Envia per correu aquest article 
Amaga
Mostra-ho tot
Ideologia, jerarquia lingüística i jurisprudència constitucional a Espanya
Resum
La jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC) en matèria lingüística ha estat condicionada, d’antuvi, per uns valors ideològics que entenen el castellà no sols com una llengua oficial d’àmbit general, sinó també com una llengua comuna i pròpia de tots els ciutadans espanyols i que té una oficialitat reforçada. Així, la jurisprudència del TC ha devaluat les altres oficialitats lingüístiques, tot i que el poder constituent hi preveia una oficialitat plena, i ha basat la seua configuració del règim lingüístic espanyol, de manera progressiva, en l’article 3.1 de la Constitució, menystenint la resta d’articles de la Constitució que consideren la diversitat lingüística espanyola com un patrimoni col·lectiu espanyol que cal protegir i promoure activament.
Paraules clau
Cites
Álvarez Junco, José. (2016). Dioses útiles. Naciones y nacionalismos. Madrid: Galaxia Guttenberg.
Aparicio, Miguel Ángel. (2010). Alguna consideración sobre la Sentencia 31/2010 y el rol atribuido al Tribunal Constitucional. Revista Catalana de Dret Públic, número especial Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006, 199-205.
Aracil, Lluís Vicent. (1973). Bilingualism as a myth. Interamerican Review, 2, 521-533.
Bastida, Xacobe. (2007). La senda constitucional. La nación española y la Constitución. Dins Carlos Taibo i altres, Nacionalismo español. Esencias, memoria e Instituciones (p. 131-158). Madrid: Los Libros de la Catarata.
Berlin, Isaiah. (1998). El fuste torcido de la humanidad. Capítulos de historia de las ideas. Barcelona: Península.
Corcuera, Francisco Javier. (2000). La Constitución española de 1931 en la historia constitucional comparada. Revista Española de Derecho Constitucional, 86, 629-695.
Cortes. (1978, 12 de maig). Sesión núm. 6 de la Comisión de Asuntos Constitucionales y Libertades Públicas. Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, 66.
Cortes. (1978, 16 de maig). Sesión núm. 6 de la Comisión de Asuntos Constitucionales y Libertades Públicas. Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, 67.
Fallada, Juan Ramón. (2020). Crítica de la tesis de la unidad de España como norma fundamental del orden constitucional. Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, Journal of Self-Government, 32, 77-114.
Feliu, Francesc, i Juher, Cristina (ed.). (1999). La invenció de les llengües nacionals. Barcelona: Quaderns Crema.
Ferguson, Charles A. (1959). Diglossia. Word, 15, 325-340.
Fishman, Joshua A. (1967). Bilingualism with and without diglossia; diglossia with and without bilingualism. Journal of Social Issues, 23, 29-38.
Grillo, Ralph D. (1989). Dominant languages: Language and hierarchy in Britain and France. Cambridge: Cambridge University Press.
Kachru, Braj B. (2006). The power and politics of English. Dins Kingsley Bolton i Braj B. Kachru, World Englishes. Critical Concepts in Linguistics (vol. 5) (p. 121-140). Londres, Nova York: Routledge.
Jou, Lluís. (2011). La STC 31/2010, reinterpretada. Legislació lingüística, realitat social i política. Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, 12, 153-191.
Laponce, Jean. (1984). Langue et territoire. El Quebec: Presses de l’Université Laval.
Laponce, Jean. (2006). Loi de Babel et autres régularités des rapports entre langue et politique. El Quebec: Presses de l’Université Laval.
Milian, Antoni. (2016). Más sobre derechos lingüísticos. Reflexiones sobre los límites constitucionales y su interpretación por el Tribunal Constitucional. València: Institut d’Estudis Autonòmics (Generalitat de Catalunya) i Tirant Lo Blanch.
Montesquieu, Charles. (2002). El espíritu de las leyes. Madrid: Istmo.
Moreno Cabrera, Juan Carlos. (2015). Errores y horrores del españolismo lingüístico. Tafalla: Txalaparta.
Pérez Royo, Javier. (2015). La reforma constitucional inviable. Madrid: Catarata.
Phillipson, Robert. (2006). Language policy and linguistic imperialism. Dins T. Ricento (ed.), An introduction to language policy. Theory and method (p. 346-361). Malden (EUA), Oxford (Regne Unit) i Carlton (Austràlia): Blackwell Publishing.
Pla Boix, Anna Maria. (2005). El règim jurídic de les llengües a l’Administració de justícia. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.
Pons, Eva. (2011). Els efectes de la STC 31/2010, de 28 de juny, sobre el règim lingüístic de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, 12, 120-152.
Riera-Gil, Elvira. (2013). Sobre el concepte polític de llengua comuna: una aproximació teòrica i comparada. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 60, 91-110.
Tasa, Vicenta. (2017). Desigualtat conflictiva o igualtat pacífica. Drets lingüístics i ordenament constitucional a Suïssa i Espanya. Dos models divergents. València: Tirant lo Blanch.
Tasa, Vicenta. (2019). Llengua i Estat. Suïssa i Espanya davant la diversitat lingüística. València: Publicacions de la Universitat de València.
Tasa, Vicenta, i Bodoque, Anselm. (2016). Poder i llengua. Les llengües de l’ensenyament al País Valencià. València: Nexe.
Therborn, Göran. (2015). La ideología del poder y el poder de la ideología. Madrid: Siglo XXI.
Sumption, Jonathan. (2019). Juicios de Estado. Barcelona: Antoni Bosch.
Valera, Joaquín. (2003). La Constitución de 1978 en la historia de España: continuidad y ruptura. Revista Española de Derecho Constitucional, 69, 19-38.
Van Dijk, Teun. (2001). Un estudi lingüístic de la ideologia? Dins Toni Mollà (ed.), Ideologia i conflicte lingüístic (p. 33-56). Alzira: Bromera.
Van Dijk, Teun. (2005). Política, ideología y discurso. Quórum Académico, 2, 15-48.
Van Dijk, Teun. (2009). Discurso y poder. Barcelona: Gedisa.
Weinreich, Ulrich. (1953). Languages in contact. Findings and problems. La Haia, París, Nova York: Mouton.
DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i76.2021.3663
