Immersió lingüística i Constitució: una perspectiva francesa

Eneritz Zabaleta Apaolaza

Resum


El model pedagògic de l'ensenyament d'una de les llengües regionals per immersió lingüística s’imparteix a França des de fa 50 anys. La creació de diversos centres escolars que imparteixen aquest ensenyament i el seu desenvolupament han proporcionat debats jurídics variats i importants. Avui dia, la immersió lingüística viu una situació paradoxal entre una oposició a la seva integració dins l'escola pública i un reconeixement i un finançament estatal de la seva tasca a l'escola privada. Aquesta situació demostra el precari equilibri en què es troba el model lingüístic i escolar francès, dividit entre l'afirmació del principi del monolingüisme francès de l'educació, d'una banda, i la necessitat de respondre a les necessitats de les escoles que implanten la immersió lingüística, de l'altra.


Paraules clau


immersió lingüística; França; educació; Constitució

Cites


Abalain, Hervé. (2007). Le français et les langues historiques de France. París: Gisserot.

Alonso de Antonio, Ángel Luis. (2011). La cuestión lingüística en la Sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatuto de Autonomía de Cataluña. Teoría y Realidad Constitucional, 27, 449-460.

Benoit-Rohmer, Florence. (2001). Les langues officieuses de la France. Revue Française de Droit Constitutionnel, 45, 3-29.

Bertile, Véronique. (2008). Langues régionales ou minoritaires et Constitution. France, Espagne, Italie. Bruselas: Bruylant.

Blanc, Agnès. (2010). La langue du Roi est le français. Essai sur la construction juridique d’un principe d’unicité de langue de l’État Royal (842-1789). París: L’Harmattan.

Blanc, Agnès. (2013). La langue de la République est le français. Essai sur l’instrumentalisation juridique de la langue par l’État (1789-2013). París: L’Harmattan.

Campos, Cristian. (25 de febrero de 2018). 13 mentiras sobre la inmersión lingüística que cuenta el nacionalismo catalán. El Español. (Consultado el 12 de febrero de 2020).

Caron, Rémi. (2013). Redéfinir une politique publique en faveur des langues régionales et de la pluralité linguistique interne. París: La documentation française, 69-70.

Chicot, Pierre-Yves. (2002). Le juge administratif, la langue française et les langues régionales (Cons. d’État, ord. de référé, 15 juillet 2002). Les Petites Affiches, 217, 17.

Corretja Torrens, Mercè. (2013). De nou, sobre els tribunals i l’ús de les llengües vehiculars a l’escola. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 59, 75-91.

De Carreras Serra, Francesc. (2010). ¿Es constitucional el Estatuto de Cataluña? El Estado de las autonomías tras la Sentencia del TC. Claves de la Razón Práctica, 206, 10-19.

Garmendia Lasa, María Carmen. (2020). Ikastola. Enciclopedia Auñamendi. (Consultado el 8 de febrero de 2020).

Denaja, Sébastien. (2008). Expérimentation et administration territoriale (tesis doctoral, Universidad de Montpellier).

Duverger, Jean-Batiste. (1834). Collection complète des lois, décrets d’intérêt général, traités internationaux, arrêtés, circulaires, instruction, etc. París: Sirey.

Favoreu, Louis. (1994). Note sous décision 93-329 DC. Revue Française de Droit Constitutionnel, 18, 325-344.

Frangi, Marc. (2007). Les langues régionales, enjeu constitutionnel ? En Renouveau du droit constitutionnel. Mélanges en l’honneur de Louis Favoreu (p. 673-688). París: Dalloz.

Frangi, Marc. (2013). Le service public entre « langue de la République » et « langue du patrimoine ». En Mélanges en l’honneur du professeur Alain-Serge Mescheriakoff (p. 117-135). Bruselas: Bruylant.

Genevois, Bruno. (1991). Le contrôle de la constitutionnalité du statut de la collectivité territoriale de Corse. Revue Française de Droit Administratif, 4, 407-431.

Genevois, Bruno. (1994). Le principe d’égalité et la libre administration des collectivités territoriales. Revue Française de Droit Administratif, 2, 209-229.

