit a la llei Celaá? VilaWeb. Récupéré le 4 janvier 2021 de https://www.vilaweb.cat/noticies/el-catala-a-leducacio-prou-protegita-la-llei-celaa/
DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i76.2021.3667