40 anys de suboficialitat de la llengua catalana (a la UE): balanç provisional i perspectiva

Antoni Torras Estruch

Resum


El propòsit d’aquest article és proporcionar una cronologia ponderada d’esdeveniments en relació amb l’accessió del Regne d’Espanya a les Comunitats Europees i amb les conseqüències ha tingut la seva decisió de no declarar la llengua catalana oficial en aquell context, decisió que s’ha mantingut inalterada durant més de 40 anys. Aplega una sèrie d’elements per a un judici històric, tant pel que fa al capteniment de l’Administració general de l’Estat com a l’impacte de les mocions en favor del català al llarg de les darreres dècades. Se sosté, a mode de balanç provisional, que el
tractament reservat al català al si de les institucions de la UE, malgrat les innovacions de la primera dècada dels 2000, es correspon més aviat a una suboficialitat precària que no pas a una quasi oficialitat i que aquesta condició pot incidir i incideix negativament en els esforços de normalitzar, en molts àmbits, les llengües pròpies de Catalunya empresos durant tot aquest període. Finalment, s’apunta breument quins escenaris podrien suposar una discontinuïtat en un futur mediat o immediat.


Paraules clau


oficialitat, no-oficialitat, Unió Europea, Espanya, règim lingüístic, suboficialitat, història

Text complet:

PDF EPUB

Cites


Argelaguet i Argemí, Jordi. (1994). El treball parlamentari sobre la llengua catalana i el seguiment del procés de normalització lingüística durant les tres primeres legislatures del Parlament de Catalunya (1980- 1992). Revista de Llengua i Dret, 22, 93-104.

Rapport fait au nom de la commission politique sur les aspects politiques et institutionnels de l’adhésion ou de l’association à la Communauté par M. Willi Birkelbach, Rapporteur. (1962). Assemblea Parlamentària Europea. (Consultat el 15 de juny de 2020).

Corretja i Torrens, Mercè. (2007). La projecció supraterritorial de la llengua catalana en el nou Estatut d’autonomia de Catalunya. Revista de Llengua i Dret, 47, 247-264.

Herreras, José Carlos. (2003-2004). De la oficialización de las lenguas de España en la Unión Europea. Contextos, 41-44, 367-385.

Gasòliba i Böhm, Carles. (1990). El català a les Institucions Europees. Revista de Llengua i Dret, 14, 223-230.

Milian Massana, Antoni. (2003). La igualtat de les llengües a les institucions de la Unió Europea, mite o realitat?. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions.

Milian Massana, Antoni. (2019). Nota: I, ara, quina política lingüística cal reclamar a l’Estat espanyol?. Revista d’Estudis Autonòmics i Federals – Journal of Self-Government, 31, 147-169.

Mir i Sala, Narcís. (2006). Els acords administratius signats pel Govern espanyol sobre l’ús oficial de les llengües espanyoles diferents del castellà en el si de les institucions i els organismes de la Unió Europea. Revista de Llengua i Dret, 46, 317-358.

Mir i Sala, Narcís. (2015). Aspectes lingüístics de l’adhesió d’un estat a la Unió Europea. Dins Llengua i Dret Constitucional, sessió organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, el 29 de maig de 2015. Disponible en línia a: https://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/17-Nota-UE.pdf

Montserrat i Moliner, Antoni. (1992). L’aplicació de la Resolució del Parlament europeu sobre la llengua catalana a les Institucions Europees. Revista de Llengua i Dret, 18, 67-93.

Resolució 155/II, de 10 de febrer de 1988, del Parlament de Catalunya, sobre la declaració del català com a llengua oficial de les institucions europees, BOPC núm. [247] § [13015] (1988). Accessible a: https://www.parlament.cat/document/bopc/48771.pdf

Pons Parera, Eva. (2007). El català a Europa. Barcelona: Observatori de la Llengua Catalana.

Solé i Durany, Joan Ramon. (1992). Els convenis per a l’ús oficial del català als Jocs Olímpics de Barcelona. Revista de Llengua i Dret, 17, 271-273.

Van der Jeught, Stefaan. (2015). EU Language Law. Groningen: Europa Law Publishing.

Terrón Cusí, Anna. (2006). El català i la Unió Europea. Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística, 36, 4-9.




DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i74.2020.3492



 

Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.