Gicquel, Jean-Éric. (2011a). Le Conseil constitutionnel et les langues régionales. Les Petites Affiches, 174-175, 15-19.

Gicquel, Jean-Éric. (2011b). Les langues régionales à l’épreuve des contentieux constitutionnel et administratif. Les Petites Affiches, 118, 17-23.

Gil, Iñaki. (25 de febrero de 2018). Es hora de acabar con la inmersión lingüística. El Mundo. (Consultado el 12 de febrero de 2020).

Guglielmi, Gilles, y Koubi, Geneviève. (2002). La langue de l’enseignement public est le français. Dalloz, s.n., 601-604.

Irujo, Xabier, y Urrutia, Iñigo. (2009). A legal history of the Basque language (1789-2009). Donostia: Eusko Ikaskuntza.

Legrand, André. (2011). Il n’y a pas de droit constitutionnel à l’enseignement des langues régionales, La semaine Juridique. Administration et Collectivités Territoriales, 27, 48.

Luchaire, François. (1991). Le statut de la collectivité territoriale de Corse. Revue du droit public et de la science politique, 4, 943-978.

Luchaire, François. (1994). L’abrogation de la loi Falloux devant le juge constitutionnel. Revue du Droit Public et de la Science Politique, 3, 609-634.

Milian i Massana, Antoni, et al., (2010). La lengua. Revista Catalana de Dret Públic (número especial sobre la Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006), 131-152.

Milian i Massana, Antoni. (2011). Contingut i conseqüències jurídiques de la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny, en relació amb les llengues oficials. Revista Jurídica de les

Illes Balears, 9, 39-67.

Molina Betancur, Carlos Mario. (2001). La loi Falloux : abrogation ou réforme ? París: Librairie Générale du Droit et de la Jurisprudence (LGDJ).

Moutouh, Hugues. (1999). Vers un statut des langues régionales en droit français ? En Hervé Guillorel y Geneviève Koubi (dir.), Langues et droits – Langues du droit, droit des langues (p. 221-249). Bruselas: Bruylant.

Nogueira López, Alba. (2018). La diversidad lingüística en la educación: ¿Ring o riqueza? Agenda Pública El País. (Consultado el 17 de febrero de 2020).

Pierré-Caps, Stéphane. (1990). Le Conseil constitutionnel, gardien de l’identité française. Revue des Sciences Administratives de la Méditerranée Orientale, s.n., 150.

Pons Parera, Eva. (2011). Los efectos de la STC 31/2010, de 28 de junio, sobre el régimen lingüístico del Estatuto de Autonomía de Cataluña. Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, 12, 120-152.

Prost, Alain. (2002). La loi Savary : les raisons d’un échec. En Alain Prost, Alain Savary : politique et honneur (p. 261-286). París: Presses de Sciences po.

Ribes, Didier. (2002). Enseignement des langues régionales : le cas Diwan. Dalloz, s.n., 1955.

Ridao Martín, Joan. (2015). La LOMCE o la construcció d’un dret educatiu inexistent: el de triar el castellà com a llengua vehicular, Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 63, 77-91.

Rosell, Francisco. (25 de octubre de 2018). Inmersión lingüística: un modelo fracasado (editorial). El Mundo. (Consultado el 12 de febrero de 2020).

Schoetl, Jean-Éric. (2002). L’enseignement par ‘immersion linguistique’, le Conseil constitutionnel et le Conseil d’État. Les Petites Affiches, 153, 28-29.

Verpeaux, Michel. (2002). La décision 2001-454 DC du 17 janvier 2002, loi relative à la Corse : une décision inattendue ? Revue Française de Droit Administratif, 459-468.

Verpeaux, Michel. (2011). Langues régionales et QPC : l’impossible dialogue. Actualité Juridique de Droit Administratif, 34, 1963-1966.

Viola, André. (2002). Le français doit rester la langue de l’enseignement public, Actualité Juridique de Droit Administratif, s.n., 1512.




DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i73.2020.3440



 

Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.